La defensa manté la petició d’absolució per a Homs en les conclusions del judici pel 9-N al Suprem

L’advocada apunta que la providència del 4 de novembre era “genèrica” i denuncia que es tracta d’una querella “política”

ACN Madrid.-L’advocada de la defensa de l’exconseller de Presidència Francesc Homs ha mantingut la petició d’absolució per al seu defensat. L’advocada Eva Labarta ha rebutjat que es pugui imputar un delicte de desobediència perquè la providència que va rebre el Govern el 4 de novembre era “genèrica”, no s’entenia què era el que quedava afectat i no es dirigia directament a Homs, per la qual cosa es va demanar un aclariment. Labarta ha denunciat que per rebre aquesta resposta no es va aplicar la rapidesa amb que sí van actuar les institucions de l’Estat per suspendre la consulta al setembre. Sobre la prevaricació, ha rebutjat que es faci servir una carta dirigida a l’empresa T-Systems ja que ha afirmat que no es pot entendre que sigui una resolució. Labarta ha valorat que es tracta d’una querella “política” i l’ha qualificat d’”error”.

En les conclusions fnals, Labarta ha fet primer una contextualització del procés i s’ha remès a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) del 2010 sobre l’Estatut, considerant que va ser llavors quan es va iniciar tot. Ha afegit que el judici es produeix en un moment polític i social concret, “que suscita passions” i ha valorat que, de fet, si no fos així potser no hi hagués hagut judici. En primer lloc, l’advocada ha volgut posar sobre la taula la rapidesa amb que el setembre del 2014 va actuar tant el govern espanyol com el TC com el Consell d’Estat per suspendre la consulta que es va convocar en un primer moment per al 9-N. Ha mostrat la seva sorpresa perquè es va actuar en cap de setmana i en 36 hores i s’ha preguntat si no es que “algú estava donant instruccions”, ja que ha dit que d’una altra manera no s’entén. Ha afegit que aquesta velocitat no seria criticable si s’hagués actuat igual per a tothom però ha afegit que més tard es va observar que no s’aplicava la mateixa rapidesa per donar l’aclariment a la providència que demanava el Govern. “Qui desitja desobeir no demana aclariments”, ha apuntat. Ha respost a la Fiscalia que no es va entendre la suspensió de la consulta igual que la providència del 4 de novembre sobre el procés participatiu perquè en la primera es feia referència a un article concret, que se suspenia mentre que en el segon cas no hi havia aquesta referència concreta. Ha afegit que la providència és “confusa” i “mai va ser ferma” perquè calia la resposta al requeriment d’aclariment perquè ho pogués ser. En base a aquesta manca de concreció, ha dit que no es va manar aturar res a l’espera de rebre l’aclariment i mentrestant ha defensat que “no se sabia què” s’havia d’aturar. L’advocada ha afegit que el que sí que es va fer és no fer res més ni encarregar res de nou.“Canvi d’opinió” de l’EstatD’altra banda, ha apuntat al “canvi d’opinió” del govern espanyol ja que ha afirmat que va passar del “menyspreu i burla” inicial a considerar que s’havia comès un delicte. Labarta ha insistit en lamentar que no s’hagi admès el testimoni del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a qui ha assegurat que li hagués agradat preguntar sobre aquest canvi.Ha valorat que va ser l’”èxit” del procés participatiu el que va provocar l’”enuig’ de l’executiu espanyol i que va ser per això que aquest va actuar. “Si en comptes de dos milions de persones haguessin anat a les urnes de cartró 80 0 100.000 persones, els dic de cor que no estaríem aquí”, ha declarat. Ha criticat també que s’optés per la via de l’article 161 del codi penal, cosa que ha qualificat d’inaudit” ja que es va fer servir una via on es va “prescindir de tot” i on no hi havia ni audiències perquè es poguessin expressar. Labarta ha valorat que es va fer servir aquesta via perquè l’advocat de l’Estat sabia que “sinó no arribava a temps”.D’altra banda, ha apuntat que el TC no va seguir la petició de l’advocat de l’Estat de fer un advertiment sobre les conseqüències legals de l’incompliment de la providència i és que, segons Labarta, el TC “omet” contestar “perquè no desitjava la via penal”.La defensa ha dit que és “evident” que tant Homs com la resta del Govern estava en desacord amb l’actuació del govern espanyol però ha apuntat que “entre estar en desacord i pensar qeu es pot cometre un delicte hi ha un camí molt llarg”. També ha volgut fer referència al pronunciament de la junta de fiscals de Catalunya va considerar que no hi havia delicte i ha demanat al tribunal que tingui en compte que si aquest pronunciament no s’entén com una resolució tampoc ho ha de ser la carta d’Homs a T-Systems. “Potser en dret administratiu qualsevol cosa pot ser una resolució però en dret penal no podem fer incorreccions, que qualsevol cosa sigui una resolució perquè així és més fàcil imputar delictes”, ha denunciat. Labarta ha defensat que a la carta Homs no diu que continuïn amb el que estaven fent sinó que sembla que les accions que estan portant a terme “sembla que no estan expressament suspeses pel TC”. “Com es pot vertebrar un delicte de prevaricació perquè un senyor escrigui carta a un comerciant?”, ha dit l’advocada, al temps que ha reclamat la mateixa “vara de mesurar”. En les seves darreres paraules, l’advocada ha reclamat que no es consideri Homs un delinqüent “perquè no ho és”. A més, ha dit que li agradaria que la sentència tingués en compte que s’està entrant en un camí “que estableix precedents molt delicats” i ha instat a no judicialitzar la política.

Enviar