Catalunya, País Valencià i les Illes estrenyen llaços econòmics amb el repte de decidir el millor futur possible

El vicepresident Oriol Junqueras assenyala que el fet que els catalans puguin decidir en referèndum seria un estímul perquè moltes coses canviessin a l’estat espanyol

ACN València .-Catalunya, País Valencià i les Illes Balears han refermat aquest dijous llaços econòmics i polítics reflexionant sobre les eines necessàries per encarar els reptes de futur. Aquesta ha estat una de les principals conclusions de la jornada ‘L’hora de les decisions’ sobre el finançament i les infraestructures de l’Arc Mediterrani, organitzada per l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga, i que ha comptat amb la participació dels tres governs, al costat d’universitats, sindicats i representants del món econòmic i empresarial. Durant la seva intervenció, el vicepresident Oriol Junqueras ha lamentat que l’estat espanyol no tingui els estímuls necessaris per canviar i s’ha mostrat convençut que un referèndum a Catalunya seria un estímul perquè moltes coses canviessin.

El deute històric i el model de finançament han concentrat la darrera de les taules d’aquesta jornada, la que han protagonitzat Junqueras, el conseller valencià d’Hisenda Vicent Soler i la consellera balear d’Hisenda Catalina Cladera. El vicepresident i conseller d’economia de la Generalitat ha reflexionat al voltant de l’elevat deute de l’Estat espanyol i el seu creixement, alhora que el Govern fa un esforç de contenció de dèficit. Junqueras ha lamentat l’escàs marge de maniobra i que l’estat espanyol no tingui estímuls per canviar. En aquest punt, ha dit que l’estat pren decisions econòmiques des del punt de vista polític i ha mostrat poca confiança en que això canviï. Al respecte, ha afegit que un referèndum a Catalunya seria un estímul que provocaria algun tipus de canvi. Soler: “Els valencians estem maltractats financerament”El conseller valencià d’Hisenda, Vicent Soler, ha proclamat que els valencians estan maltractats financerament a causa de la seva invisibilitat. Soler ha criticat el model d’estat i el finançament, que afecta en forma de deute el País Valencià. Al respecte ha reclamat una reforma del sistema de finançament que parteixi des de zero i que es faci càrrec de l’elevat deute atribuït a l’infrafinançament. Al seu torn, la consellera balear d’Hisenda Catalina Cladera ha xifrat en 3.000 milions d’euros la xifra del deute que hauria de ser condonat per l’Estat a les Illes Balears i ha assenyalat que seria la reforma del finançament és una molt bona oportunitat per aconseguir l’encaix de tots els territoris. Ja en el marc de la cloenda, el vicepresident balear Biel Barceló ha posat en valor la fortalesa econòmica dels territoris de l’Arc Mediterrani i ha assenyalat que Catalunya, País Valencià i les Illes “són tres països, tres nacions polítiques que compartim moltes coses i interessos en comú i ens convé millorar la vida dels ciutadans”.Així mateix, el president de les Corts Valencianes Enric Morera ha fet una crida a cooperar “amb aquells amb els quals compartim llengua i cultura” davant els reptes de futura i amb “decisions intel•ligents i cooperatives”. 40 peticions La jornada ‘L’hora de les decisions’ ha concentrat representats institucionals del governs català, valencià i balear, a més de sindicats, universitats, alcaldes i cambres de comerç de l’euroregió de l’Arc Mediterrani. D’aquesta trobada l’organització ha traslladat40 peticions en diferents matèries, com una autoritat única per al Corredor Mediterrani, rebutjant el tercer fil com a solució, transferència de competències de rodalies, incorporar les Illes Balears a les inversions del Corredor Mediterrani, gestió dels ports.Des del punt de vista de l’empresa, s’ha reclamat més implicació de l’Estat en el treball del teixit productiu, facilitar la cooperació empresarial, resposta a les necessitat de les pimes i complir la normativa del pagament a proveïdors. Així mateix, els territoris de l’Euram reclamen més inversió amb el criteri de la productiva territorial. Negociació col•lectiva centrada en acord sectorials, salari digne per als treballadors, renda mínima ciutadana, serveis públics garants de la igualtat social, canvi de model productiu i retorn dels drets sindicals han estat altres de les reivindicacions. Deute històricEl finançament ha estat el punt central de bona part de les reivindicacions, reclamant més capacitat per als municipis, l’increment de les competències de despesa en funcions bàsiques de l’estat del benestar, subvencions d’anivellament per al País Valencià, que compensen l’actual infrafinançament i la seva condició de comunitat autònoma amb un PIB per càpita per davall de la mitjana, reforma en profunditat del sistema de finançament, un volum d’inversions d’acord amb el pes poblacional de l’EURAM dins de l’Estat i el reconeixement del deute històric de l’estat amb els territoris

Enviar