Els comuns aposten per crear a Catalunya "una república" que "vol compartir sobiranies" amb un estat "plurinacional"

L'assemblea fundacional tomba les esmenes que havien mantingut vives els sectors més federalistes i independentistes del nou espai

ACN Barcelona.-El nou partit dels comuns ha decidit apostar per "la creació a Catalunya d'una república social, democràtica, i ambientalment justa com a màxima expressió i realització de la seva sobirania nacional". I alhora l'assemblea fundacional ha fixat també al ideari dels comuns que aquesta república "vol compartir sobiranies amb un Estat plenament de caràcter plurinacional". És a dir, s'ha imposat la proposta del grup impulsor sobre sobirania per a l'eix nacional dels comuns ja que els assistents a l'assemblea fundacional han tombat les dues esmenes que defensaven antagònicament introduir les tesis més independentistes i les més federalistes al corpus ideològic del nou partit. "Volem sobirania plena de Catalunya", i que sigui "lliurement compartida amb tots els pobles germans de l'Estat", ha defensat Xavier Domènech, portaveu d'Un País en Comú en defensar les tesis del grup impulsor al pavelló de la Vall d'Hebron aquest dissabte.

Els comuns per tant han descartat incloure a les tesis fundacionals les aportacions dels sectors més independentistes i dels més federalistes del nou espai. Aposten per tant perquè es creï a Catalunya "una república social" que alhora "vol compartir sobiranies amb un Estat plenament de caràcter plurinacional", la proposta que havia esbossat el grup impulsor. De defensar aquesta tesi, se n'han encarregat Xavier Domènech, Elisenda Alamany, Toni Salado i David Cid, tots ells vinculats de la candidatura que encapçala Domènech als òrgans de direcció. "Volem la sobirana plena de Catalunya" i que aquesta sobirania sigui "lliurement compartida amb tots els pobles germans de l'Estat, que també som nosaltres". "I d'això en diran indefinició. La llibertat, la igualtat i la fraternitat no és indefinició sinó realment revolucionari", ha assegurat Domènech. L'aspirant a la l'executiva ha avisat també que els comuns no es volen quedar "atrapats en fulls de ruta, que són presó, papers incomplets proclamats i mai realitzats". Així ha assegurat que l'horitzó del nou espai és la república però sense renunciar a construir "la llibertat i la igualtat des de la més profunda de les fraternitats". Domènech ha intervingut després que Carles Vidaller, que ha defensat les tesis més independentistes, hagi demanat incloure la fórmula Estat per a Catalunya "amb rotunditat i claredat" a l'ideari comú. "Depèn entre optar per opcions més progressistes o mantenir-nos en posicions que considero que són immobilistes i conservadores", ha dit arrencant xiulets, aplaudiments i crits a la calma entre els assistents. Just abans de la votació, Vidaller ha retirat la frase que apuntava que la República, en tot cas, "podrà compartir sobiranies" amb un estat plurinacional. En retirar aquesta frase, l'esmena ha deixat de fer referència a l'Estat. L'opció contrària l'ha defensat Roman Ceano, esmenant en favor de la via més federalista i que proposava definir la república com a fórmula per a l'Estat i demanava lluitar per una Catalunya "democràtica, social i ambientalment justa, que exerceixi la seva sobirania nacional decidint el tipus de relació, sempre fraterna, que ha de tenir amb els altres pobles i nacions que formen actualment l'Estat Espanyol". Ceano ha apuntat que la proposta del grup impulsor no feia sentir "confortable" a bona part dels integrants dels comuns i ha demanar "evitar" formules que no siguin "inclusives". Finalment, la proposta inicial del grup impulsor és la que s'ha imposat en les dues votacions: l'esmena independentista ha estat rebutjada per 1.129 vots en contra, 148 a favor i 67 en blanc; mentre que l'esmena federalista ha estat rebutjada per 960 vots en contra, 300 a favor i 98 en blanc. També en el bloc sobre sobirania nacional, els comuns defensen el referèndum "efectiu", que interpel·li majories, i amb reconeixement internacionals i garanties democràtiques. I a més, defensen al corpus ideològic el procés constituent per fer viable una "nova realitat" a Catalunya, però també a l'Estat. Hisenda però solidaritatD'altra banda, finalment s'han retirat les dues esmenes que volien modificar la proposta inicial sobre fiscalitat pròpia i solidària. D'aquesta manera, per tant, el grup impulsor ha rebut l'aval de les bases per fixar que els comuns volen per a Catalunya una "hisenda que permeti fer front a les necessitats del territori sense oblidar la naturalesa solidària que ha de permetre compensar desequilibris econòmics, interregionals entre els pobles de l'Estat espanyol i d'Europa". S'han retirat les esmenes que per una banda defensaven que, en canvi, no se cedissin més competències a Madrid i Brussel·les; i per l'altra la que apostava per mancomunar capacitats en hisenda, fiscalitat i tresor.Les xifresL'organització de l'assemblea fundacional ha elevat als 9.217 els inscrits al procés participatiu Un País en Comú. Han assegurat que 6.696 ja han passat la verificació i 5.495 persones han emès el seu vot ja als òrgans de direcció. Les votacions per escollir la comissió executiva i la coordinadora nacional s'han tancat a les 2 del migdia d'aquest dissabte, tan via online com presencialment. L'assemblea ha arrencat amb mitja hora tard i ha d'aprovar els sis eixos que han de definir el corpus ideològic del partit que impulsen ICV, EUiA i BComú. L'organització calcula que hi ha unes 2.000 persones de les 3.400 que cabien al pavelló de la Vall d'Hebron.

Enviar