El TSJC rebutja els recursos de Forcadell i tres membres de la Mesa per l’admissió de la segona querella de la Fiscalia

L’alt tribunal veu indicis de prevaricació i desobediència i diu que ja van ser advertits pels lletrats de la cambra

ACN Barcelona.-El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat els recursos de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i tres membres de la Mesa -el vicepresident primer, Lluís Corominas; la secretària primera, Anna Simó, i la secretària quarta, Ramona Barrufet- per l’admissió de la segona querella de la Fiscalia per haver permès la votació el referèndum unilateral. D’aquesta manera, les querelles contra Forcadell s’unificaran en una sola causa. L’alt tribunal considera que en la descripció dels fets per part del fiscal hi ha indicis que serien constitutius dels delictes de prevaricació i desobediència de resolucions judicials. A més, constata que els membres de la Mesa denunciats havien estat advertits pels serveis jurídics del Parlament i pels membres contraris a la iniciativa, i que tot i així les propostes van ser aprovades en la sessió plenària del 6 d’octubre del 2016.

Es tracta de la segona querella que presenta fiscalia contra la presidenta del Parlament, ja que la primera estava relacionada amb permetre la votació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent. A més, la Fiscalia va excloure el membre de la Mesa Joan Josep Nuet de CSQP, tot i que va actuar de la mateixa manera que els acusats.Sobre aquest punt, el TSJC no entra a valorar els motius pels quals Joan Josep Nuet no va ser inclòs de la querella de a Fiscalia i afirma que la competència de la Sala “només arriba per valorar si l’acció penal pel Fiscal compleix o no el principi de legalitat en els mateixos termes que respecte qualsevol altra part acusadora” i “sense perjudici” perquè la Fiscal pugui decidir “d’ofici i amb absoluta llibertat de criteri si la investigació ha d’afectar també persones no designades o, inclús, excloses de la querella”. La Fiscalia va excloure aleshores Nuet perquè va considerar que no pretenia "tirar endavant un projecte polític amb total menyspreu de la Constitució del 1978".D’altra banda, el TSJC manifesta que es podria apreciar que la resolució es va aprovar “amb plena consciència de la il·legalitat”, tal com també sosté el Fiscal i el TC, i que el mandat judicial “prèvia i formalment comunicat als querellats no sembla ni fosc, ni inconcret ni imprecís”.

Enviar