La Generalitat va tramitar el 2016 un total de 34 denúncies per LGTBIfòbia i va posar una sanció
Un estudi diu que tots els objectius de la llei del 2014 ja estan en marxa o s'estan iniciant
ACN Barcelona.-El Govern va tramitar durant l'any 2016 un total de 34 denúncies administratives per LGTBIfòbia i va imposar una sanció. Així, va rebre 54 denúncies, de les quals 11 van ser de l'àmbit penal, quatre de l'àmbit laboral i la resta sense classificar. De les 34 que es podien incloure en l'àmbit de la Llei 11\/2014, de moment només s'ha imposat una sanció, a un home que va insultar un treballador d'una residència geriàtrica per la seva condició sexual. Segons la directora general d'Igualtat, Mireia Mata, les denúncies són "difícils" de posar perquè calen proves documentals o testimonials, i encara són més difícils de tramitar i sancionar.
Mata i el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, han lliurat aquest dimarts a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, un estudi sobre l’impacte de la Llei 11\/2014 contra la LGTBIfòbia. Elaborat per l’Institut Diversitas, l'estudi constata un nivell elevat de compliment en tots els àmbits de la normativa als dos anys de la seva aprovació. Segons ha explicat Amorós, “la presentació de l’informe és també una exigència de la pròpia llei, que estableix el retiment de comptes al Parlament de les accions dutes a terme al primer bienni de vigència del text”. En l’informe s’explica que la llei assenyala 15 objectius generals que es concreten en 144 objectius concrets que es desenvolupen en deu sectors: famílies, educació, mercat de treball, salut, ordre públic, acció social, participació i solidaritat, mitjans de comunicació, cultura i lleure i esport. D’aquests, els sectors amb més alt nivell d’implementació de mesures són educació, universitats, cultura, lleure i esport, salut, acció social i ordre públic. En la franja mitjana es troben participació i solidaritat, mercat de treball i famílies. El sector referent als mitjans de comunicació és el que té un nivell més baix d’implementació, ja que està pendent una reforma del codi deontològic.En tot cas, la majoria d'objectius obtenen un verd, en el particular semàfor que fa l'estudi, alguns un groc i cap d'ells està en vermell. També es destaca l’efectivitat de l’acció interdepartamental i interinstitucional, i s’assenyala la necessitat de continuar impulsant noves accions que garanteixen els drets de les persones LGTBI. “La implementació de la llei és un procés en moviment", ha assenyalat Oriol Amorós. Així, ha assenyalat que l'objectiu principal de la llei és eradicar la LGTBIfòbia en tots els sectors de la societat i en tots els àmbits territorials, inclosos els municipis més petits, i ha d'implicar tota la societat, no només el col·lectiu afectat, ja que els drets LGTBI són "drets humans". També es pretén que la millora social del col·lectiu arribi a tots els seus membres, i no només als més visibles com els gais de mitjana edat emancipats, sinó també a menors, ancians, transsexuals o famílies. En el balanç de les 115 accions interdepartamentals des de l’aprovació de la llei, el departament destaca l'increment pressupostari, des dels prop d’1,15 milions d'euros de l’any 2015 als gairebé 1,35 milions del 2016, que han finançat un total de 267 mesures concretes. A tall d’exemple, ha citat com accions particularment positives, el desplegament del Protocol contra la LGBTIfòbia als centres d’ensenyament i el canvi de targetes sanitàries, unes 300, i universitàries, que estan permetent que les persones transexuals puguin viure sense problemes amb el seu nom sentit. Igualment, s'han fet passos per canviar les targetes de biblioteques i piscines públiques a aquest col·lectiu i s'ha avançat en la despatologització de les persones trans i el dret a la reproducció assistida de dones lesbianes.Mata també ha explicat que “s’està realitzant una important tasca de formació del personal funcionari de les administracions, de les residències de gent gran i del professorat (40 cursos per a 1.100 persones), inclosos funcionaris, mossos d'Esquadra, i inspectors educatius. Properament es començaran a formar nous formadors.Altres avenços que ha destacat Mata són la creació d'un protocol específic de 'bullying' contra alumnes lgtbi, els anuncis sobre el telèfon 012 remarcant els drets del col·lectiu, l'expulsió immediata del bus transfòbic d'Hazte Oír, la personació contra un homòfob de Mataró que amenaçava i insultava el col·lectiu a través de les xarxes, la penjada de la bandera de l'Arc de Sant Martí al Parlament, o la presència per primer cop d'un president de la Generalitat en l'acte de suport a les persones lgtbi. La directora general d’Igualtat ha subratllat que l’èxit d’aquest balanç es deu, en gran mesura, a la forta implicació de la xarxa territorial d’institucions i entitats i de tot el món local, que s’ha compromès decididament en el desplegament de la llei mitjançant el contracte programa 2016-2019.Maricel Montenegro, de Diversitats, admet que les accions concretes es poden avaluar, però els objectius a mitjà i llarg termini suposen un canvi d'actituds, valors i comportaments fortament arrelats a la societat.Per elaborar l'estudi, Diversitats ha analitzat documentació, ha parlat amb treballadors públics i amb el col·lectiu afectat.






