directe ! a La República. N. 4126. Dimecres, 18 de novembre de 2026 00:01 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


doble fletxa Dijous, 30 de març de 2017 22:51 h

L'estrena a Catalunya de 'Nieve Negra' dona el tret de sortida a la 23a Mostra de Cinema Llatinoamericà

El certamen reconeix l'actor Emilio Gutiérrez Caba amb el premi d'Honor i els directors Jordi Cadena i Francesc Betriu reben el Jordi Dauder a la creativitat en el cinema català

ACN Lleida.-L'estrena catalana de la coproducció hispano-argentina 'Nieve Negra', dirigida per Martín Hondara i protagonitzada per Ricardo Darín, ha donat el tret de sortida a la 23a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, que se celebra a Lleida fins aquest diumenge 2 d'abril. La cerimònia inaugural prèvia a la projecció que s'ha fet a la Llotja de Lleida ha servit per entregar els premis de l'edició d'enguany. El Premi d’Honor l'ha rebut l'actor Emilio Gutiérrez Caba de mans d'Yvonne Blake, presidenta de l'Acadèmia del Cine Espanyol, mentre que els Jordi Dauder a la creativitat en el cinema català han estat pel director Jordi Cadena i el també cineasta Francesc Betriu, nascut a Organyà (Alt Urgell), el primer lleidatà premiat en els vint-i-tres anys de vida de la Mostra. L'altre premi honorífic, l'Ángel Fernández Santos, ha reconegut Javier Tolentino, director del programa de cinema de Radio 3 'El séptimo vicio'. Aquest any el certamen es concentra en quatre dies durant els quals es podran veure 51 produccions de 17 països. Fins a 9 pel·lícules competiran en la secció oficial de llargmetratges, mentre en les de curtmetratges i documentals seran 8 les produccions a concurs, respectivament.

'Nieve negra' és un thriller construït a partir del retrobament de dos germans a la inhòspita Patagònia. Dirigida per Martín Hodara, és l'últim treball de l'actor Ricardo Darín i també compta en el repartiment amb Leonardo Sbaraglia, Federico Luppi i l'actriu catalana Laia Costa. Lleida és el segon lloc on s'ha pogut veure el film després de passar recentment pel festival de Màlaga ja que encara no ha arribat als circuits comercials.Premi d'Honor de la MostraLa Mostra ha guardonat amb el Premi d'Honor de la 23a edició a l'actor Emilio Gutiérrez Caba, que acumula ja més de vuitanta pel·lícules en la seva carrera cinematogràfica després de debutar l'any 1963. El seu primer paper important va ser a 'Nueve cartes a Berta' (1966), de Basilio Martín Patino, i més tard va destacar en altres pel·lícules com 'La caza' (1965), de Carlos Saura.Dalt de l'escenari Yvonne Blake ha fet broma i ha lamentat que mai ha treballat en un film amb el premiat i això li ha impedit "poder-lo veure en roba interior". Gutiérrez Caba, que en en moment de rebre el premi s'ha mostrat molt emocionat, ha afirmat que guardons com el que rep aquest dijous a Lleida són com "el doctor honoris causa de la universitat". "Un premi sempre es rep amb una emoció especial, quan tens 20 anys els premis signifiquen una cosa i quan ja tens uns quants anys més signifiquen una altra, però en qualsevol cas, demostra que els altres pensen en tu i això sempre és molt important perquè vol dir que has significat alguna cosa a la seva vida", ha dit. A més, l'actor ha afegit que el premi "no és només un reconeixement a la feina d'una persona sinó a la manera de veure el cine i la televisió de la meva generació; és el reconeixement a un cinema que ha existit i que no s'ha d'oblidar mai".Emilio Gutiérrez Caba ha recordat que al llarg de la seva carrera ha tingut vinculació amb el cinema llatinoamericà en tres o quatre pel·lícules, en coproduccions amb Panamà, Mèxic, Xile, Uruguai i Argentina. "He tingut amb ells una connexió bastant important i he conegut molt la problemàtica política i cultural de llatinoamèrica", ha dit, i s'ha felicitat pel fet que Lleida "mantingui un mostrador del cinema llatinoamericà, em sembla fantàstic" i, en aquest sentit, creu que "hauria de ser un exemple per a ciutats de tot el món, no només de Catalunya i Espanya".Pel que fa als projectes de futur, Gutiérrez Caba ha explicat que el 5 d'abril començarà els assejos de 'Después del ensayo' de Ingman Bergman, una comèdia amb l'actriu Carme Conesa. També té dos projectes cinematogràfics a la vista: un film de Julio Médem que començarà a rodar a l'agost i una altra pel·lícula de la qual encara no té el guió per al setembre. A més, està "molt ocupat" també escrivint el llibre de la seva família. L'actor també s'ha mostrat molt crític amb la qualitat dels productes àudiovisuals que s'ofereixen actualment a la televisió, on "només existeix una velocitat que és impossible que permeti fer res bo des del punt de vista creatiu; ara la qualitat només està al cine o al teatre".Per la seva banda, en unes declaracions prèvies a la gala, la presidenta de l'Acadèmia del Cine Espanyol ha afirmat que li sembla "un esforç brillant" que Lleida organitza un certamen com la Mostra de Cinema Llatinoamericà .També ha dit que el cinema espanyol "té bona salut, però necessita més diners i, per descomptat, que s'abaixi l'IVA"Currículum de Gutiérrez CabaLa vocació artística de Emilio Gutierrez Caba, nascut a Valladolid al 1942, ve marcada per la seva família, que està vinculada, com ell, al teatre i al cinema. Abans de dedicar-se a la interpretació, va treballar en un laboratori de cine de la productora Madrid Films. L'any 1962 es va incorporar com a professional a la companyia de Lilí Murati, amb la qual va realitzar la seva primera gira per Espanya. L'any 1963 va interpretar el paper de de Peter Pan a l'obra que porta el mateix títol. L'any 1968 va crear la seva pròpia companyia de teatre juntament amb Maria José Goyanes i l'any 1970 va estrenar 'Olvida los tambores', de l'escriptora Ana Diosado. Des de l'any 1979, ha estrenat obres de clàssics com Calderón, Shakespeare o Joyce i no ha deixat d'intervenir en peces d'autors contemporanis com Álvaro del Amo, Jorge Díaz o Fermín Cabal.L'any 1996 va interpretar el personatge de Don Diego a 'El sí de la niñas', de Moratín, i l'any 1998 va estrenar 'La mujer de negro', la qual va recórrer tot Espanya durant gairebé quatre temporades. L'any 2003 va estrenar 'El príncipe y la corista', acompanyat per María Andánez i l'any 2008 l'obra 'La muerte y la doncella', al costat de Luisa Martín.Ha interpretat papers destacats en els quals ha rebut diversos premis: l'any 2001 va aconseguir un Premi Goya al Millor Actor de Repartiment per 'La comunidad', d'Àlex de la Iglesia, i va repetir l'any 2002 en la mateixa categoria per 'El cielo abierto', de Miquel Albaladejo. Fou nominat un altre cop l'any 2007 per 'La torre de Suso', de Tom Fernández. Entre els últims films, ha treballat el 2015 a 'Palmeras en la Nieve' i 'Anacleto: Agente secreto'. Premis Jordi DauderDos directors de cinema s'han endut enguany els Premis Jordi Dauder a la creativitat en el cinema català: Jordi Cadena -que ha rebut el premi de mans de la seva dona, la també cineasta Judit Colell- i Francesc Betriu, amb el crític Jaume Figueras com a encarregat de donar-li l'estatueta. Cadena ha afirmat que el guardó li dona "ànims per seguir rodant" i suposa "l'inici d'una nova etapa, no cap final". Cadena ha assegurat que està "agraït pel premi a la creativitat però agraït també perquè sigui el premi Jordi Dauder, una persona que vaig tenir l'honor de conèixer i amb qui també vaig treballar com a director de doblatge, i les seves qualitat humanes i ètiques em van frapar". El director també s'ha mostrat molt satisfet perquè la Mostra "hagi vist en la meva obra un aspecte que per a mi és molt important com és la creativitat, és a dir, buscar noves maneres i noves fórmules d'explicar històries i nous llenguatges dins del cinema". Jordi Cadena també ha anunciat que té en perspectiva una nova pel·lícula que, precisament, s'ha de rodar a Lleida basada en la figura del poeta Màrius Torres, però no n'ha donat més detalls perquè encara està en fase de recerca de finançament.Francesc Betriu també ha assegurat que el fet que el premi porti el nom de Jordi Dauder "més molt important per a mi perquè sempre em vaig considerar molt amic del Jordi des que va tornar a Catalunya de l'exili francès" i ha recordat que Dauder va acceptar treballar amb ell com a actor a la sèrie 'Un día volveré'. "M'agrada molt que aquest premi ajudi a perpetuar el seu nom", ha ressaltat. Betriu ha admès que "sempre em diuen que sóc in individu estrany perquè vaig a contracorrent" i ha repassat la seva trajectòria explicant que va començar fent un cine "una mica esperpèntic, fins i tot lleig estèticament" i després durant una etapa va fer sobretot adaptacions després de l'acceptació que va tenir la seva versió cinematogràfica de 'La Plaça del Diamant". "Podria dir que el que estic fent ara és el que més m'agrada", i es refereix al fet de fer pel·lícules "de forma artesanal", que ja va començar el 2011 amb 'Mònica del Raval', amb un rodatge que va durar quatre anys. Actualment està centrat en la gravació d'un llargemetratge, 'Enlloc com fora de casa', un ficció feta com si fos un documental i que està rodant únicament amb un mòbil Iphone. A més, està a punt d'estrenar un documental que porta per nom 'El último aviador'.El 1975 Betriu va dirigir 'Furia española', que va ser retallada per la censura, un episodi que jaume Figueras ha recordat durant la gala. Betriu ha dedicat el premi a la seva dona i també als 'ganxos', que és el sobrenom dels habitants d'Organyà, el seu poble natal, on va viure fins els 8 anys i on ara hi passa temporades.Currículum dels premiatsSegons l'organització, Jordi Cadena és un dels cineastes catalans contemporanis més importants. És director, guionista i productor, i va ser finalista dels premis Gaudí per 'Elisa K' (2010) i per 'La por' (2013). Després d'estudiar Dret i Periodisme va obtenir una beca de la Fundació Castellblanch gràcies a la qual va poder realitzar unes pràctiques en direcció a Varsòvia al costat de Krystof Zanussi. 'Alegria de la confusió' va ser el seu primer documental seguit de 'Taller i obra de Vila Casas'. L'any 1977 es va donar pas al llargmetratge amb 'La fosca història de la cosina Montse', adaptant per primer cop una novella de Juan Marsé a la pantalla gran. Aquesta obra protagonitzada per Ovidi Montllor i Ana Belén va suscitar una gran polèmica a Catalunya ja que es tractava d'una de les primeres cintes de ficció rodades en la transició. L'any 1980 va escriure i codirigir al costat de Domènec Font, Octavi Martí i Ramon Sala un dels episodis del llargmetratge titulat 'Objectiu: Sexe'. 'La Senyora' (1987) va ser, però, la cinta que va col·locar el nom de Jordi Cadena al mapa de la indústria espanyola del cinema, traient a aquest cineasta de l'anonimat. Va ser el seu primer èxit comercial: estrenada a 22 països diferents, només a Espanya va recaptar més de 100 milions de pessetes. Aquest cineasta influït pel cinema de Godard i Antonioni, és actualment professor de Guió a la Universitat Pompeu Fabra.Francesc Betriu, natural d'Organyà (Alt Urgell), és director de cinema i guionista. Es va iniciar al medi cinematogràfic com ajudant de direcció a la pel·lícula 'Antonio y Lola' (1965), de Manuel Revuelta. Un any més tard rodaria 'Los Beatles en Madrid', que la censura franquista va prohibir la seva exhibició. El 1969 va fundar la productora In-Scram, que va produir 13 curtmetratges, amb 13 directors nous. 'Gente de mesón' i 'Bolero de amor' són els seus dos primers curtmetratges. L'any 1972 debuta com a director de llargmetratges amb 'Corazón Solitario'. El 1975 va dirigir 'Furia española', que va ser retallada per la censura. La majoria de les seves pel·lícules estan inspirades en obres literàries. En les seves adaptacions predomina el gust per la comèdia hispana, negra i esperpèntica. Després de 'Playas y piscinas' (1981) i 'La plaça del diamant' (1982) va rodar una nova adaptació de 'Réquiem por un campesino español' (1985) basada en la novel·la homònima de Ramon J. Sender en un film que va comptar amb Fernando Fernán Gómez, Terele Pávez i un jove Antonio Banderas.Els seus dos últims treballs han estat el llargmetratge 'El paraíso ya no es lo que era' (2000) i la pel·lícula per a televisió 'La madre de mi marido' (2004). Al llarg de la seva carrera ha participat als Festivals de Venecia, Locarno, San Sebastian, Mar del Plata, San Francisco, Valladolid, Houston, Los Ángeles, Praga, Nantes, Roma, Màlaga, entre d'altres. Pel que fa al Premi Ángel Fernández Santos, el guardó reconeix la tasca informativa i la professionalitat d'una publicació, un programa de ràdio o televisió o una persona que s'ha distingit pel seu treball informatiu i divulgatiu a l'hora d'apropar el cine al públic. El guanyador d'enguany, 'El séptimo vicio', va ser creat el 1999 sota la direcció de Javier Tolentino, amb l'objectiu de proposar un espai per a les cinematografies emergents i facilitar la trobada dels nous autors amb els oients de Ràdio 3.Vuit premis de les seccions oficialsA banda dels guardons honorífics entregats aquest dijous a la cerimònia inaugural, la Mostra lliurarà 8 premis: Premis Secció Oficial de Llargmetratges Patrocinada per Movistar+; Premi Obra Social 'La Caixa' al Millor Director; Premi Casa Amèrica Catalunya al Millor Guió; Premi Radio Exterior de España al Llargmetratge que Millor Reflexa La Realitat Llatinoamericana; Premi del Públic Al Millor Llargmetratge; Premi al Millor Documental I Millor Curtmetratge; Premi del Públic al Millor Documental, I Premi al Millor CurtmetratgeEl palmarès es presentarà diumenge durant l'acte de cloenda que es farà al CaixaFòrum Lleida i que acabarà amb la projecció del curtmetratge 'Mai' (Espanya) i el llargmetratge 'Me casé con un boludo' (Argentina).En aquesta edició 9 pel·lícules competeixen en la secció oficial de llargmetratges, i 8 en les de curtmetratges i documentals, respectivament. En total, es projectaran 51 produccions procedents de 17 països diferents, que l'organització ha seleccionat d'entre els 607 curtmetratges, 80 curtmetratges i 97 llargmetratges que es van presentar en aquesta edició de la Mostra. La majoria són produccions espanyoles (coproduïdes amb altres països), argentines, brasileres, colombianes i mexicanes, per aquest ordre.Una de les novetats destacades d'enguany és que la Mostra escurça a 4 dies la projecció de curts i llargmetratges, que en edicions anteriors es projectaves durant tota una setmana. D'aquesta manera, l'organització vol evitar que se solapin les projeccions de les diferents produccions que participen en la Mostra i afavorir que els espectadors puguin gaudir dels diferents treballs.Tot i que l'estrena oficial s'ha fet aquest dijous, dilluns ja van arrencat algunes de les activitats com són les projeccions de documentals de la secció oficial, que es fan a la UdL, i les matinals infantils, que un any més es projecten al CaixaForum Lleida. També dilluns es va inaugurar a l'Institut d'Estudis Ilerdencs la mostra fotogràfica 'Fila 7, cinemes amb història', que es podrà veure fins al 29 d'abril. Es tracta d'un reportatge del fotògraf documentalista Juan Plasencia, representat per l'agència Zoom que reuneix els testimonis de persones que estan al capdavant dels 43 cinemes de sala única que hi ha a EspanyaPressupostLa Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya compta en aquesta 23a edició amb un pressupost de 90.000 euros. Els principal organitzador, el Centre Llatinoamericà de Lleida, assegura que, tot i les dificultats econòmiques que porta arrossegant el certamen en els últims anys, la Mostra "segueix mantenint una programació de qualitat" i segueix sent un certamen de referència, tal com demostren les prop de 800 produccions internacionals que s'hi ha presentat enguany.Dilluns la Paeria va signar un conveni de col·laboració amb el Centre Llatinoamericà de Lleida pel qual l'Ajuntament de Lleida aporta 40.000 euros a l'entitat per a l'organització de la Mostra de Cinema Llatinoamericà. Com a contrapartida, el Centre cedeix per primer cop a la Paeria la marca de la Mostra i Lleida s'assegura la continuïtat del certamen a la ciutat en properes edicions. A més de la Paeria, també col·laboren amb el certamen cinematogràfic la Diputació de Lleida, el Departament de Cultura, el Ministeri de Cultura i Movistar+, a més d'altres empreses i col·laboradors. Aquest any la Mostra es podrà veure també al territori amb la projecció de produccions en 4 municipis, com La Seu d'Urgell i Maldà.Nova plataforma CinefuturoEl Centre Experimental de Cinematografia i les Arts Audiovisuals de Catalunya –amb seu al Magical Media de Lleida-ha anunciat la posada en marxa de la plataforma Cinefuturo, amb l'objectiu de fomentar les coproduccions de cinema llatinoamericà amb la indústria cinematogràfica catalana, potenciant així la participació del Magical i de la UdL. El programa, que s'emmarcarà dins la Mostra, començarà a caminar un cop finalitzi l'edició d'enguany i ja pensant en la 24a edició del certamen. D'aquesta manera, es crearà el premi Cinefuturo de la Mostra de Cinema Llatinoamericà que ajudarà, per una banda, a coproduir un nou projecte, i d'altra, finalitzar una coproducció que ja estigui en marxa. L'objectiu d'aquesta plataforma serà posar en contacte els professionals, mentre el finançament dels projectes seleccionats sortirà de les vies amb què ja compta la indústria com ara els diferents programes d'institucions i de finançament propi. Precisament, en el seu parlament l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha fet referència a la creació a Lleida del Centre Experimental de Cinematografia i les Arts Audiovisuals de Catalunya com una mostra de la l'aposta de la ciutat per la indústria cultural, així com també el fet que la capital del Segrià aculli tres festivals de cinema: a banda de la Mostra, l'Animac i el SomCinema. "A Lleida ens interessa el cine com a espectadors però també volem ser actors de la indústria cinematogràfica", ha remarcat.



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.