Cada vegada més europeus creuen que és positiu ser part de la UE

Segons l’últim baròmetre, un 80% dels espanyols demana una major intervenció de les institucions europees per combatre l’atur o el terrorisme

ACN Brussel·les.-Creix la percepció que formar part de la UE és positiu. Segons l’útlim eurobaròmetre una mitjana del 57% dels ciutadans dels 28 estats membre valora favorablement pertànyer al club comunitari, una xifra que torna als nivells d’abans de la crisi del 2007. Tot i així, un 53% dels europeus sent que la seva veu no compta a nivell europeu i un 43% admet no està satisfet amb la qualitat democràtica de la UE. Precisament Espanya és un dels estats que més insatisfet diu estar amb la democràcia europea (32%) però encara ho està més amb la democràcia espanyola (34%). No obstant això, un 80% dels espanyols vol una major intervenció de la UE per combatre el terrorisme, l’atur o el frau fiscal.

Pel que fa la qualitat democràtica, els europeus valoren més positivament la dels seus respectius estats que no pas l’europea. Així, un 54% admet està satisfet amb la qualitat democràtica del seu país mentre que només un 43% ho està amb l’europea, un percentatge dos punts més baix que el que es va registrar a l’última enquesta, l’any 2016. Precisament Espanya és un dels estats que més insatisfet diu estar amb la democràcia europea (32%). Aquest percentatge, 8 punts més baix que l'any passat, situa l'Estat espanyol com el que pitjor valora la democràcia de la UE, només superat per Grècia (20%). A l'altra extrem hi ha Dinamarca (65%), Irlanda (64%) i Luxemburg (64%).Pel que fa a la confiança en la democràcia nacional dels estats membre, un 54% diu estar 'totalment satisfet', un punt més que l'any passat i el percentatge que diu estar 'totalment insatisfet' és el mateix que el 2016, un 44%. Un 2% 'no ho sap'.En aquest cas, Espanya ocupa la sisena posició per la cua. Només un 34% d'espanyols diu estar satisfet amb la qualitat democràtica de l'Estat, cinc punts menys que l'any passat. Els més insatisfets són Eslovènia (32%), Croàcia (28%) i Grècia (23%). A l'altra banda, Dinamarca (88%), Luxemburg (86%) i Holanda (86%) són els més satisfets.Un nombre creixent d'europeus sent que la seva veu compta a nivell europeu, més que en qualsevol altre moment des del 2007 i sis punts més que l'any passat. Tot i això, encara no arriba al 50% de mitjans (43%)En aquest cas, Espanya ocupa la setena posició començant per la cua, només un 29% creuen que se'ls té en compte a Europa, un percentatge 14 punts per sota de la mitjana europea. Pel que fa com les institucions espanyoles escolten els ciutadans el percentatge és més elevat; no obstant això, tot i augmentar 9 punts respecte l’any passat, encara menys de la meitat dels espanyols creu que la seva veu es té en compte al seu propi país (42%). Qui més creu que la UE té en compte la seva veu són els suecs (74%), els danesos (70%) i els holandesos (68%). A l'altra banda hi ha la República Txeca (19%), Estònia (17%) i Grècia (16%).Augmenta el sentiment de pertinença a la UETot i això, el sentiment de pertinença al club comunitari ha augmentat respecte l’any passat, tornant a nivells d’abans de la crisi del 2007. Els ciutadans que diuen sentir-se més lligats a la UE són els luxemburguesos (79%), seguits dels alemanys (70%) i els polonesos (67%). Espanya ocupa la vuitena posició amb un 60%, per sobre de la mitjana europea i 2 punts més que l'any passat. On més ha augmentat el sentiment proeuropeista ha estat a Holanda (51%) i a Xipre (39%), que registren xifres 13 punts més altes que a la darrera enquesta. Tot i això, Xipre segueix sent el tercer Estat que menys lligat se sent a la UE, seguit de la República Txeca (35%) i Grècia (33%), el que registra una major desafecció.Segons el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, són "molt esperançadors, per primera vegada des de la crisi del 2007", ja que demostren que els ciutadans europeus "esperen que la UE respongui amb una sola veu a les seves pors sobre la recent inestabilitat internacional, que fa del món un lloc més incert i perillós". En aquest sentit, ha afegit que ara hauran de ser els líders polítics qui hi responguin en consonància. "Depèn de nosaltres, com a líders polítics, demostrar que tenen raó", ha dit Tajani.Major intervenció de la UEL'informe, titulat 'A dos anys de les eleccions europees 2019', també fa referència a alguns reptes geo-polítics actuals com la inestabilitat al món àrab, la influència creixent de Rússia i la Xina, el Brexit o la nova administració de Donald Trump. El nombre d'enquestats que prefereix una resposta comuna a nivell europeu a accions individuals dels diferents països és del 68,4%, mentre que a l'Estat espanyol aquest percentatge es situa al 72,8%.En concret, els espanyols voldrien que la UE fes més en la lluita contra l'atur (93%), el frau fiscal (92%), el terrorisme (88%) i la sanitat (88%). Pel conjunt europeu, les prioritats són la lluita antiterrorista (80%), l'atur (78%), la protecció del medi ambient (75%) i el frau fiscal (74%). Pel que fa el 'Brexit', el percentatge d'espanyols que aposta per una actuació conjunta per gestionar la sortida del Regne Unit de la UE també és superior; hi aposta un 70%, mentre que la mitjana europea és de 63%. L'eurobaròmetre també pregunta sobre la pertinença del Regne Unit al club comunitari. Gairebé la meitat, un 49%, considera 'positiu' que el Regne Unit formi part de la UE, mentre que un 24% ho veu 'negatiu', un 20% 'ni positiu ni negatiu' i un 5% diu no saber-ho.Pessimisme pel que fa a la sortida de la crisiUn terç dels europeus no creu que la crisi econòmica acabi fins d'aquí a molts anys. Qui té la percepció més negativa són els grecs, que ho creuen en un 71%, seguits dels Lituans (58%) i els francesos (48%), que han millorat 4 punts respecte l'any passat aquesta percepció. Espanya creuen que la crisi econòmica encara durarà anys un 35% dels ciutadans, el mateix percentatge que l'any passat.Per altra banda a Malta (5%), Dinamarca (7%) i Holanda (8%) és on menys creuen que la crisi durarà encara molts anys.

Enviar