La Crida entrega al Memorial Democràtic documentació sobre la trajectòria de 3 alcaldes franquistes amb carrers a Lleida

La CUP vol demostrar l'adhesió al règim franquista dels alcaldes Ramon Areny, Casimiro Sangenís i Miguel Montaña, tots tres amb carrers dedicats a la ciutat

ACN Lleida.-La Crida per Lleida – CUP ha lliurat al Memorial democràtic un conjunt de documents històrics que volen servir per demostrar l'adhesió al règim franquista dels alcaldes Ramon Areny (1939-1941), Casimiro Sangenís (1967-1974) i Miguel Montaña (1974 – 1976), tots tres amb carrers dedicats a la ciutat de Lleida. La formació vol que el Memorial Democràtic, com a màxima institució de país que vetlla per les polítiques públiques de memòria, estigui assabentat de ''l'existència d'honors a personatges afectes al feixisme al nomenclàtor de la ciutat de Lleida''. En aquests documents, la CUP destaca els informes signats per l'alcalde Areny durant el seu mandat per ''assassinar ciutadans afins al comunisme'' o depurar-los als camps de concentració. La Crida ha obtingut aquests papers després de nombrosos requeriments al Tribunal Tercero Militar.

Segons la documentació que ha obtingut la CUP, el 7 de setembre de 1939, ja alcalde, Ramon Areny va escriure una carta al jutge militar de Lleida informant amb ''honor'' dels antecedents de Baptista Aguilà Badia, exmembre del POUM i empresonat arran dels fets del 6 d'octubre del 1934 durant 14 mesos. Aguilà va ser executat el 27 de desembre d'aquell any.D'altra banda, segons la mateixa documentació, Miguel Montaña va ser alcalde i membre destacat del Caliu Ilerdenc, institució de la burgesia local que defensava la ''pau i ordre'' del règim i el ''leridianismo''. Casimiro Sangenís, segons la CUP, va rebre honors del feixisme amb la 'Medalla de la Campaña, de la Cruz Roja del Mérito Militar i de la Cruz de Guerra, de la Cruz del Caballero del ORden de Ciseneros i de la encomienda del Mérito Civil'. Durant el seu mandat va produir-se a la ciutat una revifalla de la repressió als moviments d'oposició al règim i una tolerància mal dissimulada cap als pistolers d'ultradreta.La Crida s'oposa al judici polític dels tres joves d'Arran per retirar plaques franquistesLa formació considera que la Paeria ha de retirar la denúncia penal als tres joves d'Arran, que van treure plaques del nomenclàtor franquista ''per la dignitat de tots i totes les ciutadanes de Lleida''. La Crida defensa que els tres acusats ''han fet el que li pertoca a l'Administració local, restituir la memòria i la dignitat de les víctimes del franquisme''.En aquest sentit, fan una crida ''entusiasta'' a sortir als carrers el 18 de març en la manifestació convocada per la plataforma Lleida Lliure de Franquisme.

Enviar