El govern valencià rebutja el bus “transfòbic” d’ ‘Hazte Oír’ i posa en valor la seva Llei de Transsexualitat

El director de l’Agència Valenciana d’Igualtat en la Diversitat posa com exemple el text normatiu, en tràmit parlamentari, perquè “despatologitza” la transsexualitat

ACN València .-El director general de l’Agència Valenciana d’Igualtat en la Diversitat, José de Lamo, ha manifestat aquest dimecres el "rebuig total" del govern valencià a l'autobús d’ ‘Hazte Oír’ pel seu " clar contingut transfòbic" i ha denunciat que considera "especialment greu el seu missatge perquè ataca els drets de la infància ". De Lamo ha expressat que l’autobús "no és benvingut al nostre territori", perquè “nega la identitat de les persones trans, especialment de nens i nenes, i mereix rebuig total ". Al respecte, ha defensat la feina que des de la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives s'està fent "per la igualtat de les persones trans” i ha posat com exemple la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere, en aquests moments està en tràmit parlamentari a les Corts Valencianes.

Segons De Lamo, la llei reconeix drets a persones que no els tenien, "per tant, ampliem drets enfront de qui vol retallar" i l'objectiu se centra a "fer la vida més fàcil a les persones trans davant les situacions de rebuig, exclusió i discriminació que continuen patint”. A més, ha reiterat la necessitat de "despatologizar les realitats trans", per acabar amb "l'estigma que implica considerar-les malaltes", el que segons la seva opinió suposa, "un atac contra el dret al lliure desenvolupament de la personalitat".La llei valenciana, ha explicat, "despatologiza la transsexualitat dins les seves competències" i suposa "un dels majors avenços legislatius a nivell europeu i mundial en referència als drets de les persones trans" perquè implica que les realitats trans, "ja no seran considerada com a trastorn, sinó com una expressió més de la diversitat humana ".Amb ella, ha remarcat, "donem resposta a una reivindicació històrica del col•lectiu trans, un col•lectiu que al seu parer ha patit “transfòbia, persecució i estigmatització, així com l'oblit i la indiferència del govern antic ".El marc normatiu entre altres aspectes regula qüestions tan necessàries per a la plena integració de les persones trans en la societat, com l'empara en les fases inicials del procés de declaració de la pròpia identitat sentida, la tutela en les situacions de minoria d'edat o la atenció gerontològica especialment a les residències de la tercera edat, situacions a què ha de prestar-se especial atenció.A més, recull el dret al reconeixement de la identitat de gènere de les persones trans, lliurement manifestada, sense la necessitat de prova psicològica o mèdica. També planteja la possibilitat de concedir la documentació administrativa necessària adequada a la seva identitat dins de les competències autonòmiques, amb l'objectiu d'afavorir una millor integració i evitar situacions de patiment per exposició pública o discriminació.De la mateixa manera, reflecteix la necessitat que hi hagi una coordinació entre les àrees d'educació, sanitat i igualtat, per assegurar una ràpida detecció i actuació davant de situacions discriminatòries o que atempten contra la identitat de gènere expressada per les persones trans menors d'edat.

Enviar