El Síndic alerta de l'"afebliment de la separació de poders" a l'estat espanyol i de la "persecució penal" d'electes

Ribó avisa que també hi ha exemples d'aquest "deteriorament" a Catalunya, com el cas de l'exsenador Vidal i les declaracions de Borràs animant els funcionaris a donar suport als acusats pel 9-N

ACN Barcelona.-El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha lliurat aquest divendres un informe a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en què aleta de l'"afebliment de la separació de poders" a l'estat espanyol i en situa com un dels màxims exponents la reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, que li atorga potestat sancionadora. El document també destaca les converses entre l'exministre Jorge Fernández Díaz i l'exdirector d'Antifrau Daniel de Alfonso; per a Ribó, és "insòlit" que no es tingui constància de cap investigació judicial. A més, el Síndic alerta de la "persecució penal de càrrecs electes de caràcter local i autonòmic en el marc d'accions de caràcter eminentment polític" i parla de les imputacions del regidor de Vic Joan Coma i de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, així com la querella contra Carme Forcadell i quatre membres de la Mesa del Parlament. El document recull que el "deteriorament de la qualitat democràtica no és privatiu de les institucions de l'estat" i recull el cas de l'exsenador Santi Vidal i les declaracions de la consellera Meritxell Borràs animant els funcionaris a donar suport als acusats pel 9-N. Ribó ha demanat a Forcadell que l'informe es debati al ple del Parlament.

La potestat sancionadora del Tribunal Constitucional (TC) que li permet aplicar mesures executives per obligar la resta de poders a complir les seves sentències és l'"excepció en dret comparat". Aquest és un dels exemples que recull l'informe del Síndic de Greuges 'Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d'expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d'Espanya', presentat aquest divendres en roda de premsa després que Ribó l'hagi lliurat a Forcadell. L'informe destaca que els pronunciaments internacionals, com l'informe GRECO, la Comissió de Venècia i el relator de les Nacions Unides, han demanat a l'estat espanyol reformes per garantir la separació de poders. El Síndic de Greuges afirma que l'estat espanyol "sembla erosionar" el principi escrupolós de la separació de poders i alerta que, per exemple, cap de les onze mesures proposades pel GRECO per combatre millor la corrupció entre els parlamentaris, els jutges i els fiscals han tingut una resposta satisfactòria, i sis ni tan sols s'han posat en marxa. Per al Síndic, aquestes "regressions democràtiques" tenen l'origen en lleis aprovades pel Congrés, com la del TC o la Llei orgànica de seguretat ciutadana, la coneguda com a 'llei mordassa'. També, en la interpretació que es fa d'aquestes lleis en seu judicial, la "vaguetat" i la "falta de concreció d'alguns tipus penals" i la "utilització del Codi Penal com a instrument dissuasiu".Un cas que destaca el document del Síndic són les converses amb "contingut conspirador" entre l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, revelades pel diari 'Público' el juny de 2016 i en què discutien com aconseguir dades que permetessin desprestigiar o acusar judicialment els líders d'ERC i CDC. Ribó troba que aquest cas mostra "molt poc respecte" a la llibertat d'expressió i a la separació de poders i critica que no es vagi més enllà de la comissió d'investigació de les Corts Generals, sense que s'hagi obert cap investigació judicial ni s'hagin assumit responsabilitats polítiques. "És un cas claríssim de molt mala administració", ha carregat. La judicialització de la política: el procés pel 9-N o els recursos a passos parlamentarisEl document dedica un capítol especial a la "judicialització de la política" i avisa que la jurisprudència internacional demana una protecció especial per a la llibertat d'expressió de les persones que ocupen càrrecs de representació. El primer cas és la imputació i la condemna de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i dels exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs pel 9-N, que "ha cridat l'atenció fins i tot dels òrgans de supervisió dels drets humans de l'ONU", recull. El Síndic també destaca els recursos del govern espanyol contra accions parlamentàries, com la Resolució 1\/IX del 9 de novembre de 2015, que va proclamar el Parlament de Catalunya com a "depositari de sobirania" i va afirmar un procés constituent de "desconnexió democràtica" al marge de la voluntat i l'autoritat de les institucions espanyoles de l'Estat, i lamenta la querella contra Forcadell i quatre membres de la Mesa. En l'àmbit municipal, recull la imputació de l'alcaldessa de Berga per no despenjar l'estelada del balcó de l'ajuntament durant les eleccions, tot i que se n'ha arxivat la causa, i la del regidor de Vic Joan Coma arran d'unes declaracions en un ple. El Síndic puntualitza que, malgrat el sobreseïment del procés per part de l'Audiència Nacional, el delicte de prevaricació pot continuar en un jutjat de Vic. Un altre cas és el dels regidors de Badalona pels fets del 12 d'octubre, que el Síndic qualifica d'una "sobreactuació" del govern espanyol. Evitar la via penal contra càrrecs electes per accions polítiquesDavant aquest panorama, una de les principals recomanacions del Síndic és "evitar el recurs a la via penal per a la solució de conflictes polítics" i considera que les mesures contra càrrecs electes s'"haurien de limitar tant com fos possible a escenaris de violència, tumults i, en general, veritable risc per a la integritat de l'Estat". "El dret penal només hauria d'acudir allà on és imprescindible i recórrer a la resta de branques de l'ordenament jurídic que poden oferir millor protecció i garantia per als interessos ciutadans i col·lectius", assenyala el Síndic de Greuges en l'informe.Toc d'atenció a la GeneralitatLes crítiques més alarmants es concentren de manera molt clara a l'estat espanyol, si bé Ribó també ha parlat d'una "regressió" per part de la Generalitat amb referència a unes declaracions que, en l'informe, qualifica de "com a mínim, desafortunades", i per les quals va obrir dues actuacions d'ofici a principis del 2017. Es tracta, d'una banda, de les manifestacions de l'exsenador d'ERC Santi Vidal en què va afirmar que el Govern tenia llistes d'afectes i desafectes a la causa independentista i també dades protegides dels ciutadans, com ara les de caràcter fiscal. En l'informe lamenta que el Departament d'Economia no iniciés, tot i negar "qualsevol versemblança" a les declaracions, accions legals per "defensar el bon nom de la Generalitat", en contra del criteri del Síndic.El document també recull les declaracions en seu parlamentària de la consellera de Governació, Meritxell Borràs, animant els funcionaris de la Generalitat a demanar un dia d'assumptes propis per donar suport a l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau en el primer dia del judici pel 9-N. Tot i les disculpes públiques de la consellera, el Síndic veu "inadmissible" aquest tipus d'"indicacions per part del responsable polític de tot el funcionariat de la Generalitat". A més, el Síndic va rebre "resposta clara del Departament en el sentit de no haver emès, ni tenir previst emetre, cap instrucció, circular o recomanació oficial sobre aquest assumpte".

Enviar