Hivern càlid a gran part de Catalunya i amb pluges molt irregulars

El gener ha estat el mes més fred amb diferència i s’han superat els 400 litres en 90 dies al massís del Port i al Pirineu Oriental

ACN Barcelona.-L’hivern 2016-2017 (mesos de desembre, gener i febrer) es pot qualificar de càlid a gran part de Catalunya i amb una pluviometria molt irregular, segons el balanç del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). El gener ha estat el mes més fred amb diferència però un desembre i un febrer sense entrades fredes de rellevància han decantat la balança. Només els llargs períodes de boira persistent i inversió tèrmica durant aquests tres mesos han fet que l’hivern hagi estat de temperatures normals, o fins i tot lleugerament inferiors a la mitjana climàtica, en punts de Ponent (especialment el Segrià) i de la Vall de l’Ebre (Baix Ebre). L’hivern però ha estat càlid a pràcticament tota la meitat nord de Catalunya, amb punts màxims a Osona i el Berguedà. Pel que fa a la pluja, enormes contrastos entre els menys de 50 litres recollits en 90 dies a Ponent i a punts del Pallars Jussà, i els més de 400 litres registrats al massís del Port i al Pirineu Oriental.

El 80% de Catalunya amb un hivern càlidProp d’un 80% de la superfície del Principat ha enregistrat una temperatura mitjana estacional superior a +0,5 ºC respecte de la mitjana climàtica, i per tant, en aquests indrets cal qualificar l’hivern de càlid. La raó ha estat, d’una banda, la situació anticiclònica que ha caracteritzat bona part de l’estació, especialment al desembre, i de l’altra, la marcada circulació zonal de la primera quinzena del febrer, que va inhibir qualsevol entrada d’aire fred. Les màximes anomalies positives, superiors a +1,5 ºC o fins i tot de més de +2,0 ºC, s’han localitzat al Prepirineu, Pirineu i punts del litoral i prelitoral Central. Als sectors més elevats del Principat, les inversions tèrmiques (temperatura més baixa a les planes i depressions del país i més alta a les parts més enlairades), relacionades amb l’anticicló persistent, han contribuït decisivament a la marcada anomalia positiva de temperatura. Aquesta mateixa situació té l’efecte oposat a les depressions, on l’estabilitat atmosfèrica propicia l’acumulació d’aire fred. La boira ha estat persistent i la temperatura s’hi ha mantingut baixa. Així, la vall de l’Ebre ha enregistrat valors de temperatura semblants o lleugerament més baixos que la mitjana climàtica, fet que també s’ha produït a la depressió de la Cerdanya i a altres fons de vall del Pirineu. Gener, el més fred amb diferènciaEl desembre, caracteritzat per un potent anticicló, va ser un mes de contrastos entre els valors de temperatura relativament alta a la major part del país, especialment als sectors més elevats, i els enregistrats a Ponent i a les Terres de l’Ebre, inferiors a la mitjana climàtica. Tot i que els primers dies del gener va predominar també l’anticicló, amb la consegüent inversió tèrmica, posteriorment la situació va canviar radicalment amb l’arribada de diverses masses d’aire fred procedents d’altes latituds. Es van produir fredorades remarcables a diversos punts del país. El febrer, durant la primera quinzena, va estar dominat per una circulació zonal, que va inhibir l’entrada de masses d’aire fred del nord, mentre que a la segona part va predominar una dorsal anticiclònica. Com a conseqüència, la temperatura es va situar per sobre dels valors mitjans climàtics a tot Catalunya, més acusadament a la plana de Vic i a la plana interior gironina. Hivern molt sec a Ponent i al Pallars Pel que fa a la precipitació, ha estat irregularment distribuïda al territori. A grans trets, es pot dir que aproximadament la meitat de la superfície del país ha tingut un hivern sec. El dèficit pluviomètric ha estat més destacat a les comarques de Ponent i del Prepirineu occidental i a punts del litoral i prelitoral Central, on la precipitació recollida al llarg de l’hivern no ha arribat al 70% respecte de la mitjana climàtica. Els casos més extrems es localitzen a àmplies àrees de la Noguera i del Pallars Jussà, on no s’ha arribat al 50%. Per contra, l’hivern ha estat plujós principalment als extrems nord i sud del país: a gran part del Pirineu, Prepirineu oriental, litoral i prelitoral Nord i Sud, però també a alguns punts del prelitoral Central. Destaca la precipitació recollida al massís del Port, a l’àrea del cap de Creus, del cap de Begur, a l’Alta Garrotxa i l’extrem oriental del Prepirineu, on l’estació ha resultat molt plujosa (per sobre del 190% respecte de la mitjana climàtica). A mitjan de gener, la primera nevada importantEl desembre es va distingir per l’estabilitat atmosfèrica, que es va estendre fins a principis de gener. A partir del dia 10 d’aquell mes, però, es van succeir diversos temporals de pluja i neu, per l’arribada de pertorbacions, en alguns casos acompanyades de masses d’aire fred. S’ha de destacar el del 13 al 17 de gener, quan es va produir la nevada més important de la temporada al conjunt del Pirineu (amb l’excepció d’alguns sectors elevats del vessant sud i del Prepirineu, on a finals de novembre va nevar-hi tant o més). Entre els dies 13 i 16 de gener es va acumular més d’un metre de neu nova a les cotes altes del Pirineu occidental, especialment al seu vessant nord. Al fons d’algunes valls es va acumular fins a més de mig metre. Un altre episodi remarcable és l’important temporal de llevant i gregal que es va produir entre el 19 i el 23 de gener. Aquest va deixar pluja abundant als dos extrems del país, neu a la serralada prelitoral, una ventada important prop de la costa i alteració marítima excepcional a tot el litoral català.

Enviar