Juli Capella mostra l’estreta relació entre gastronomia i disseny a través de 250 exemples
L’exposició ‘TAPAS. Spanish Design for Food’ finalitza la seva itinerància al Museu del Disseny de Barcelona
ACN Barcelona.-El Museu del Disseny de Barcelona acull a partir de dijous l’exposició ‘TAPAS. Spanish Design for Food’, dedicada a la interacció entre cuina i disseny els darrers 25 anys. La mostra recull 250 objectes que il·lustren aquesta relació, tan estreta que permet al seu comissari, Juli Capella, afirmar en to provocador que “sense disseny no hi hauria gastronomia”. Capella va idear l’exposició l’any 2013 per encàrrec d’Acción Cultural Española, l’organisme estatal dedicat a la promoció exterior, que volia projectar la “creativitat” del país. Per Capella l’exhibició té un “missatge social” implícit, ja que “Espanya és líder” en el disseny per a la gastronomia en un ampli espectre que va des de la tecnologia i la sofisticació a la cuina fins a objectes tan humils com el setrill de Marquina”.
L’exposició culmina a Barcelona una llarga itinerància iniciada l’any 2013 a Madrid, i que l’ha fet viatjar per 16 ciutats de tot el món. ‘TAPAS’ vol mostrar de quina manera el disseny i l’alimentació s’han interrelacionat des de sempre, la primera com a disciplina que ha aportat solucions a les necessitats funcionals i els nous reptes de la segona. “Aquest fet quotidià d’alimentar-se està envoltat d’una sèrie d’estris i productes que ens acompanyen en aquesta experiència per fer-la millor, més fàcil i plaent”, raona Juli Capella, i va encara més enllà. “M’atreviria a dir que sense disseny no hi hauria cuina, o gastronomia, i no parlo d’alimentació”, sosté. La gastronomia ha anat sempre de la ma del disseny –o artesania- amb productes que facilitaven la manipulació dels aliments i la seva presentació, explica, des de l’instrumental més bàsic fins a la “revolució” de l’alta cuina. L’exposició fa una mirada als darrers 25 anys d’aquesta “relació”, amb un paper destacat dels objectes i disseny apareguts amb la nova cuina. “El que fan és sofisticar aquesta relació amb l’objecte”, explica el comissari sobre els pioners de l’alta gastronomia. És, diu, un punt d’inflexió en què el disseny s’imbrica encara més amb la cuina, i per exemple, Ferran Adrià. “és el primer que incorpora un dissenyador industrial a la cuina, per crear estris i contenidors”.A la sala B del Museu del Disseny s’hi poden veure més de 250 peces, acompanyades de vídeos i fotografies, que relacionen el món de la cultura material de l’alimentació amb la història, l’arquitectura, l’interiorisme i el disseny industrial i gràfic.La mostra s’estructura en tres grans àmbits: la cuina, la taula i el menjar. En el primer hi ha aquells estris “que s’assemblen més als d’un laboratori”, comenta Capella, doncs el seu disseny és bàsicament “funcional i per ser precís”. A la taula, en canvi, el disseny permet “més simbolisme”. “La taula ens parla de com és la vida de cadascú, és com un petit escenari de representació de la vida”. L’exposició acaba amb el propi menjar, “entès com a producte industrial”. “Pot sobtar”, admet el comissari, perquè a priori un aliment no es dissenya. Però Capella convida a pensar en l’evolucionat tractament i processament industrial dels aliments, que ha generat productes com l’oliva farcida d’anxova, “el millor disseny industrial de totes les èpoques segons Òscar Tusquets”, remarca. La mostra es complementa amb un ampli programa d’activitats paral·leles organitzades pel museu, com un cicle de diàlegs entre reconeguts xefs i dissenyadors que comptarà amb Ferran Adrià i Luki Huber, Jordi Roca i Andreu Carulla o Javier Bonet i Martí Guixé.






