La Sindicatura de Comptes alerta el CIRE per petites irregularitats administratives el 2013

L'ens fiscalitzador diu que el Govern no pot fer encàrrecs directes al CIRE sinó que ha de convocar concursos públics

ACN Barcelona.-Un informe de la Sindicatura de Comptes ha detectat algunes petites irregularitats administratives durant l'any 2013 al Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), dedicat a la resocialització dels reclusos de les presons catalanes. Així, considera que el Departament de Justícia no pot adjudicar directament a aquesta empresa pública la realització de productes o serveis, perquè no és un mitjà propi, sinó que hauria de convocar un concurs públic obert a altres empreses. A més, demana que es modifiqui la manera de comptabilitzar els salaris que reben els interns que treballen pel CIRE.

La Sindicatura considera que com que la facturació del CIRE al sector públic representa el 31% dels ingressos totals de l’any 2013, uns 9,4 milions d'euros (8,5 de la Generalitat i 0,9 d'ens locals), no es pot considerar que el CIRE realitzés la part essencial de la seva activitat per als poders adjudicadors que n’exercien el control. Per aquest motiu, el CIRE no podia ser considerat mitjà propi i servei tècnic d’aquests, als efectes del que disposa la Llei de contractes del sector públic. En conseqüència, els encàrrecs que se li van efectuar no podien tenir la naturalesa d’encàrrecs de gestió i, per tant, estaven subjectes a la normativa de contractació pública.L'informe també assegura que la participació dels interns en la gestió del servei de cuina de les presons, quan és prestat per una empresa externa, requereix que aquests siguin contractats per l’empresa adjudicatària mitjançant el règim laboral comú. Per tant, l’adscripció al servei de restauració de personal intern subjecte a la relació laboral de caràcter especial dels penats i retribuït pel CIRE no s’ajustava a dret. Les empreses privades de restauració van passar de pagar al CIRE 2,06 milions el 2012 a 4,74 milions el 2013, però eren diners procedents, a la vegada, del Departament de Justícia que els havia adjudicat el servei en concurs públic. La Generalitat no hi està d'acord perquè considera que el CIRE és una empresa pública que treballa per a la reinserció dels presos.En total, el CIRE va ingressar 7,1 milions pel servei de cuina de set presons catalanes. La normativa permet que el servei de cuina sigui gestionat per l'administració penitenciària, per empreses externes adjudicatàries o bé pel CIRE mitjançant la fórmula del taller productiu.La col·laboració dels interns en la prestació dels serveis auxiliars dels centres penitenciaris que no ha estat encarregada al CIRE sota la fórmula d’un taller productiu no es pot inserir en la relació laboral de caràcter especial dels penats i, per tant, la retribució que puguin percebre els interns hauria de ser a càrrec de l’administració penitenciària i amb subjecció al dret administratiu.En l’elaboració i la liquidació del pressupost, la despesa del personal inclòs en la relació laboral de caràcter especial dels penats està registrada en el capítol 4 com a transferència corrent a famílies, mentre que hauria d’estar-ho en el capítol 1 com a remuneracions de personal. L’import d’aquest concepte per a l’exercici 2013 és de 10,19 milions d'euros.La Sindicatura també retreu al CIRE que aquell any ampliés el termini de pagament a proveïdors i creditors a 103 dies, cosa que va fer que el 55% dels pagaments es fessin fora del termini legal. Igualment, recrimina petites irregularitats administratives en la contractació i adjudicació de productes i serveis.El balanç de situació del CIRE al tancament de l’exercici 2013 presentava un volum d’actiu i de patrimoni net i passiu de 13,69 milions d'euros, davant dels 12,33 milions de l'any 2012; el compte de pèrdues i guanys, un resultat de l’exercici negatiu de 564.992,56 euros, i la liquidació del pressupost a 31 de desembre del 2013, uns ingressos de 34,61 milions i unes despeses de 34,67 milions. Les vendes van passar de 24,8 a 27,5 milions, i la xifra de negoci de 27,4 a 30,4 milions, incloent 7,1 milions per la cuina de presons, 6,1 per l'expenedoria de tabac, 1,1 per la bugaderia i 1 milió per la botiga-economat. La confecció tèxtil va aportar 2,7 milions, la fleca 2,25, les arts gràfiques 1,44, la fusteria 1,3 i la neteja de boscos, 0,8 milions, entre altres activitats.El centre que més negoci va aportar va ser el de Ponent, amb 5,2 milions, seguit de Brians 2, amb 5,1 milions, i Quatre Camins, amb 4,6. El Taller exterior de Raimat (Segrià) va aportar 2,8 milions, la presó Model 2,6 milions, Brians 1, 2,5 milions, i Lledoners, 2,3 milions.Entre les despeses, de 18,4 milions, destaquen els 10,1 milions de salaris per als interns, 3.764 persones en total: 1.723 per a serveis interiors de les presons, sobretot en cuina i serveis auxiliars com perruqueria, neteja, jardineria, comunicacions i manteniment, 1.986 dedicades a la producció, principalment muntatge, i 55 presos en serveis exteriors. Les despeses també inclouen 8,2 milions d'euros per a salaris del personal laboral, que arribava als 201 treballadors.

Enviar