Juncker inclou fer marxa enrere en la integració europea entre els cinc escenaris post-Brexit
El president de la CE obre un “debat difícil” i “real” sobre el futur de la UE-27
ACN Brussel·les.-El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha inclòs la possibilitat de reduir la UE a un simple mercat únic entre els cinc escenaris possibles després del Brexit. En un discurs al Parlament Europeu per presentar el ‘Llibre Blanc’ sobre el futur de la UE, Juncker ha dit que cal obrir un debat “difícil” i “real” sobre la UE a 27. “Quo Vadis, Europa? Cap on vas, Europa?”, s’ha preguntat el luxemburguès, que també contempla com a possibles escenaris continuar com fins ara, impulsar una UE a dues velocitats en què només s’integrin més els que realment ho volen, crear una UE amb menys poders però més eficient o apostar per l’Europa federal.
El ‘Llibre Blanc’ presentat per Juncker, que es titula ‘Reflexions i Escenaris per a la UE-27 el 2025’, assegura que el 60è aniversari del Tractat de Roma ha de ser “el principi d’un nou capítol” per a la Unió Europea, que té “grans reptes” per endavant. “Volem obrir un procés en què Europa determini el seu propi camí”, assegura el document, que aposta per “escollir col·lectivament” el futur de la UE. Els cinc escenaris que es plantegen, segons diu el document, pretenen acabar amb la idea “binària d’una tria entre més o menys Europa”. “És simplista i enganyós”, assegura el text, que adverteix que els escenaris “no són excloents entre ells” i que “el resultat final indubtablement serà diferent”. “La UE-27 decidirà col·lectivament quina combinació de les característiques dels cinc escenaris creu que ajudarà a fer avançar el nostre projecte en l’interès de tots els ciutadans”, destaca.Durant el seu discurs, Juncker, clarament europeista, ha defensat que no confessaria quina és la seva opció preferida tot i que sí que ha dit que “lògicament” rebutja la noció “segons la qual la UE hauria de ser una simple zona de lliure canvi”. El fet que l’hagi inclòs, però, la posa sobre la taula i és pot interpretar com un toc d’atenció en un moment en què hi ha forces polítiques euròfobes i ultres amb capacitat d’assumir grans quotes de poder a França o Holanda, o que ja governen a Polònia o Hongria. Juncker ha dit que durant la cimera a Itàlia del 25 de març, quan se celebrin els 60 anys del Tractat de Roma, hi haurà el “naixement de la UE dels 27”. “És el moment per buscar noves respostes a una pregunta que és tant antiga com jove és la UE: Quo Vadis, Europa?”, ha preguntat Juncker davant dels parlamentaris europeus. Recordant els pares fundadors de la UE com Altiero Spinelli, el president de la CE ha dit que vol que d’aquí a 60 anys els europeus se sentin “orgullosos” dels polítics actuals i del seu “llegat”. “Com Spinelli ho hauria estat, probablement, avui”, ha dit. Curiosament, la filla d’Spinelli, Barbara Spinelli, eurodiputada italiana del grup de l’Esquerra Unitària, havia intervingut només uns minuts abans al ple criticant durament la situació dels refugiats i l’actitud del president de la cambra, Antonio Tajani, amb la qüestió. Els escenaris i el calendariEl Llibre Blanc de la CE preveu cinc escenaris: continuar com fins ara, reduir la UE al mercat únic, que els que volen fer més facin més, fer menys de forma més eficient, o fer molt més tots junts. Juncker ha explicat que ara s’obrirà una reflexió i que en els propers mesos la CE presentarà documents més detallats sobre les diverses possibilitats. En aquest sentit, el luxemburguès ha dit que vol que els ciutadans, a tots els nivells, s’impliquin en el debat sobre el futur d’Europa, i ha rebutjat que calgui entrar a valorar si caldran o no revisions dels tractats perquè això “no interessa a ningú”. La propera cita en el calendari, després de la cimera de Roma del març, serà el discurs sobre l’Estat de la Unió que Juncker farà el setembre al Parlament Europeu d’Estrasburg, i que haurà de facilitar el camí perquè els 27 aprovin noves mesures a finals d’any i un nou projecte per a la UE estigui llest de cara a les eleccions del 2019. La UE del mercat únicEn el Llibre Blanc, la Comissió Europea adverteix que en una UE centrada exclusivament en el mercat únic “les diferents visions entre els estats membres sovint s’haurien de resoldre bilateralment” i “cas per cas”, i els drets derivats de les lleis europees “es podrien restringir amb el pas del temps”. “La presa de decisions podria ser més fàcil d’entendre però la capacitat d’actuar col·lectivament seria limitada”, afegeix el document. A més, adverteix que hi hauria més controls “sistemàtics” a les fronteres interiors i no hi hauria ni una política comuna de defensa ni d’immigració i asil. L’status quoEl document presentat per Juncker també planteja què passaria en cas que els estats membres decidissin no fer cap canvi en el funcionament de la UE un cop marxi el Regne Unit. El ‘Llibre Blanc’ diu que en aquest escenari hi hauria “accions positives” i resultats “concrets” però que cada nova crisi “posaria a prova” la Unió. Una Europa a dues velocitatsEl tercer escenari, el de la UE amb dues velocitats, és un dels més factibles, i amb el que ja comencen a treballar en algunes capitals com Berlín. La CE diu que aquest escenari implicaria que els drets dels ciutadans europeus “variessin segons en quin país viuen” i que hi haguessin dubtes relacionats amb qüestions com “la transparència o la responsabilitat en els diversos nivells de presa de decisions”. Fer menys de forma més eficientEl quart escenari presentat per la CE preveu que “una divisió clara de les responsabilitats” entre la UE i els estats membres ajudi els ciutadans “a entendre millor” qui ha de fer què. “Els drets derivats de la normativa europea es reforcen en les àrees en què escollim fer més i es redueixen en les que no”, diu el document. “Per començar, la UE a 27 té dificultats per acordar en quines àrees ha de prioritzar la feina i en quines fer menys”, admet el ‘Llibre Blanc’. L’opció federalEl darrer escenari del ‘Llibre Blanc’ de Juncker és el somni d’uns Estats Units d’Europa, i és, probablement, un de les menys factibles en aquests moments. L’escenari preveu que hi hagi consens entre els 27 per “compartir més poder, recursos i decisions”. “L’Eurozona es reforçaria amb una comprensió clara del que beneficia als països de la moneda única beneficia a tothom”, diu el document, que també assegura que en aquest cas “les decisions es prendrien i s’aplicarien més ràpid a nivell europeu”.






