Mas demana al TS que anul·li la inhabilitació pel 9-N o la limiti a la presidència de la Generalitat
L'expresident assegura que la condemna del TSJC vulnera "la llibertat ideològica"
ACN Barcelona.-El recurs de cassació que l'expresident de la Generalitat Artur Mas ha presentat al Tribunal Suprem (TS) demana que s'anul·li la sentència del TSJC pel 9-N, que el passat 13 de març el va condemnar a una inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius i funcions de govern durant dos anys i una multa de 36.000 euros per haver desobeït el Tribunal Constitucional (TC). En el recurs, l'advocat Xavier Melero argumenta que la sentència afecta els drets fonamentals, tant dels polítics afectats com d'un nombre molt significant de ciutadans, i conclou que vulnera diversos articles de la Constitució com el que garanteix la llibertat ideològica (article 16), d'expressió (article20.1) i de participació en assumptes púbics i accés a càrrecs públics (article 23). Així mateix, argumenta que "no li correspon al jutge penal ampliar l'àmbit afectat per la inhabilitació especial fins a l'extrem d'impedir la concurrència com a candidat de processos electorals". Per això, demana que Mas sigui absolt o, com a màxim i subsidiàriament, que se l'inhabiliti per a tornar a exercir de president de la Generalitat, però no pas ser càrrec de govern autonòmic, o càrrec electe a qualsevol nivell administratiu.
Com van fer Rigau i Ortega, l'advocat de Mas demana l'absolució total, però si no fos així, reclama la limitació de la pena d'inhabilitació al càrrec que exercia quan es va convocar el 9-N, és a dir, president de la Generalitat. Segons el lletrat, "no correspon al jutge penal ampliar l'àmbit afectat per la inhabilitació especial fins a l'extrem d'impedir la concurrència com a candidat de processos electorals". Per això, es demana una nova sentència que suprimeixi la menció que l'inhabilita per a "tot l'exercici de càrrecs públics electes ja siguin d'àmbit local, autonòmic o estatal".Així, recorda que cap dels actes jutjats pel TSJC estaven relacionats amb les atribucions o funcions pròpies d'un parlamentari o un altre càrrec electe. Per això, com que la pena d'inhabilitació és especial i no general, no es pot fer una analogia entre el càrrec de president del Govern i convertir-la en una "supressió genèrica del dret fonamental de sufragi passiu". En aquest sentit, diu que cal argumentar la inhabilitació general i limitar-se a les "similituds de funcions i atribucions dels diversos càrrecs i llocs de treball". Per això, considera que no hi ha similitud entre les funcions executives i administratives del "màxim rector del poder executiu de Catalunya i les funcions encomanades a un membre electe integrant del poder legislatiu del Parlament de Catalunya, el Parlament Europeu o les Corts Generals".També al·lega la denegació indeguda d'una prova, concretament l'informe del 17 de novembre del 2014 de la junta de fiscals de Catalunya, que unànimement van interpretar el contingut de la providència del TC del 4 de novembre en "termes idèntics" que els advocats defensors de Mas, Ortega i Rigau. El lletrat Xavier Melero recorda que la junta de fiscals està formada per "un grup de prestigiosos juristes encapçalats pel fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, imparcials i sense cap interès".Així, sobre el delicte de desobediència, com ja va fer durant el judici, el lletrat recorda que la jurisprudència estableix que hi ha d'haver una ordre "precisa, singular, concreta i categòrica" dirigida a un destinatari concret, cosa que no va succeir en aquell cas i sí que va existir en notificacions posteriors del TC a càrrecs del Govern i del Parlament. La jurisprudència també estableix que la desobediència es produeix quan, un cop rebuda l'ordre amb els requisits mencionats, hi ha una "oposició i negativa tenaç, rebel, oberta, contumaç i reiterada", cosa que, segons la defensa de Mas, tampoc es va donar en aquesta ocasió. La sentència assegura que es van donar les ordres oportunes per fer efectiu el procés participatiu però, segons el recurs, no consten en fets provats ni en els fonaments jurídics de la sentència del TSJC cap acte en aquets sentit amb posterioritat al 4 de novembre, data de la providència del TC que marca l'inici del possible delicte de desobediència.A més, justifica l'omissió de Mas de no anunciar que suspenia el procés participatiu argumentant que davant dels comportaments "contradictoris" del TC i la "passivitat" del ministeri fiscal, simplement va "retardar l'adopció d'una decisió definitiva perquè considerava que no quedaven clars els contorns de l'actuació que se li exigia". En aquest context conclou que el contingut de la resolució del TC era "clarament indefinit i genèric" i amb una "calculada falta de concreció", i, per tant, no es va produir una negativa oberta.Així, el text defensa que Mas, Ortega i Rigau van actuar amb la convicció que l'acte de participació de voluntaris i ciutadans en general era, en sí mateix, legítim i no estava afectat per la suspensió, i defineix el 9-N com un acte de participació executada per i per a la ciutadania, com a exercici de la llibertat d'expressió, ideològica i de participació política.El recurs recorda que l'informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional no es va fer 'ad hoc' per la consulta del 9-N del 2014, ja que es va fer el 25 de juliol del 2013. L'informe concloïa que difícilment els actes relatius a una consulta podien considerar-se delictius, excepte si es forcés la seva interpretació. Per tot això, considera que no hi va haver cap voluntat delictiva ni de desobediència en l'expresident Mas, sinó que, com a màxim, hi va haver error de prohibició invencible, és a dir, que era impossible que l'aleshores president del Govern sabés que estava infringint la llei, davant de tants elements que avalaven la possible legalitat del procés participatiu i els pocs i poc concrets elements que podien fer sospitar de la seva suposada il·legalitat. Per això, subsidiàriament també demana que es tingui en compte una eximent completa per "dubtes indissipables o irresolubles".De fet, considera que el procés participatiu "d'iniciativa institucional" sí que es va aturar després del 4 de novembre, i només es va mantenir la part que afectava a voluntaris i electors.Conclou que en tot moment es va obrar amb la intenció de respectar el contingut bàsic de la providència del TC, evitant a la vegada que afectés "indegudament" un "legítim acte d'expressió de l'opinió política de la ciutadania".Finalment, com també van fer Ortega i Rigau, Mas demana que la sala que resolgui sobre els recursos no estigui formada per cap dels set membres que van jutjar Francesc Homs pel mateix cas, i també que es redueixi notablement la multa, ja que el TSJC no va justificar-ne l'import.






