El Col·legi de Metges alerta que la poca conciliació de la professió condicionarà el relleu previst pels propers anys

El COMB xifra en un 60% els metges i metgesses que tenen dificultats per combinar la feina els fills i proposa accions per pal·liar la situació

ACN Barcelona.-Un estudi del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) reconeix que el 60% de metges amb fills tenen dificultats per conciliar la vida familiar i la laboral i constata que als mecanismes com la reducció de jornada s'hi acullen les dones majoritàriament: només el 9% dels homes metges treballen menys hores enfront del 40% de les dones, un fet que limita el seu desenvolupament. Per això, i davant de la impossibilitat de conciliar, el COMB proposa mesures, ja que defensen que un millor benestar dels professionals implicarà una millor atenció als pacients. Padrós alerta que si no es milloren les condicions laborals, més enllà de les retribucions, el relleu generacional de la professió es veurà afectat.

El 60% de metges i metgesses reconeixen dificultats a l'hora de conciliar el seu exercici professional i la cura i atenció als fills, i fins el 65% reconeix les mateixes dificultats per fer activitats d'oci o culturals. Per franges d'edat, les majors dificultats es troben a la franja d'entre els 30 i els 34 anys, però la conciliació no deixa de ser un problema per gairebé tothom fins ben bé als 60 anys. Per conciliar, els professionals mèdics aposten en un 30% dels casos per reduir-se la jornada o demanar excedències, o les dues mesures, però la proporció d'homes i dones que ho fa no és equitativa. De fet, només un 9% dels homes han demanat o reducció o excedència, mentre que ho ha fet el 40% de les dones. Aquesta situació, segons el COMB, afecta el desenvolupament professional de la dona metgessa i en limita la seva capacitat de promoció. Segons dades del 2010, la meitat dels professionals en les categories més baixes són dones, i en canvi una quarta part de les categories més altes, mentre que entre els caps de servei dels hospitals, la proporció de dones és només del 14%. Davant d'aquesta situació, el COMB ha elaborat un seguit de mesures per potenciar la conciliació ja que consideren que una millor en les condicions dels professionals revertirà en una millor atenció al pacient. Per Elvira Bisbe, autora del treball, els metges exerceixen una feina de ''gran responsabilitat'' i conviuen amb situacions emocionals ''molt dures''. Considera que cal que el metge ''estigui bé, tranquil, feliç'' i per això aposta perquè es recuperi aquest equilibri que repercutiria a una atenció de més qualitat. En aquest sentit, el president del COMB, Jaume Padrós, ha alertat que els professionals mèdics pateixen una situació precària, a nivell de retribució i condicions laborals, cosa que els fa sentir ''maltractats'' sobretot després de l'exigència en estudis i competitivitat que han patit per arribar a exercir. Per això, diu Padrós, s'ha de deixar de presumir de tenir un dels millors sistemes sanitaris ''pels diners que s'hi dediquen.''Per Padrós ''no es pot estirar més la corda'' que, tot i reconèixer que, abans dels sous s'ha de preservar les inversions en el sistema, alerta que no es pot continuar ''esprement'' aquests professionals de manera indefinida confiant amb ''el seu compromís vocacional''. Per Padrós hi ha certa ''hipocresia'' en creure que la vocació ha de ser ''infinita'' i alerta que hi ha joves metges molt competents que són tractats de manera ''indignant''. El president del COMB ha recordat que en els propers 15 anys es jubilarà un terç dels professionals que estan exercint actualment i per tant, entraran en el sistema molts professionals joves que tindran més necessitats de conciliar perquè estaran amb l'edat d'iniciar els projectes familiars, i que a més a més, pel canvi de valors actuals, prioritzaran en moltes ocasions la vida familiar i personal abans que la professional. Teletreball, autogestió i personalització L'estudi del COMB està acompanyat d'una sèrie de mesures que faran arribar a patronals, administració i entitats proveïdores de serveis de salut que busquen instaurar un sistema més conciliador. Així, es proposa promoure el treball per objectius i abandonar la cultura del presentisme, actuar sobre ela precarietat, sobretot salarial, però també de contractes, personalitzar i adaptar les mesures a cada cas o mantenir el poder adquisitiu a les embarassades que no poden fer guàrdies, per exemple. També reclamen potenciar el teletreball i adaptar les jornades a les necessitats, a més de mantenir els ajuts per a la conciliació i la cura de familiars dependents. Per una de les autores del treball, Iolanda Jordan, cal fer un canvi de mentalitat en la societat i veure la conciliació com un privilegi i no com una ''càrrega''. Creu que aquesta és la diferència amb societats nòrdiques, per exemple, a l'hora de valorar com a prestigi aquesta conciliació perquè es pugui fer ''de professional, de pare i de persona''.

Enviar