Mariona Carulla, sobre la gestió de Millet al Palau: "Si tot va bé i l'aparença és correcta, no has de preguntar res"
L'actual presidenta i anterior vicepresidenta assegura que ella era "pràcticament una vocal" i que no sospitava el desfalc que practicaven Millet i Montull
ACN Barcelona.-La presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla, ha assegurat aquest matí que l'anterior president, Fèlix Millet, era qui tenia el "control absolut" de la institució mentre ella era vicepresidenta, fins el 2009, i que no facilitava gaires detalls sobre els comptes. De fet, ha dit que ella s'encarregava més de la part artística i només anava a les reunions de les juntes, sense conèixer el dia a dia. De fet, ha dit que la institució semblava que anava bé econòmicament i els comptes "aparentment" quadraven. Per això, "si tot va bé i l'aparença és correcta, no has de preguntar", ha reblat.
En la seva declaració com a testimoni en el judici del 'cas Palau', Carulla s'ha desvinculat totalment de la gestió diària de l'entitat, tot i que era vicepresidenta de l'Orfeó, i membre del Patronat de la Fundació i del Consorci. Segons ella, no trepitjava mai les oficines, sinó que només anava als concerts i les reunions directives. La seva funció com a vicepresidenta de l'Orfeó era només substituir Millet quan ell no hi era, cosa que va passar dos cops del 2000 al 2009. A més, ella s'encarregava més aviat de la part artística, i no pas l'econòmica, tot i que ha reconegut ser llicenciada en Econòmiques i conèixer la gestió de l'empresa familiar Agrolimen. Carulla ha assegurat que el "control total" de les tres entitats el tenien Millet, Montull i la directora general, Rosa Garicano.En aquest sentit, ha explicat que en les reunions de l'Orfeó o la Fundació, l'explicació dels comptes per part de Millet i Gemma Montull era molt genèrica, fins i tot sense mostrar papers, que pràcticament no hi havia discussió i que com que les entitats tenien "èxit econòmic i artístic", gairebé tots els acords proposats per Millet s'aprovaven per assentiment. A més, ha recordat que els comptes de la Fundació i del Consorci venien avalats pels auditors, que a les juntes hi havia empresaris que teòricament supervisaven el funcionament econòmic i que les institucions públiques tampoc van detectar irregularitats. "Ningú sospitava, no es preguntava gaire", ha admès. "Si tot va bé i l'aparença és correcta, no has de preguntar", ha reblat.Carulla ha dit que desconeixia l'existència dels convenis de la Fundació del Palau amb la Fundació Trias Fargas, de CDC, desconeixia que Millet i Montull s'havien adjudicat un sou i uns incentius, i tampoc ha sabut concretar les quantitats que Ferrovial aportava com a principal patrocinador, tot i admetre que era el que més pagava.Finalment, a preguntes de l'advocat de CDC, Carulla ha justificat el fet que el Palau no acusi el partit perquè ha seguit criteris dels seus advocats, però ha dit que si en la sentència es demostra que la formació política va desviar diners del Palau, la seva intenció és reclamar-los-hi.El judici continuarà divendres que ve amb el testimoni de diversos empresaris que van fer feines per al Palau.






