La Comissió de Venècia només es pot pronunciar per iniciativa pròpia o si ho demana un estat o el Consell d'Europa
El codi de bones pràctiques sobre referèndums de l'organisme estableix que no es poden celebrar si la constitució no ho contempla
ACN Barcelona.-Els Estatuts de la Comissió de Venècia estableixen que l'organisme només pot elaborar informes a petició d'òrgans del Consell d'Europa, a petició d'un estat, d'una organització internacional o com a iniciativa pròpia. Així doncs, la Generalitat no podria demanar el pronunciament de la Comissió de Venècia. Aquest dijous el portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, ha condicionat el suport del seu grup al referèndum unilateral al fet que tingui l'aval previ de la Comissió de Venècia i ha instat el Govern a buscar aquest aval. Aquest organisme va aprovar el 2007 un codi de bones pràctiques sobre referèndums que estableix que "han de complir la legalitat conjunta" i que "no es poden celebrar si la constitució o l'estatut corresponent no ho contempla".
L’article 1 dels Estatuts de la Comissió de Venècia defineix la institució com “un òrgan consultiu independent que coopera amb els Estats membres del Consell d’Europa, així com amb els Estats no membres interessats i les organitzacions internacionals interessades”. A més, de manera més concreta, es detalla a l’article 3 que la Comissió només pot elaborar estudis i línies mestres sobre lleis i tractats internacionals o fer informes "a petició de diversos òrgans del Consell d’Europa, com el Comitè de Ministres, l'Assemblea Parlamentària –que va demanar el de la reforma del TC espanyol-, el Congrés dels Poders Locals i Regionals d’Europa i la Secretaria General". De la mateixa manera estableix també que es pot pronunciar per la petició d’un estat o d’una organització internacional participant en els treballs de la Comissió de Venècia. Fins i tot diu que un Estat no membre que hagi signat l’acord ampliat podrà sol·licitar-ho a través del Comitè de Ministres. Però en cap cas preveu que institucions com el Govern de la Generalitat o el Parlament puguin reclamar un informe o un pronunciament.L'única manera, doncs, que es pronunciés sobre el referèndum català seria fent que l'Estat espanyol li demanés, que ho fes qualsevol altre estat membre del Consell d'Europa o relacionat amb la Comissió de Venècia, o per la petició dels propis organismes del Consell d'Europa, on la majoria dels membres estan nomenats pels estats o pels seus parlaments nacionals. L'altra via que quedaria seria que la Comissió de Venècia decidís a iniciativa pròpia i d'ofici emetre un informe al respecte. Aquest dijous, El portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, ha condicionat el suport a un referèndum unilateral al fet que la convocatòria tingui l'aval previ de la Comissió de Venècia. L'any 2007 el Consell d'Europa va aprovar un codi de bones pràctiques sobre referèndums. Aquest codi estableix que els referèndums "han de complir la legalitat conjunta" i que "no es poden celebrar si la constitució o l'estatut corresponent no ho contemplen" i cita com a exemple els referèndums sobre aspectes "que són competència exclusiva del parlament".En un altre punt del codi de bones pràctiques, el text estableix que es pot fer un referèndum si es revisa la norma que ho impedeix i afegeix que s'ha d'evitar fer les modificacions necessàries durant l'any anterior a celebrar-lo. El codi de bones pràctiques també fixa que cal una llei que reculli “els aspectes fonamentals del referèndum” com a mínim “un any abans” que se celebri la consulta o bé que aquestes condicions constin “a la constitució o alguna altre llei superior a la ordinària”.Les recomanacions també estableixen que, a diferència del que passa amb les eleccions, "no és necessari prohibir completament la intervenció de les autoritats a favor o en contra de la qüestió sotmesa a referèndum" però alerta que les autoritats "no han d'influir en el resultat" i que en cap cas s'han d'utilitzar "fons públics per dur a terme campanyes en una direcció o l'altra".Les autoritats "han de proporcionar informació objectiva" sobre la qüestió que se sotmeti a referèndum, explica el document, “incloent-hi informes i material de campanya equilibrat que haurà d'arribar a l'electorat amb suficient antelació".Pel que fa a la pregunta, el document aprovat l'any 2007 pel Consell d'Europa estableix que "la pregunta sotmesa a votació ha de ser clara" que es pugui respondre "només amb un 'sí' un 'no' o bé votant en blanc". Així mateix, subratlla que l'electorat "ha d'estar informat sobre els efectes del referèndum".El document destaca que "tothom que tingui drets polítics pot signar una iniciativa legislativa popular o sol·licitar un referèndum" tot i que l'autorització per recollir signatures amb aquesta finalitat "pot ser denegada per llei" si va contra "l'interès majoritari i el principi d'igualtat".Pel que fa a la participació, la Comissió de Venècia diu que és "aconsellable" no establir cap percentatge mínim de participació, ja que fer-ho "podria equiparar els que s'abstindrien amb els que votarien 'no'". A més, també alerta que fer-ho podria derivar en una "situació política complicada" si el referèndum s'aprova per una majoria simple "inferior al percentatge de participació requerit".La Comissió de VenèciaLa Comissió de Venècia és l’òrgan consultiu del Consell d’Europa que s’encarrega de les qüestions constitucionals. La seva funció és proporcionar assistència legal als estats membre i garantir que les seves estructures legals i institucionals estan en línia amb els estàndards de la UE. Per això, elabora informes a petició dels estats membre, el Consell d’Europa i organismes internacionals.Està formada pels 47 estats membres que constitueixen el Consell d’Europa i 14 països més; els Estats Units, Israel, Mèxic, Perú, Xile, Brasil, Costa Rica, Algèria, Marroc, Tunísia, Kazakhstan, Kirguizistan, Corea i Kosovo.El codi de bones pràctiques elaborat per la Comissió de Venècia es va elaborar el desembre del 2006 durant la 19a reunió del Consell d’Europea per a les Eleccions Democràtiques i es va aprovar el març del 2007 a la 70a sessió plenària de la Comissió de Venècia.






