L’acord UE-Turquia pels refugiats compleix un any en plena escalada de les tensions amb Ankara

Amnistia Internacional avisa que el mecanisme és “vergonyós” i denuncia les condicions de les persones en els camps grecs

ACN Brussel·les.-L’acord entre la Unió Europea i Turquia per frenar l’arribada de refugiats a Grècia compleix aquest dissabte un any en plena escalada de les tensions entre Brussel·les i Ankara, sota l’amenaça del govern turc d’aturar-lo “unilateralment” i entre crítiques de les ONGs, que el consideren “vergonyós”. La Comissió Europea assegura en un informe que el mecanisme ha ofert “resultats tangibles”, amb una davallada del 97% en el nombre d’arribades irregulars de persones a Grècia i una disminució “substancial” dels morts. Però ONGs com Amnistia Internacional denuncien que suposa una “taca col·lectiva a la consciència d’Europa” i genera “desesperació” a milers de persones que fugen de la guerra.

El 18 de març del 2016 la Unió Europea i Turquia van acordar aturar l’arribada de persones des de territori turc fins a les illes gregues i substituir les màfies per “un sistema organitzat, segur i legal d’accés a Europa”. Segons l’acord, per cada refugiat retornat des de Grècia a Turquia, la UE n’acolliria un des dels camps turcs, a canvi d’importants ajuts econòmics i de negociar una liberalització de visats. Les ONGs i els grups d’esquerra a l’Eurocambra van advertir llavors que Turquia no es pot considerar “un país segur” on retornar refugiats i van acusar els estats i Brussel·les de voler-se espolsar la seva pròpia responsabilitat humanitària. A més, ara Turquia amenaça la UE amb tombar el mecanisme. El ministre d’Exteriors turc, Mevlut Cavusoglu, ha dit aquesta setmana que podrien suprimir “unilateralment” l’acord, fent la vista grossa a l’Egeu. “Està a les nostres mans”, va assegurar en una entrevista coincidint amb les tensions amb el govern holandès per la prohibició d’un acte al seu país. Segons el govern turc, la UE els està fent “perdre el temps” perquè no avança la negociació sobre liberalització de visats, una de les principals promeses que preveia l’acord. Un èxit per la UE, una vergonya per les ONGsEn el seu informe de balanç de l’últim any, la UE assegura que els efectes de l’acord amb Turquia es van notar “immediatament”. “De 10.000 arribades en un sol dia l’octubre del 2015, hem passat a arribades d’una mitjana de 43 persones”, diu el text de la CE, que també precisa que les morts al mediterrani a la ruta entre Turquia i Grècia han passat de 1.145 l’any previ a l’acord a 80 aquest últim. Per ara, a més, la UE ha retornat a territori turc 916 “immigrants irregulars” i ha acollit als estats membres 4.000 refugiats sirians que eren en camps de Turquia. La UE explica que ha ofert 3.000 milions d’euros entre el 2016 i el 2017 a Turquia per ajudar els refugiats que ella mateixa no acull. Els diners van directament a projectes d’ajut humanitari, “educació, salut, infraestructures municipals i suport socioeconòmic”. Segons l’informe de la CE, 500.000 nens sirians tenen accés a l’educació gràcies a aquests diners, s’han construït 70 noves escoles, 2.081 mestres han rebut formació i dos milions de refugiats poden accedir a serveis bàsics d’atenció sanitària. Però segons un informe paral·lel de l’ONG Amnistia Internacional, l’acord és “vergonyós” i suposa una vulneració dels drets dels demandants d’asil. Segons les seves dades, la situació és dolenta en els camps turcs, però també als grecs, on els refugiats esperen saber si seran deportats o no. A les illes gregues, els camps estan sobresaturats, amb unes 5.200 persones a Lesbos, quan la capacitat és per 3.500, unes 1.830 a Samos, on la capacitat és de 850, o unes 1.633 a Kos, on el camp té espai per 1.000 persones. En total, a mitjans de gener, hi havia als camps de les illes gregues 15.279 refugiats esperant saber si són retornats a Turquia o poden quedar-se a Europa.Segons Amnistia, “la majoria dels demandants d’asil en els camps no tenen permès marxar de les illes” gregues i viuen en instal·lacions “sobresaturades”, en condicions “miserables” i a vegades són víctimes de “crims d’odi”. L’ONG recorda que cinc refugiats han mort a Lesbos, entre ells un nen, com a resultat “de circumstàncies vinculades a aquestes condicions” de vida. “Tot i que els líders europeus mantenen la ficció que Turquia és un tercer país segur pels refugiats i demandants d’asil, els tribunals grecs fins ara han bloquejat el retorn de sirians amb aquest argument”, diu també l’informe.

Enviar