El fiscal manté la petició de nou anys d’inhabilitació per a Homs en les conclusions del judici al Suprem pel 9-N

Moreno sosté que Homs va actuar “d’esquena al TC” de manera “abusiva, arbitrària i conscient”

ACN Madrid.-El fiscal del Tribunal Suprem Jaime Moreno ha mantingut en el torn de conclusions definitives la petició de nou anys d’inhabilitació per a l’exconseller de la Presidència i portaveu del PDeCAT a Madrid, Francesc Homs, a qui imputa delictes de desobediència greu i prevaricació per l’organització de la consulta del 9-N. Segons el fiscal, Homs no va acatar la interlocutòria de suspensió dictada pel Tribunal Constitucional (TC) ni va actuar per aturar els preparatius de la consulta, i el govern de la Generalitat va fer “un desafiament a la legalitat i un pols a l’Estat de dret per art d’una CCAA que desoïa el mandat del TC”. Moreno, que ha fet ús de la sentència del cas Atutxa –del que va ser ponent el president de la sala que jutja Homs, Manuel Marchena- per justificar les seves conclusions, ha afirmat que Homs va actuar “d’esquena al TC” de manera “abusiva, arbitrària i conscient”. Homs, ha dit, era un figura “d’alta responsabilitat” en un Govern que va incomplir deliberadament la decisió del TC, però “el dret penal no es pot aturar a les portes de cap institució, i quan aprecia l’existència d’una situació delictiva ha de respondre”. Segons el Fiscal, “la democràcia és la submissió de tots els poders, i especialment dels poders públics, a la Llei”.

Moreno ha basat la seva argumentació en el fet que el Govern va mantenir les tasques de preparació de la consulta del 9-N més enllà del 4 de novembre del 2014, quan va rebre la notificació de la suspensió cautelar de la consulta per part del TC. Segons el fiscal, la petició d’aclariment que la Generalitat va enviar al Constitucional TC era “un pretext” per evitar aplicar la suspensió. “No es va voler entendre”, ha dit, quan en realitat el Govern “no necessitava que s’aclarís cap punt”. En aquest marc, ha assegurat que el Govern era plenament conscient que aquesta petició d’aclariment no aturava la decisió del TC i malgrat això va decidir “no desconvocar la consulta, fer actes d’impuls de la convocatòria i continuar amb la mateixa fins al punt que se celebra aquesta consulta”. Homs, ha apuntat, va ser una de les peces clau d’aquest incompliment perquè no només no va aturar les tasques, sinó que les va impulsar de manera activa perquè es pogués celebrar la consulta.Ha exhibit com a prova d’aquest incompliment la carta que Homs va enviar a T-Systems el 6 de novembre perquè no aturés les seves tasques per a la consulta. Segons Moreno, malgrat disposar de la providència del TC, Homs va emetre una resolució administrativa “d’impuls” de la consulta i a més va posar a disposició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) els seues serveis jurídics per assegurar que es mantenien els treballs.També ha rebatut les línies de la defensa que sobre la legalitat de la consulta, el fet que la van executar voluntaris i l’apel·lació als drets fonamentals dels ciutadans. Segons Moreno, el Govern havia d’acatar la providència del TC independentment de si la consulta seria o no legal un cop els magistrats emetessin sentència, i Homs era en aquest moment el responsable dels recursos jurídics de la Generalitat i sabia que el seu recurs davant el propi TC no anul·lava la decisió adoptada. Moreno també ha assegurat que la Generalitat no es pot excusar dient que tot quedava en mans de voluntaris, un fet que “no se sosté” perquè els voluntaris van rebre els ordinadors els dies 7 i 8 de novembre, després de la interlocutòria del TC, i es va instal·lar programes informàtics quan ja existia la providència. A més, ha assegurat també que la suspensió no vulnerava cap dret elemental dels ciutadans catalans, perquè un cop el TC havia suspès aquests no tenien el dret de fer un referèndum.A més, ha justificat l’acusació de desobediència destacant que la resolució del TC era un mandat “exprés i determinant” que estava degudament notificat directament al president Mas. Per tot plegat, el fiscal considera que Homs va cometre un delicte de prevaricació recollit a l’article 404 del Codi Penal i un altre delicte de desobediència greu comès per autoritat pública de l’article 410.1 del Codi Penal, i ha demanat que se’l condemni conjuntament pels dos delictes a 9 anys d'inhabilitació especial "per a l'exercici de càrrecs públics electius, ja siguin d'àmbit estatal, autonòmic o local, així com per a l'exercici de funcions de govern a l'àmbit estatal, autonòmic o local".

Enviar