El MNAC desenterra Torné Esquius, el “vers lliure” del noucentisme

El museu organitza la primera exposició monogràfica dedicada al pintor català

ACN Barcelona.-El MNAC organitza la primera exposició monogràfica celebrada en un museu sobre l’obra de Pere Torné Esquius (Barcelona, 1879- Flavacourt, 1936). Reconegut il·lustrador, i pintor d’enigmàtics espais tancats, Torné és tot un “vers lliure” del corrent noucentista, segons remarquen els comissaris de la mostra, Elena Llorens i Eduard Vallès. L’exposició treu a la llum un bon nombre d’obres inèdites, entre els quals diversos dels emblemàtics olis d’interior i també quinze il·lustracions originals de la sèrie ‘Els dolços indrets de Catalunya’, la seva obra més cèlebre. A partir del 6 d’abril el MNAC exposa una vuitantena de les més de 300 obres catalogades de l’artista, després de dos anys de recerca per col·leccions particulars disseminades.

L’exposició monogràfica de Pere Torné Esquius és el resultat d’una intensa tasca d’investigació al llarg dels últims dos anys, senyala la co comissària de la mostra Elena Llorens. Aplega 85 pintures i dibuixos que, llevat de cinc olis i dos dibuixos que conserva el MNAC, estaven molt disseminades en col·leccions particulars. Això demostra -diu Llorens- la popularitat de l’artista a la seva època, si bé després de la seva mort la seva obra va caure en l’oblit. L’exposició recorre tots els temes tractats per Esquius, des dels seus olis d’interior –característics per l’absència de personatges-, passant per la sèrie d’il·lustracions ‘Els dolços indrets de Catalunya’ i fins al seu treball com a il·lustrador en diverses publicacions franceses o la il·lustració de contes infantils i llibres pedagògics. Llorens es mostra especialment satisfeta d’haver localitzat alguns d’aquests olis i 15 de les il·lustracions d’indrets de Catalunya, que eren inèdits. Llorens apunta que en el seu temps Esquius va ser qualificat com “el pintor de les cosses petites i de la ingenuïtat”, però ella prefereix parlar-ne com “un veritable vers lliure de la pintura catalana”. Esquius es va formar a l’escola Llotja de Barcelona, però l’any 1905 es va traslladar a París i va residir a França des d’aleshores. Tot i així, el pintor visitava anualment Catalunya, i és aquí on va fer més fortuna amb la seva obra. Gràcies a les bones crítiques i les bones “connexions”, per exemple amb el cercle d’intel·lectuals de Josep Carner, estava ben considerat i això li permetia exposar a les principals galeries de la Barcelona del moment, apunta la comissària. De la mateixa manera, a França no es va prodigar tant com a pintor sinó com a il·lustrador de diverses revistes satíriques franceses. Aquesta és una de les grans aportacions de l’exposició, insisteix, “desplegar la vessant d’il·lustrador d’Esquius, que fins ara es coneixia però de manera molt fragmentària”. El fet que no hagi estat en cap col·lecció pública, el seu estil absolutament personal, una obra de petit format i “una personalitat tímida i retreta”, són els factors que expliquen, a parer de Llorens, que el pintor hagi romàs gairebé desconegut pel gran públic fora dels especialistes de l’art.

Enviar