Trapero assegura que no hi ha cap indici d'amenaça terrorista que no es comprovi: "Absolutament res queda en un calaix"
El major dels Mossos d'Esquadra reconeix que el cos ha estat "realment al límit" en els últims anys
ACN Barcelona.-El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha assegurat aquest divendres en el Dia de les Esquadres que "no hi ha cap dada, informació, sospita o indici" d'amenaça terrorista que "no impliqui una comprovació, anàlisi, context, comprovació i creuament amb altres dades". "Res, absolutament res queda en un calaix", ha afirmat Trapero en un acte que ha començat amb un minut de silenci pel policia mort aquest dijous en l'atemptat als Camps Elisis, a París. Trapero també s'ha dirigit als 17.000 membres dels Mossos per agrair-los el seu esforç i treball, especialment en els darrers anys, en què el cos ha estat "realment al límit", ha reconegut.
El major dels Mossos ha constatat que "no existeix el risc zero" davant l'amenaça del terrorisme jihadista, que ha situat com "la principal amenaça de seguretat pública", però ha assegurat que qualsevol "indici, per poc versemblant que sigui" es comprova. Trapero ha assenyalat que 20.000 persones han estat formades als Mossos, policies locals, presons i escoles en el marc dels PRODERAI, els programes adreçats a la detenció de la radicalització islamista; 50.000 persones i prop de 20.000 vehicles han estat identificats i s'han realitzat més d'1.600.000 hores de servei en el Programa Operatiu Específic (POE) antiterrorista. Un grup polivalent treballarà per reduir els robatoris en domicilisEl màxim comandament dels Mossos ha demanat "provocar un canvi en la mentalitat social" davant els robatoris amb força als domicilis, un altre front dels Mossos d'Esquadra, per instaurar un "concepte del domicili veritablement inviolable, jurídicament i socialment". "El domicili ha de ser el temple sagrat de les persones", ha afirmat Trapero. El 2016, es van perpetrar a Catalunya 26.942 robatoris amb força en domicilis, que representen una mitjana de 74 al dia. A més de promoure aquest canvi de mentalitat, amb noves figures delictives que no només castiguin el dany patrimonial, sinó la invasió de domicili i l'afectació dels drets de les persones, com el de la intimitat, Trapero ha anunciat que un grup polivalent dels Mossos coordinarà informacions i farà seguiment de les identificacions que es produeixin al territori relacionats amb els robatoris en els domicilis. Els Mossos volen que el pla sigui transversal. "17.000 gràcies; 17.000 disculpes i 17.000 promeses" Trapero, que dimarts va ser nomenat major del cos –"us asseguro que a l'hora em van tornar a nomenar mosso d'esquadra", ha expressat– s'ha dirigit als 17.000 membres de la Policia per reconèixer que el cos ha travessat uns anys de "grans penúries", en què les condicions laborals s'han vist "afectades greument ", amb uns "cotxes molt malmesos" i "material que s'ha quedat antiquat", i ha lamentat "no haver pogut arrencar més compromisos". El major ha destacat, però, que l'esforç ha donat "fruit" i que s'ha aconseguit "canviar el pac mòbil" i "dotar amb material d'alt nivell per afrontar l'amenaça terrorista". També ha subratllat que s'han convocat places en totes les categories i que s'ha aprovat l'oferta pública de 500 noves places, que seran "un cop d'aire per a uns serveis territorials i centrals que estaven realment al límit". El màxim comandament del cos s'ha adreçat al mosso que se sent "l'últim de la fila i que té la sensació que és de qui menys ens recordem" per dir-li: "No ets l'últim de res". "17.000 gràcies; 17.000 disculpes pels moments en què no he estat personalment a l'alçada i 17.000 promeses que treballaré per fer-te sentir com n'ets d'important per al futur del cos i d'aquest país", ha conclòs. El Dia de les Esquadres, que s'ha celebrat a l'Auditori Fòrum del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, ha estat encapçalat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont. En la cerimònia, s'han atorgat 266 medalles i vuit plaques commemoratives a membres dels Mossos, altres cossos policials, la judicatura i la societat civil.






