9 de cada 10 contractes públics en l’àmbit dels serveis de les persones no exigeixen cap mínim de qualitat a les ofertes

La Taula del Tercer Sector i l’Economia Social només obté un 39% de les adjudicacions dels contractes davant el 60% de les empreses amb finalitats lucratives

ACN Barcelona.-9 de cada 10 contractes públics en l’àmbit dels serveis de les persones no exigeix cap mínim de qualitat a les ofertes segons mostra l’informe ‘La qualitat de la contractació pública en l’àmbit dels serveis a les persones. Una anàlisi dels 8 principals ajuntaments de Catalunya’, presentat aquest dimarts per la Taula del Tercer Sector Públic. El director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, Ricard Gomà, ha afegit que aquest és “un element important” , ja que fixar uns mínims de qualitat seria una pràctica “significativa de millora”. Per la seva banda, l’estudi mostra que les empreses amb finalitats lucratives assoleixen la majoria de les adjudicacions, ja que acaparen gairebé el 60% del volum total de contractes, mentre que les entitats socials del Tercer Sector i l’Economia Social es queden amb un 39%.

L’estudi, presentat per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i realitzat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, mostra les característiques de la contractació pública duta a terme per 8 ajuntaments catalans: Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Terrassa, des de l’1 de gener al 30 de juny de 2016. El president de la Taula del Tercer Sector Social, Oriol Illa, ha explicat que l’objectiu de l’estudi és saber en quin punt està el sector i quina és la qualitat dels serveis. Els ajuntaments prioritzen els criteris econòmics en detriment de la qualitat dels serveis La Taula ha exposat que els ajuntaments prioritzen els criteris econòmics en detriment de la qualitat dels serveis. Ricard Gomà ha explicat que els criteris econòmics tenen "una prevalença significativa" sobre els tècnics en els processos d'avaluació i adjudicació. En l'anàlisi dels contractes el preu significa un dels factors més determinants. El factor econòmic representa una mitjana, en el global dels contractes, de més del 64% del conjunt de criteris valorats en les diverses ofertes, mentre que la valoració tècnica dels projectes se situa en el 35,8%. En el cas de la ciutat de Barcelona seria d'un 33% i a la resta de municipis estudiats d'un 39%.Barcelona prioritza en un 65,7% dels casos fórmules matemàtiques que penalitzen les ofertes que no són la més barates, segons mostra l'informe. En canvi, en la resta de municipis analitzats les proporcions són diferents, ja que el 73,9% de les seves fórmules són equilibrades. Des del Tercer Sector demanen que els licitadors apliquin "fórmules proporcionals o equilibrades" que afavoreixin a la concurrència, però sense permetre que diferències poc significatives de preu es converteixin en puntuacions notòriament desproporcionades.El director de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans ha afegit que en la mostra analitzada encara són recurrents aquelles fórmules que "penalitzen de forma rellevant" les ofertes que són poc competitives en termes econòmics i que, en cap cas, haurien de ser "un element determinant ni penalitzador".Les clàusules socials en els contractesSegons mostra l'informe, les clàusules socials representen una de les principals formes d'integració d'aspectes socials en la contractació pública i, és per això, que la seva introducció en els plecs administratius i tècnics ha estat una demanda constant del Tercer Sector en els últims anys. Actualment, les clàusules socials amb impacte real sobre les adjudicacions hi són presents en un 60% dels casos, segons els ajuntaments analitzats, mentre que en la resta no hi són.Gomà ha expressat que en els darrers anys les clàusules socials han estat més "presents" en la contractació pública municipal dins l'àmbit dels serveis a les persones, però que encara no hi és present de forma "predominant", ja que en el 40% dels contractes estudiats no hi ha presència de les clàusules socials. Gomà ha afegit que aproximadament en la meitat dels contractes analitzats tampoc no hi ha "una presència explícita" sobre els drets laborals ni sobre la inserció laboral dels col·lectius en risc.La competència entre entitats mercantils i empreses del Tercer Sector SocialL'estudi posa en manifest que la majoria de les empreses amb finalitats lucratives assoleixen les adjudicacions, ja que acaparen gairebé el 60% del volum total de contractes i, per la seva banda, les entitats socials del Tercer Sector arriben al 40%. Això no obstant, si s'estudia des del punt de vista del volum de recursos adjudicats la desproporció "s'amplia", segons ha explicat Ricard Gomà, ja que el Tercer Sector i l'Economia Social obté un 20% del volum econòmic adjudicat.Ricard Gomà ha conclòs que aquest informe expressa i valora el camí que s'ha recorregut fins ara, així com la feina i els acords que el Tercer Sector Social ha fet amb l'administració, però també reflecteix l'existència d'un "marge de millora", d'avenç qualitatiu "important, potent i rellevant".

Enviar