L'IEC premia una tesi que planteja que l'Estat també tingui per llengües oficials el català, el gallec i l'eusquera
La professora de la Universitat de València, Vicenta Tasa, rep el Premi Manuel Duran i Bas per una investigació que compara l'oficialitat de les llengües de l'estat amb el model suís
ACN València .-L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha premiat amb el Premi Manuel Duran i Bas el treball d'investigació de la professora de la Universitat de València, Vicenta Tasa, que planteja que el català, el gallec i l'eusquera tinguin, juntament amb el castellà, el reconeixement de llengua oficial de l'Estat. Segons que ha informat la Universitat de València, la tesi, amb el títol 'Drets lingüístics i ordenament constitucional. Seguretat lingüística vs jerarquia lingüística. Un estudi comparat de Suïssa i Espanya' aposta per modificar la Constitució per reconèixer la diversitat lingüística i establir-ne l'oficialitat a l'Estat i totes les institucions. La modificació també comportaria fer oficial la resta de llengües a totes les autonomies. L'estudi conclou que aquest model seria semblant al suís, reconeixeria la diversitat lingüística de l'estat i dotaria els parlants de totes les llengües d'una major seguretat lingüística.
La professora Vicenta Tasa va rebre el guardó el 21 d’abril a la seu de l’IEC a Barcelona, durant la cerimònia de lliurament dels Premis Sant Jordi 2017. El Premi Manuel Duran i Bas és convocat cada tres anys per la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, en la categoria de Dret, per premiar “una obra de dret positiu o d’investigació doctrinal o d’història sobre temes jurídics o sociològics”.La tesi planteja que les quatres llengües més parlades a l'Estat espanyol (castellà, català, gallec i eusquera) siguin oficials de tot l’estat i de les seves institucions. La proposta es basa en la modificació de l’article 3 de la Constitució i es fonamentaria en els principis de protecció i promoció preferent de les llengües minoritàries, "de voluntat de supervivència de la diversitat lingüística espanyola i de llibertat de llengua en les relacions dels ciutadans amb els poders públics”. Així, el treball defensa l’acostament de la regulació constitucional espanyola, la legislació lingüística i les polítiques públiques al model de Suïssa, amb quatre idiomes oficials en l’àmbit estatal.Amb la proposta les llengües oficials de l’estat serien oficials també en el tot el seu domini lingüístic respectiu i hi tindrien un ús oficial preferent. El castellà mantindria la seua condició de llengua oficial o cooficial a totes les comunitats autònomes.La professora Tasa xifra en 12 les llengües que es parlen a l'Estat espanyol. Així, a més del català, castellà, gallec i eusquera, considera que l’asturlleonès, l’aranès\/occità, el tamazic, l’aragonès, l’àrab, el portuguès, el caló i el judeoespanyol, són llengües parlades a l'estat de manera minoritària. En aquest cas, les respectives comunitats autònomes regularies l’oficialitat d'aquestes llengües minoritàries i els poders públics estudiarien la vitalitat lingüística i el règim de reconeixement de les minories lingüístiques extremes (el portuguès, el caló i el judeoespanyol) allà on són llengües parlades. Actualment, el reconeixement legal del pluralisme lingüístic espanyol, derivat de l’article 3 de la Constitució, estableix un sistema de jerarquia lingüística, el qual manté la preeminència del castellà sobre la base de la seua oficialitat única a l’estat i de l’obligatorietat del seu coneixement per tots els ciutadans, mentre que el reconeixement legal de la resta de llengües queda a la voluntat dels estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes. La proposta formulada per la doctora Vicenta Tasa aspira a un reconeixement legal i a unes polítiques públiques lingüístiques de les institucions de l’estat i de les autonòmiques orientats a garantir la seguretat lingüística dels parlants de totes les llengües en el seu territori històric, garantint un reconeixement sòlid i igual dels drets lingüístics de tots els ciutadans, segons que exposa la Universitat de València. Suïssa, una resposta diferent Així, segons es defensa a la tesi doctoral, el model plantejat garanteix la seguretat lingüística que fan possible que una persona pugui viure, sense tensions ni irritacions emocionals innecessàries, en la seva llengua pròpia en el territori en què la llengua és autòctona el sistema de valors, de regulació legal, de reconeixement polític i social desigual de les diferents llengües d’una comunitat política plurilingüe. La proposta de la professora de Dret Constitucionals s’inspira en el model suís, que es basa en l’existència de quatre llengües oficials en les institucions federals, alhora que la immensa majoria dels municipis, districtes i cantons són oficialment i col•lectivament monolingües, i només hi ha una minoria de territoris plurilingües. Tot això amb polítiques públiques orientades a aconseguir que la població de cada cantó sigui individualment plurilingüe i conegui, a més de la llengua pròpia, una altra llengua suïssa i una llengua estrangera. Com a conclusió, la tesi destaca que Suïssa i l'Estat espanyol han donat una resposta prou diferent als respectius plurilingüisme en el sistema legal-constitucional, en el relat nacionalitari, en les polítiques públiques lingüístiques i en la convivència entre les llengües. Així, mentre que a Suïssa no hi ha cap mena de qüestionament del fet que és una nació lingüísticament plural o les fronteres de l’estat nació; "l'Estat espanyol és un dels països d’Europa Occidental amb més tensió política i més dubtes sobre la continuïtat de les seves fronteres actuals; i amb una tendència a utilitzar les diferents llengües com a element de confrontació entre els diferents relats nacionalitaris en conflicte".






