RETAILcat reclama que la nova Llei de Comerç inclogui més regulació sobre la venda on-line i l'economia col·laborativa

L'associació de petits comerciants demana que es fixin dos períodes de rebaixes a la primavera i la tardor i més concreció pel que fa als municipis turístics

ACN Barcelona.-RETAILcat ha presentat aquest dilluns les esmenes a la nova Llei de Comerç al Parlament. L'associació de petits comerciants ha reclamat una major regulació de la venda de béns i productes per Internet i la possibilitat d'incloure noves taxes relacionades amb les transaccions per Internet. També ha reclamat que la nova normativa inclogui la regulació de l'economia col·laborativa. Aquesta organització també ha explicat que és important per al petit comerciant que es fixin per llei els períodes de rebaixes i demana que se n'incloguin dos més: un a la primavera i l'altre a la tardor, que s'afegirien als ja existents a l'hivern i l'estiu. D'altra banda, el president de RETAILcat, Joan Carles Calbet, considera que cal "una major concreció" a l'hora de definir els municipis turístics que tenen un tracte diferenciat pel que fa al comerç.

L'organització ha demanat que s'equipari la fiscalitat de la venda on-line a la de la venda física, com passa a països com Estats Units. El president de RETAILcat, Joan Calbet, ha explicat que "tot és comerç i per tant la transacció econòmica i la fiscalitat ha de ser igual per tots, com que no hi ha regulació hi ha frau". "Una part essencial del comerç es fa via on-line i el que no pot ser és que la llei ho reculli a dues línies de l'article 16", ha remarcat. En aquest sentit, l'entitat demana que la nova llei valori la possibilitat d'incloure una taxa relacionada amb el transport de repartiment de comandes a domicili. RETAILcat creu que la nova Llei de Comerç hauria de regular l'economia col·laborativa, per què "tots els petits empresaris estiguin en igualtat de condicions". Joan Calbet ha denunciat que empreses com Uber o Wallapop no tinguin la mateixa pressió fiscal que d'altres que ocupen el mateix sector al mercat.D'altra banda, RETAILcat ha esmentat la regulació dels períodes de rebaixes als establiments comercials. "Per llei s'hauria de regular les èpoques de rebaixes perquè tots els comerços les respectin", ha explicat Joan Calbet. L'associació de petits comerciants demana que s'estableixin dos períodes més de rebaixes, a més de les de gener i juliol.D'altra banda, RETAILcat ha demanat que la nova llei disposi que els 8 festius proposats per la Generalitat siguin els mateixos per a tothom i que els municipis puguin afegir-ne 2 més en funció de la particularitat de cadascun. L'associació ha titllat de "desconcert" el fet que aquest diumenge 23 d'abril els comerços poguessin obrir en alguns municipis i en altres no. RETAILcat ha reclamat que qualsevol establiment de menys de 150 metres quadrats pugui obrir els dies festius estipulats per l'administració, estigui o no associat a una cadena comercial. "Els municipis haurien de tenir més competències per determinar l'horari dels comerços respecte a les activitats que s'hi desenvolupen", ha explicat Joan Calbet.Finalment, RETAILcat ha demanat que s'elimini de la nova llei, qualsevol possibilitat que un municipi pel simple fet de tenir una àrea comercial pugui ser declarat municipi turístic. "No és correcte que es generin de manera artificial. Hi ha aleshores una competència deslleial i que afavoreix les grans superfícies", ha denunciat Joan Calbet.RETAILCat ha demant que l'administració aposti pels BIDs – Business Improvement Districts-, un model d'organitzacions de promoció públic-privada per a la gestió de zones amb altes concentracions de negocis. Per a RETAILcat, aquest model és "la única via per assolir eixos comercials urbans potents i competitius. És impossible que una única llei de comerç pugui adaptar-se a totes les particularitats de cada municipi i de cada eix comercial urbà. La manera de fer-ho és amb els BIDs", ha exposat Calbet qui ha recordat als parlamentaris, l'èxit sobradament contrastat d'aquest model, a molts països. "Els BIDs, en funció de la realitat concreta de cada zona permeten regular i gestionar des d'horaris comercials a promocions, mobilitat, accessibilitat, inversions, serveis a empreses i usuaris...etc, afavorint, la regeneració urbana i reactivació econòmica complementàries a les que poden fer les administracions públiques. Éxigim que la llei comprometi al govern de Catalunya a desenvolupar la normativa que reguli aquest tipus de gestió en l'espai públic, sigui perquè disposa de capacitat legislativa o perquè insta al Govern Central a impulsar-la", ha demanat el president de RETAILcat.

Enviar