L'Ajuntament de Barcelona informarà els joves sobre l'opció i el dret a l'avortament
La taxa d'embarassos a la ciutat és de 19 casos per 1.000 dones d'entre 15 i 19 anys, mentre que a Ciutat Vella és de 26 i a Nou Barris, de 29
ACN Barcelona.-El 80% de les dones barcelonines entre 14 i 30 anys no saben que l'avortament és una prestació gratuïta i universal de la cartera de serveis de la sanitat pública i la meitat ignoren que es tracta d'una decisió pròpia, segons un sondeig a 200 joves. Després de constatar aquest desconeixement, l'Ajuntament de Barcelona ha decidit impulsar una campanya per informar sobre el dret a l'avortament. En el material informatiu que es distribuirà, s'explica en quins casos és possible l'avortament i es remarca que les dones que es plantegin interrompre l'embaràs poden trobar assessorament legal i sanitari i suport emocional en diversos equipaments gratuïts; un missatge adreçat especialment a les menors d'edat en situació vulnerable. Hi ha altres dades que han instat el consistori a promoure informació dels drets sexuals i reproductius entre els més joves, com que l'11,6% no fa servir cap mètode contraceptiu en les relacions sexuals. A més, la taxa d'embarassos en adolescents a la ciutat mostra una desigualtat socioeconòmica. La mitjana a la ciutat és de 19,1 casos per cada 1.000 dones d'entre 15 i 19 anys, mentre que a Ciutat Vella és de 26,3 i a Nou Barris, de 29,2.
La campanya 'L'avortament: una opció i també un dret' comença amb 25.000 fulls informatius que es distribuiran en centres d'atenció sanitària, així com centres d'atenció a la infància i l'adolescència, d'atenció a la dona o la diversitat, entre altres. En la presentació de la campanya aquest divendres, la regidora de Feminismes i LGTBI de Barcelona, Laura Pérez, ha assenyalat que el consistori ha volgut actuar "dins el marge legal" que té per millorar la informació sobre la interrupció voluntària de l'embaràs entre els més joves. Pérez ha explicat que posen el focus en les menors d'edat en situació vulnerable o que puguin patir violència dins la família i ha lamentat que són sobretot aquestes joves les que van quedar "desprotegides" amb la reforma de la llei de l'avortament que obliga les noies que no tenen 18 anys a disposar del consentiment exprés del pare, mare o tutor legal per avortar. En el fulletó, s'informa que les menors d'edat tenen dret a la interrupció voluntària de l'embaràs en els mateixos casos que les majors, però amb la diferència que han de disposar d'aquesta autorització. El consistori assenyala que hi ha quatre equipaments adreçats a menors, on no cal sol·licitar cita prèvia, per rebre assessorament i suport gratuït i confidencial. Són el Servei d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) del CAP Manso, l'ASSIR Pare Claret, l'ASSIR Sant Andreu i el Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat (CJAS). El full recorda que la llei orgànica 2\/2010 de salut sexual i reproductiva estableix que totes les dones poden decidir interrompre el procés de gestació per decisió pròpia abans de les catorze primeres setmanes de gestació i que ho poden fer de manera gratuïta en un centre del sistema públic. La informació puntualitza que, per causes mèdiques relacionades amb el fetus o la salut de la dona –física, mental o social-, les dones poden avortar abans de les 22 setmanes i, si hi ha anomalies en el fetus incompatibles amb la vida, més enllà d'aquest termini. També s'hi explica que es pot rebre més informació al Servei d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva dels CAP i el CJAS. Canvis legislatius i poca informacióLa comissionada de Salut de Barcelona, Gemma Tarafa, ha atribuït la "desinformació" sobre l'avortament als canvis legislatius en aquest àmbit que hi ha hagut en els últims anys i ha afirmat que aquesta situació no ajuda a "assolir els reptes de millora de la salut sexual i reproductiva" a la ciutat. Segons el sondeig a 200 dones realitzat per l'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCiB) i el CJAS, el 30% de les joves pensen que només poden avortar en casos de violació, malformació del fetus o perill per a l'embarassada. El canvi del 2015, que va substituir la polèmica reforma global impulsada per l'exministre Alberto Ruiz-Gallardón, també és desconegut: el 34% de les dones entrevistades sap que el consentiment informat és obligatori si una menor vol avortar. Segons l'enquesta feta per l'Ajuntament de Barcelona el 2014 i 2015 a prop de 1.500 joves, l'11,6% dels nois i noies d'entre 15 i 34 anys no utilitzen cap mètode anticonceptiu en les seves relacions sexuals. Fins al 34,4% han utilitzat en alguna ocasió la píndola del dia després, mentre que a l'enquesta del 2002 aquesta proporció era del 22,6%. L'enquesta també reflecteix que l'1% utilitza la marxa enrere com a mètode contraceptiu. A més, al consistori, li preocupa el repunt de les malalties de transmissió sexual, sobretot sífilis i gonocòccia. Altres dades mostren una desigualtat socioeconòmica en els embarassos precoços, com la incidència superior als districtes de Ciutat Vella i Nou Barris respecte a la mitjana de la ciutat. Una estratègia per prevenir infeccions de transmissió sexual i embarassos no desitjatsLa campanya s'ha presentat en la primera jornada de l'Estratègia compartida de salut sexual i reproductiva de Barcelona, una eina dissenyada conjuntament amb el Consorci Sanitari de Barcelona, l'Agència de Salut Pública de Barcelona i diverses entitats socials i científiques per articular els mitjans necessaris perquè la ciutadania pugui gaudir de forma efectiva dels drets sexuals i reproductius. Aquesta estratègia, que ha celebrat la primera jornada de treball aquest divendres a la Biblioteca Jaume Fuster, posa l'accent a prevenir les infeccions de transmissió sexual (ITS); els embarassos no desitjats i la violència sexual. L'Estratègia compartida de Salut Sexual i Reproductiva de Barcelona és fruit de les aportacions dels professionals que treballen en la promoció de la salut, la prevenció i l'atenció des d'una perspectiva de gènere i amb l'objectiu de millorar la qualitat de les intervencions. Els centres educatius ocupen un lloc central en aquesta estratègia, que vol millorar la cobertura i la qualitat de l'educació afectiva i sexual i l'atenció personalitzada en l'adolescència. L'objectiu últim del conjunt de mesures previstes, que prioritzaran els barris i la població més vulnerable, és la millora de la qualitat de vida de les persones.






