El Parlament demanarà al Congrés el rescabalament del paper moneda confiscat a particulars pel Franquisme
El ple aprova per unanimitat demanar la modificació de la llei de memòria històrica
ACN Barcelona.-El ple del Parlament ha aprovat per unanimitat presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats una proposició de llei de modificació de la llei de memòria històrica per rescabalar el paper moneda confiscat pel Franquisme. La proposta, presentada pel PSC, recorda que el règim franquista va confiscar paper moneda i altres signes fiduciaris republicans a través de diversos decretes i que, mentre s’ha procedit a establir mecanismes de compensació per a diferents col·lectius afectats per la dictadura, no s’ha fet el mateix en el cas dels particulars a qui es van pendre els seus estalvis. Per això, el text aprovat demana introduir el reconeixement d’aquest dret a recuperar o ser compensat per allò confiscat. El debat a l’hemicicle ha comptat amb la presència de familiars de les víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme.
En concret, el text demana incloure un nou article a la llei de memòria històrica per reconèixer el dret de rescabalament als particulars afectats per la confiscació de paper moneda o altres signes fiduciaris dipositats per les autoritats franquistes al compte ‘Bitllets de canvi desestimat’ o al ‘Fons de paper moneda posat en circulació per l’enemic’, als que van donar lloc els decrets de la Dictadura el 27 d’agost del 1938. La proposició contempla que en el cas que els afectats hagin mort, hi tindran dret els seus drethavents aportant la documentació necessària. Apunta també a la necessitat de desenvolupar un reglament per tal d'establir el mètode i la forma de càlcul d'aquesta compensació. D’altra banda, a petició d’una esmena del PPC, es proposa incorporar una disposició addicional novena que estableix també "estudiar i habilitar" mesures per rescabalar els béns dipositats a les caixes de lloguer de bancs i caixes d’estalvis que van ser confiscats durant la Guerra Civil segons disposicions del govern de la República i de la Generalitat, en el cas que aquestes es fessin “de manera il·legal”. Tots els grups han coincidit en la necessitat de donar reconeixement a aquest dret i tancar així ferides de la Guerra Civil i la Dictadura. La diputada de C’s Lorena Roldán ha dit que mai es podran reparar del tot l’”horror i les atrocitats” que van tenir lloc però ha dit que s’han de donar les passes necessàries per donar resposta a les demandes “legítimes” de les víctimes. A més, ha apel·lat a l’esperit “d’acord” de la transició per tal de buscar punts de trobada, que ha assegurat que són “més que els que separen”. El portaveu adjunt del PSC Ferran Pedret, ponent de la proposició de llei, ha destacat que amb aquesta proposició es vol donar resposta a aspectes que havien quedat fora de la llei de memòria històrica i, tot i ser conscients de les “dificultats” del procediment, ha dit que és necessari “obrir la porta” al reconeixement del dret i al fet que els afectats rebin “algun tipus de compensació”. El diputat de CSQP Joan Josep Nuet s’ha mostrat a favor de la proposta i ha lamentat que l’aspecte sobre el que tracta va “quedar al tinter” quan es va fer la llei de memòria històrica, com d’altres coses entre les que ha situat les fosses comunes o els judicis franquistes. Sobre les confiscacions de diners a particulars, Nuet ha denunciat que moltes de les persones que ara son riques ho són “perquè van robar als catalans que van haver de marxar de la seva terra”. Des del PPC, Fernando Sánchez s’ha mostrat a favor de “tancar ferides que encara estan obertes” però no de la revisió històrica “constant”. El diputat ha apuntat a la “prepotència” sobre la que va actuar el Franquisme però també “a la prepotència d’alguns elements sobre la legalitat republicana” i ha fet una crida a l’”esperit de la memòria reconcialiadora”. La CUP no ha participat en la ponència d’aquesta proposició en considerar que el PSC pretén modificar ara la llei de memòria històrica quan va tenir la possibilitat d’incloure-ho a la pròpia norma que va impulsar el PSOE. Així ha apel·lat a la necessitat de no només reconèixer aquest dret sinó a incloure altres molts aspectes i donar resposta a totes les peticiions de les associacions de represaliats del Franquisme. Tot i això, la diputada Mireia Boya ha expressat el seu vot a favor. Boya ha aprofitat per denunciar que no es retirin les plaques franquistes a Lleida i ha animat els ciutadans a fer-ho pels seus propis mitjans. Per últim, el diputat de JxSí David Bonvehí ha lamentat que la mateixa proposta presentada per diferents grups polítics ha estat rebutjada en reiterades ocasions al Congrés i ha esperat que el nou equilibri de forces permeti que aquest cop tiri endavant. “No hi ha excusa i s’hauria d’aprovar”, ha dit.






