Prop d'un centenar d'entitats socials i de drets humans reclamen limitar encara més el règim tancat penitenciari

Presenten un manifest que demana a la Generalitat complir la normativa internacional i les 'Regles Mandela' per no causar seqüeles permanents als reclusos castigats

ACN Barcelona.-Prop de 800 persones i de 100 entitats socials, cíviques, sindicals i de defensa dels drets humans han signat un manifest que demana a la Generalitat limitar encara més l'aplicació del règim tancat a les presons catalanes. El manifest presentat aquest dimarts, anomenat '21 hores', pretén què la situació "d'aïllament" dels presos no s'allargui més enllà de 15 dies, com marca la normativa internacional i les anomenades 'Regles Nelson Mandela'. Per això, volen que la Generalitat, amb competències executives, tot i que no legislatives, en aquesta matèria, no apliqui la normativa espanyola que permet l'aïllament 21 hores diàries durant més de 15 dies.

"21 hores sense veure cap rostre aliè, si no hi ha mirall, ni tan sols el propi; 21 hores sense estímuls, en silenci, sense conversa, només amb els teus propis pensaments; 21 hores sense activitat física, sense poder fixar la vista a l’horitzó", comença el manifest.El règim d’aïllament a la presó imposa un règim de vida a les persones preses basat en "el tancament en solitud durant la major part del dia, entre 18 i 21 hores". "Hi ha persones que hi estan dies, d’altres mesos, i d’altres fins i tot anys, malgrat que les normes internacionals per al tractament de les persones recluses, conegudes com les 'Regles Nelson Mandela', estableixen que el temps màxim de reclusió en aïllament ha de ser de 15 dies", afegeix.Aquest sistema de vida s'imposa com a "tractament permanent, mesura regimental als preventius, sanció puntual o mitjà coercitiu". Al llarg del 2016 van passar pel règim d’aïllament a les presons catalanes un total de 2.156 persones: 1.487 per haver estat sancionades i 669 per haver estat classificades en primer grau del tractament penitenciari."Si partim de la premissa constitucional que la presó, en principi, ha d’actuar com agent de reinserció de les persones preses i, per tant, a una vida en comunitat, quin sentit té l’aïllament? Se sosté afirmar que aquests tractaments funcionen, mentre les persones preses s'autolesionen o, fins i tot, arriben a suïcidar-se? Davant d'aquests resultats, per què se segueix aplicant com a tractament penitenciari? Una societat democràtica del segle XXI es pot permetre seguir perpetuant una institució com l’aïllament? ", es pregunta el manifest, que recorda que tot i que la competència legislativa és de l'estat espanyol, Catalunya en el marc de l'execució penal pot deixar d'aplicar el règim d'aïllament.La Relatoria Especial de les Nacions Unides per a qüestions de tortura i d’altres tractes o penes cruels, inhumans i degradants ha recomanat en nombroses ocasions a tots els països prohibir la reclusió en aïllament de les persones preses, excepte en circumstàncies excepcionals i, en aquests casos, pel menor temps possible. Segons els signants, la reclusió en aïllament de més de 15 dies ha de ser prohibida, "atès que nombrosos estudis han mostrat que pot causar un dany mental crònic". "L'aïllament perllongat genera situacions que poden arribar a ser considerades com tractes o penes cruels, inhumans o degradants; a més de la vulneració de drets humans que suposa, és injustificada, per anacrònica i ineficaç", conclou.Per tot això, els signants reclamen que el Parlament de Catalunya es pronunciï sobre la necessitat de suprimir el règim d'aïllament del sistema penitenciari català, per no ser compatible amb la dignitat humana ni amb el principi de reinserció social i que, amb l'objectiu de donar passos ferms cap a aquest objectiu, insti al Govern a respectar la legalitat internacional i, en conseqüència, a aplicar únicament l'aïllament de forma absolutament excepcional i exclusivament com a sanció, amb una durada inferior a 15 dies, deixant d'aplicar-se en qualsevol dels altres supòsits previstos en la normativa vigent.El manifest ha estat signat per prop de 700 persones a nivell individual i per prop d'un centenar d'entitats catalanes i de tot l'estat, entre les que destaquen representants dels 'comuns', la CUP, el sindicat CGT, la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, la FAVB, l'Institut de Drets Humans de Catalunya, IRÍDIA - Centre per la Defensa dels Drets Humans, Justícia i Pau, l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB, Tanquem els CIE i l'Observatori DESC.

Enviar