Familiars, ONGs i experts denuncien a l’Eurocambra que l’Estat “incompleix sistemàticament” en memòria històrica

“El govern espanyol no el canviarem, no se senten culpables, mai han demanat perdó, hem de confiar en el Parlament Europeu”, diu Roger Heredia, promotor del banc d’ADN a Catalunya

ACN Brussel·les.-Coincidint amb el 80è aniversari del bombardeig a Gernika, familiars de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura, organitzacions i experts internacionals han denunciat a l’Eurocambra que l’Estat espanyol “incompleix sistemàticament” en memòria històrica. Convidats pel grup per a la memòria històrica a Espanya del Parlament Europeu, on participen eurodiputats catalans, bascos o andalusos, tots han reclamat a la Unió Europea que ajudi a promoure les polítiques de “veritat, justícia i reparació”. “El govern espanyol no el canviarem, ells no se senten culpables, mai han demanat perdó, hem de confiar en el Parlament Europeu”, ha explicat a l’ACN Roger Heredia, promotor del banc d’ADN i els desapareguts a la Guerra Civil a Catalunya.

Heredia ha destacat que explicar la situació dels familiars de desapareguts forçats durant la Guerra i la dictadura a la Unió Europea permet obrir una “etapa” que ha de “tenir continuïtat”. “Se n’ha de parlar més, perquè Espanya és un estat que incompleix sistemàticament els drets humans i la justícia universal, i allà no tenim l’oportunitat de dir-ho obertament”, ha lamentat.Heredia ha dit que és “fonamental que el Parlament Europeu sàpiga que l’Estat incompleix dos informes de l’ONU”, del consell de Drets Humans i del grup de Desaparicions Forçades, i és el “segon país del món amb més desapareguts”. “Encara hi ha més de 2.000 fosses per obrir, a Espanya no hi ha justícia, els familiars per denunciar els crims del franquisme i demanar que s’obrin les fosses han d’anar a la justícia argentina, això és Espanya!”, ha lamentat el promotor del banc d’ADN. Catalunya, un país “diferent”“Ara bé, també hem de dir que a Catalunya som un país diferent”, ha destacat, assenyalant “l’alt rigor democràtic i el compromís” de la Generalitat amb els projectes de memòria i, especialment, la nova iniciativa “d’identificació genètica”. “Catalunya és un país diferent a l’Estat espanyol en polítiques de memòria”, ha afirmat, tot i que ha dit que “encara queden deures per fer”. Heredia ha explicat al Parlament Europeu que el Banc d’ADN que va impulsar ell amb altres famílies és “l’antecedent a l’actual projecte d’identificació del govern”. “És un orgull ser aquí, però és la nostra obligació denunciar en aquesta cambra l’incompliment de l’Estat en drets humans, perquè malauradament és l’única solució. Si Europa no ajuda només ens quedarà que Catalunya faci un país nou”, ha advertit Heredia. La néta de l’escriptor Joan Sales i directora del Club Editor, Maria Bohigas, també ha participat a les jornades, en què ha destacat que espais com el de l’antic camp de concentració de Miranda del Ebro estan totalment abandonats, com si mai hi hagués passat res. Bohigas ha remarcat, també, la importància de la literatura i dels escrits personals per recuperar la memòria, i ha alertat dels esforços de la dictadura per, precisament, eliminar tota mena de documentació dels perdedors de la guerra. L’acte també ha comptat amb la participació de la portuguesa Marilia Villaverde, coordinadora de l’URAP, l’organització per la Resistència contra el Feixisme de Portugal, que promou la recuperació de la memòria durant la dictadura de Salazar. En declaracions a l’ACN, Villaverde ha destacat que és molt important que la Unió Europea contribueixi a resoldre la situació a l’Estat espanyol. “La UE també hauria de preocupar-se’n”, ha remarcat, celebrant una iniciativa d’un grup d’eurodiputats que, a través d’una resolució, demanen “obligar al govern espanyol a què faci justícia”. L’alemany Roland Janh, comissari federal dels Arxius de la Stasi, ha explicat la feina feta al seu país per obrir tots els arxius secrets del règim comunista i ajudar, així, a la reparació de les víctimes. Des de l’Estat, també hi ha hagut participants de l’Associació pels Drets Humans a Espanya, o les organitzacions de víctimes ‘Nuestra memoria’, ‘Todos los ninos robados son nuestros niños’ o ‘Ceaqua’. El paper d’EuropaEls eurodiputats catalans Josep-Maria Terricabras (ERC), Jordi Solé (ERC) i Ramon Tremosa (PDeCAT) han participat a l’acte, que també s’ha organitzat amb suport d’Ernest Urtasun (ICV), els bascos Josu Juaristi (Bildu) i Izaskun Bilbao (PDeCAT), la valenciana Marina Albiol (IU), l’eurodiputat de Podem Miguel Urban i l’eurodiputada andalusa del PSOE Clara Aguilera. Durant les conferències, s’han pogut veure eurodiputats internacionals com el francès ecologista José Bové, l’alemany Michael Cramer o el portuguès António Marinho e Pinto. Després de l’acte, els eurodiputats i participants han presentat un manifest contra la impunitat que reclama que l’Estat espanyol “igual que altres estats europeus, ajusti les seves polítiques de memòria a les exigències de veritat, justícia i reparació a què obliguen els estàndards europeus”. El text també diu que “l’impacte de la repressió franquista no és un assumpte del passat” i que les seves conseqüències “estan ben presents en la societat d’avui i continuen generant dolor i patiment”. “Els nostres carrers segueixen plens de símbols que ofenen les víctimes i continuen els homenatges i actes d’exaltació a la dictadura expressament prohibits per la legislació comunitària”, destaca el manifest, que adverteix també que “milers de familiars de víctimes segueixen buscant els seus sers estimats” en “cunetes, muntanyes i rieres” i sovint davant de la “passivitat o l’hostilitat d’algunes instàncies oficials i particularment del poder judicial”.

Enviar