L’IEC cedeix a l’ESMUC la barítona per al seu estudi i ús
L’instrument complementa el grup de xeremies de cobla, i és fruit d’un programa de recerca de la primera institució
ACN Barcelona.-L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) han signat un conveni de col·laboració pel qual s’incorpora l’instrument conegut com a barítona al programa de cessions del Parc d’Instruments de l’Escola, per a la seva utilització i estudi. La barítona és un nou instrument dissenyat en el marc d’un programa de recerca de l’IEC, i que, segons s’indica des de l’institut, resol la falta d’un instrument greu en el grup de xeremies de cobla. La barítona també serà utilitzada als concerts de música tradicional o cobla, especialment de Grans Conjunts, que se celebrin al llarg del curs.
La barítona té una longitud de 1,087 metres i la formen dos cossos de fusta i un pavelló metàl·lic, que en el futur, previsiblement, es corbarà a la manera del pavelló del clarinet baix. El tudell, que uneix la doble canya amb l’instrument, fa uns deu centímetres de longitud i està corbat, com el del corn anglès. La barítona es toca en posició aproximadament vertical, a diferència del tible i de la tenora, que es toquen en posició horitzontal. El nou instrument sona una quarta per sota de la tenora i una octava per sota del tible. Tots tres instruments són transpositors: com el tible, la barítona està afinada en fa (el do de la barítona es correspon amb el fa del piano) i les seves notes del primer registre s’estenen des del fa1# fins al do3# (del si1 al fa3# del piano). La tenora està afinada en sib (el do de la tenora es correspon amb el sib del piano). La transposició és un recurs usual en les famílies d’instruments, entre altres raons, perquè la digitació sigui la mateixa en tots ells. Tot i que en la cobla ja hi ha instruments greus, com el fiscorn i el contrabaix, la barítona n’és un bon complement perquè el seu so té més riquesa tímbrica —conté molts més harmònics, particularment en la modalitat forte. D’altra banda, la tenora ha anat estenent la seva intervenció a àmbits musicals molt diversos, i és aleshores que resulta gairebé indispensable disposar d’un company baix com la barítona.






