El Parlament aprova l'impost als béns de luxe amb els vots de JxSí, la CUP i CSQP i l'abstenció del PSC

El nou tribut pretén gravar els actius no productius que estan a nom d'empreses però tenen un ús particular per esquivar l'impost de patrimoni

ACN Barcelona.-El Parlament ha aprovat el nou impost sobre actius no productius de les persones jurídiques, conegut com a tribut als béns de luxe, gràcies als vots de JxSí, CUP, CSQP. El PSC s'hi ha abstingut mentre que Cs i PPC hi ha votat en contra. L'objectiu del nou tribut és gravar els actius no productius que estan a nom d'empreses però tenen un ús particular per evitar pagar l'impost de patrimoni. Concretament, afecta a béns immobles, vehicles de motor igual o superior a 200 cavalls, embarcacions de lleure de 8 metres d’eslora o més, aeronaus, objectes d’art, antiguitats de valor i joies. La llei aprovada estableix 8 trams progressius d’entre el 0,21% i el 2,75%. Aquest any de manera excepcional, l’impost es meritarà el 30 de juny.

El diputat de Cs Antonio Espinosa ha considerat que el nou impost als béns de luxe suposa una "doble imposició sense fonament" tenint en compte que les empreses també han de pagar l'impost del patrimoni. I ha avisat que aquest fet contravé la LOFCA. En aquest context, ha defensat que crear un nou impost no és el mecanisme més adequat per combatre el frau i ha considerat que el que s'hauria de fer és "tapar els forats" de l'impost de patrimoni. Espinosa també ha augurat que la recaptació per al nou impost serà tan "paupèrrima" que es convertirà en el tribut "més improductiu" de la Generalitat, tenint en compte que la despesa de gestió i d'inspecció no justificaran l'existència del nou impost. Així mateix, ha conclòs que es tracta d'un "brindis al sol" per acontentar la CUP, tot recordant que l'impost als béns de luxe va ser un dels elements que va desencallar l'acord amb JxSí pels pressupostos. El diputat del PSC Òscar Ordeig ha negat que sigui un impost als rics i ha qüestionat que es vulgui solucionar un problema de frau fiscal amb una nova llei. "Si hi ha frau fiscal potser que el perseguim. Si posem una nova llei, els tramposos ja trobaran la manera de fer trampes", ha augurat. El diputat socialista també ha reclamat un model fiscal "més just i equitatiu", que es modifiqui l'impost de la renda i que s'impulsi un impost a les grans fortunes per "acorralar" als qui més tenen. D'altra banda, s'ha queixat de la manera amb què JxSí i la CUP han acordat aquest nou impost al marge dels partits tot lamentant que les propostes del PSC han rebut una "garrotada".El portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, ha qualificat el nou impost de "placebo per netejar les males consciències" del Govern i la CUP que, segons ell, han renunciat a establir una nova política fiscal per fer pagar als que més tenen. "Pot funcionar com a llei de consolació perquè s'ha renunciat a fer les reformes fiscals que es podien fer i no s'han fet", ha insistit Coscubiela, per després afegir que el resultat final és "molt distant" a l'objectiu de la CUP de fer un impost per gravar les grans fortunes. Malgrat l'escepticisme i la crítica al Govern per no haver impulsar una reforma fiscal, CSQP ha votat a favor del nou impost.Per la seva banda, el diputat del PPC Santi Rodríguez ha pronosticat que el nou impost fomentarà les deslocalitzacions i que, a sobre, no suposarà recaptar més recursos. "La llei serà improductiva. No tindrà cap efecte positiu i, en canvi, sí que tindrà efectes negatius perquè hi haurà persones jurídiques que decidiran deslocalitzar-se davant l'impost", ha assegurat, tot assenyalant que això és el que va passar amb l'impost que es va implantar a Guipúscoa. En línies generals, el diputat del PPC ha defensat que no es posin més impostos, sinó que es redueixin per a les rendes baixes i ha lamentat que els catalans siguin els que paguen més impostos de tot Espanya.El diputat de la CUP Benet Salellas ha replicat amb contundència a Coscubiela i Espinosa, per haver presentat el nou impost com un "placebo" per acontentar la CUP. "No necessitem cap placebo, ens dol que tot el que faci el Parlament es llegeixi en aquest sentit. La CUP va donar suport als pressupostos per la qüestió del referèndum, no per la resta. Prou de dir que aquest projecte de llei, que té un contingut molt determinat, té a veure amb una decisió sobre els pressupostos", ha replicat visiblement molest. Salellas ha defensat que l'impost als béns de luxe és un "gest humil" de fre al capital i de promoció al treball i ha lamentat que amb la legislació autonòmica actual sigui "impossible" fer un impost sobre les grans fortunes com el de Guipúscoa. En aquest context, ha replicat al diputat dels populars Santi Rodríguez que en aquest cas no es va produir fuga d'empreses.Per la seva banda, la diputada de JxSí Carmina Castellví ha argumentat que l'objectiu de l'impost no és només recaptar recursos sinó lluitar contra l'evasió fiscal i ha negat que vagi en contra del creixement econòmic. "Tenim l'oportunitat de crear un bon impost i la possibilitat d'una redistribució més justa a la nostra societat, aprofitem-la", ha conclòs. Així mateix, ha negat que JxSí no hagi parlat amb el PSC.L'impost estableix fins a un tipus del 2,75%Finalment, durant el debat en comissió, JxSí i la CUP van acordar un conjunt d'esmenes que han fet canviar substancialment l'impost respecte a la proposició de llei que els dos grups van registrar inicialment al Parlament. Aquestes esmenes han endurit el nou impost que finalment avui ha aprovat la cambra catalana. Així doncs, no hi ha el mínim exempt de 100.000 euros i de 500.000, en cas d’incloure un immoble, que establia inicialment la llei i també s'ha eliminat el tipus màxim de l'1%. El projecte de llei aprovat estableix 8 trams progressius d’entre el 0,21% i el 2,75%. A partir de 0 euros es pagarà un tipus imposable del 0,21% i augmentarà fins al 2,75% per a les bases liquidables de fins a 10.695.996 euros.Un altre dels canvis que l'acord entre JxSí i la CUP van introduir fa referència a la meritació del tribut. Com a regla general s’estableix que l’impost es merita l’1 de gener de cada any però es fixa una excepció per al 2017, que serà el 30 de juny.

Enviar