Junqueras suggereix que la llei de transitorietat deixarà sense efecte les inhabilitacions pel procés

El vicepresident "discuteix" i "nega" que els pressupostos siguin inconstitucionals perquè "la Constitució diu que es poden fer referèndums"

ACN Barcelona.-El vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha suggerit aquest dijous, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que la llei de transitorietat podria explicitar que les sentències que ara dicta la justícia espanyola inhabilitant polítics catalans pel 9-N o per altres qüestions relacionades amb el procés sobiranista quedin sense efecte. "Una cosa és subsumir un codi penal mentre no es reforma, i altra assumir les sentències que amb l'excusa d'aquest codi penal s'han fet i tothom, o na bona part, considerem injustes", ha sentenciat. I és que Junqueras assegura que no s'imagina que "la nova república es dedicarà a condemnar a la gent favorable a la democràcia". Amb tot, el vicepresident considera que el que està impulsant el Govern és "molt més important" que aquestes sentències, i per això ha garantit que "si el problema és la inhabilitació, la meva o la d'altres, no serà un problema".

I és que el vicepresident creu que les decisions judicials que pretenen deixar fora de la política gent com Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs, Carme Forcadell o els membres de la Mesa del Parlament i del Govern de Catalunya no frenaran el procés ni la celebració del referèndum. En aquest sentit, ha remarcat que no té "por" que per impulsar el referèndum la justícia acabi anant també contra ell. "És relativament simple. Jo sóc independentista, sóc republicà i demòcrata; no sóc esquivador de querelles. Si ens les posen, els les hauran posat. Que ens inhabilitin, que facin el que creguin que han de fer. Quina sort tindrà el país de tenir gent millor que jo. Jo sóc una peça més d'un mecanisme", ha sentenciat. A més, Junqueras fins i tot ha negat que la seva intenció de convocar un referèndum sigui punible perquè no va contra la Constitució. De fet, fins i tot ha qüestionat que, com va dir el Consell de Garanties Estatutàries, incloure aquesta voluntat als pressupostos sigui contrari a la carta magna espanyola. "Que el Consell de Garanties digui que no s'ajusta ben bé a la Constitució, jo ho discuteixo, perquè la Constitució diu que els referèndums existeixen i es poden fer. I nosaltres estem en la doble via que inclou un referèndum acordat. No comparteixo el criteri que el referèndum no es pugui fer. Nego la major, no és inconstitucional", ha dit. En aquest sentit, ha cridat a acabar amb la concepció que el referèndum o fins i tot la independència "trenquen Espanya". "Ho nego. El que fem és donar oportunitat a una nova definició de l'estatalitat espanyola; una nova oportunitat per definir-se, per construir un estat nou i més conscient de les seves responsabilitats", ha comentat.

Enviar