Metges de Catalunya denuncia la “passivitat” dels responsables sanitaris davant “l'augment” d’agressions a facultatius

Segons dades del col·lectiu, el 2016 hi va haver 109 conductes violentes als centres sanitaris catalans, un 148% més que l’any anterior

ACN Barcelona.-Metges de Catalunya (MC) ha denunciat a través d’un comunicat la “passivitat” de l’Administració i les empreses de salut davant l’“augment incontrolat” d’agressions a facultatius en centres sanitaris. Segons les dades que aporta el sindicat mèdic, Catalunya ocupa el primer lloc del rànquing de comunitats autònomes amb un major nombre d’atacs contra el personal mèdic. En concret, i segons les mateixes dades, l’any 2016 hi va haver 109 “conductes violentes” en centres sanitaris catalans, un 148% més que l’any anterior (amb 44). A Andalusia, segona comunitat de la llista, n’hi va haver 102 i a Madrid 99. Són dades recollides per l’Organització Mèdica Col·legial (OMC).

Per al secretari general de MC, Josep Maria Puig, tant les empreses sanitàries com la mateixa Administració “tenen bona part de responsabilitat” en l’augment d’aquesta “xacra”, ja que “no han fet prou” per resoldre la “massificació” del sistema i les demores en l’atenció “que sovint desencadenen aquest tipus d’agressivitat”. Així mateix, acusa els responsables sanitaris de “no haver pres” les mesures dissuasives i preventives “suficients” per evitar les agressions o minimitzar-ne les conseqüències. En aquest àmbit, Puig valora positivament la reforma introduïda l’any 2015 al Codi Penal, segons la qual les agressions als metges en exercici de les seves funcions són atemptats contra l’autoritat pública penades amb entre un i quatre anys de presó. No obstant això, assenyala que l’abast d’aquest article penal “hauria d’ampliar-se per protegir no tan sols els professionals que tenen la condició de funcionaris públics, sinó també el personal mèdic de la sanitat concertada i privada”. A la vegada, demana a les autoritats públiques i judicials que “vagin més enllà” en la interpretació i el desenvolupament normatiu del Codi Penal i recullin les agressions verbals i altres conductes de vexació o menyspreu que pateixen els metges, perquè també siguin perseguides d’ofici. Finalment, Puig requereix a l’Administració un “compromís ferm” per eradicar aquest problema i un “esforç” per facilitar al metge agredit l’assessorament legal, la defensa jurídica, l’assistència sanitària i psicològica necessària, i la persecució d’ofici de l’agressor. Segons subratlla MC, les dades de l’OMC també evidencien un increment del nombre d’agressions a metges de tot l’Estat espanyol, de 361 l’any 2015 a 495 l’any 2016, un 37% més. Les víctimes són majoritàriament dones –un 58% enfront d’un 42% d’homes–, però varia en funció de la tipologia d’agressió, ja que les amenaces i els insults són més freqüents en metgesses i les lesions en metges.

Enviar