Un comptable del Palau va advertir a la Generalitat de les irregularitats "i no va passar res"

Els treballadors de l'Orfeó i la Fundació feien xecs al portador i pagaven factures "fora del circuit habitual" a empreses que no treballaven per a l'entitat

ACN Barcelona.-Un treballador de l'àrea de comptabilitat del Palau de la Música ha admès aquest dimecres que entre el 2006 i el 2009 van avisar almenys una vegada a la Intervenció General de la Generalitat de les suposades "irregularitats" que hi havia a l'entitat "i no va passar res". Per això, no van tornar a denunciar les sortides exagerades de diners en efectiu o el pagament de factures a empreses que no feien cap funció al Palau. David Regalado ho ha dit durant la seva declaració com a testimoni en el judici del 'cas Palau', que ha comptat amb les declaracions d'altres treballadors de l'àrea comptable que han refermat que es feien sovint xecs al portador amb imports de milers d'euros per ordre de Gemma i Jordi Montull per cobrar diners en efectiu, o es pagaven factures "fora del circuit habitual" i de forma molt urgent a empreses que no havien treballat per cap de les entitats del conglomerat del Palau.

Els testimonis d'aquest dimecres han ratificat la tesi principal de la fiscalia i de les acusacions: hi havia irregularitats comptables força greus, sobretot a la Fundació i a l'Orfeó. Així, per exemple, s'ha confirmat que les dietes que es pagaven als cantaires quan viatjaven eren força reduïdes, uns 15 euros per àpat i persona, cosa que no justificaria grans quantitats de diners en metàl·lic, i que, a més, es feien constar al pressupost. A més, també han negat que fos habitual pagar en efectiu a orquestres o músics a les mitges parts dels seus concerts al Palau, i només puntualment es pagava amb taló a algun solista, mentre que el més habitual era fer una transferència bancària l'endemà del concert.D'altra banda, han explicat que hi havia pagaments a dues empreses de 'mailing' com New Letter i Letter Graphic, amb els seus responsables acusats, que es feien fora dels circuits habituals, amb comptes bancaris no oficials i per feines que no feien, ja que el 'mailing' oficial del Palau es feia amb altres empreses i era molt més barat, uns 1.000 euros, i el de les dues empreses citades podia arribar als 140.000 euros.També han vist estrany el conveni amb la Fundació Trias Fargas, propera a CDC, ja que no els constava i no hi havia cap més conveni on la Fundació del Palau pagués diners a una altra entitat, sinó que habitualment rebia diners.Tots els testimonis han explicat que veien les irregularitats però no es van atrevir a qüestionar-les, ni les comentaven gaire entre ells perquè tenien molt clara l'estructura jeràrquica del Palau.Qui ha estat més explícit ha estat Regalado, que s'encarregava prioritàriament de la Fundació i dels ingressos per entrades venudes de concerts. Ha explicat que Jordi Montull o Enric Álvarez, extresorer, li ordenaven fer xecs de 40.000 a 80.000 euros per cobrar en efectiu al portador amb la justificació habitual d'aportacions de la Fundació a l'Orfeó. No li consta si finalment l'aportació es feia o no, perquè entre els treballadors "no es preguntava res, eres un manat, hi havia jerarquia absoluta, et limitaves a obeir i prou".Un cop va arribar Gemma Montull com a directora financera, el sistema per desviar fons va canviar, segons la fiscalia, i va passar de l'extracció de diners en efectiu al pagament de factures a empreses que no feien cap tasca per al Palau.Regalado sospitava i per això va dir als auditors que preguntessin els seus dubtes a Gemma Montull i ho va comunicar a la Intervenció General de la Generalitat. "No va passar res, ho intentes una vegada, no més", ha dit quan l'advocat dels Montull li qüestionava perquè no ho va denunciar abans.Isabel Rodríguez, a l'àrea de comptabilitat de la Fundació i del Consorci des del 1991 ha assegurat que Jordi Montull li ordenava sovint l'emissió de xecs al portador per grans quantitats amb l'excusa de fer pagaments una mica estranys, segons ella, com "l'acomodació de membres d'honor a les llotges del Palau". També ha explicat que a banda de New Letter i Letter Graphic, el circuit no oficial de pagament immediat de factures a empreses que no feien cap tasca per al Palau s'estenia a Bonoima, Aurea Rusula i Aysen, empreses de Millet i Montull, o Hispart-Stereo Rent, empresa de lloguer d'audiovisuals. A la resta d'empreses, que sí treballaven pel Palau, se'ls pagava a finals de mes o quan hi havia saldo als comptes.Rodríguez també ha explicat que cinc o sis càrrecs del Palau, normalment d'edat avançada, com Enric Álvarez, extresorer, cobraven diners en efectiu cada mes, uns 60.000 euros anuals entre tots.Cristina Garcia Junceda, administrativa de l'Orfeó des del 1997, ha explicat que no veia grans sortides de diners en efectiu, tot i que sí es pagava amb xecs a professors o cantants. Junceda, responsable del 'mailing' veu exagerades les xifres pagades a Letter Graphic i New Letter i ha dit que no sap qui era Salvador Oller, el suposat comercial que va portar aquestes dues empreses a treballar pel Palau. També ha assegurat que no recorda cap campanya massiva de captació de socis per a l'Orfeó, feina que suposadament haurien fet aquestes dues empreses. Marta Bas, cap de manteniment del 2004 al 2012, ha explicat que ella controlava totes les obres que es feien a l'edifici modernista i revisava totes les factures i per tant era difícil que es fessin obres sense que ella ho sabés o que es paguessin obres que ella no hagués supervisat.

Enviar