Comín al Cercle d'Economia: "Si separem les decisions clíniques del lucre, millor aniran les organitzacions sanitàries"
El conseller de Salut diu que cal fomentar "l'autogestió" dels professionals als centres sanitaris públics per millorar el sistema
ACN Barcelona.-El conseller de Salut, Antoni Comín, ha assegurat aquest dijous que la gestió de les organitzacions sanitàries s'han d'allunyar del lucre i han d'apropar-se als seus professionals. En una conferència al Cercle d'Economia, Comín ha dit que "quant més se separin les decisions clíniques del lucre, millor aniran les organitzacions sanitàries". A més, ha afegit que cal fomentar la participació dels professionals sanitaris en el sistema públic i tendir cap a "l'autogestió" dels professionals dels centres on treballen, cosa que, segons ell, milloraria tot el sistema sanitari públic.
El conseller ha pronunciat la conferència ‘Reformes per restaurar, millorar i transformar el sistema públic de salut de Catalunya’, on ha valorat les principals mesures que s’han emprès durant aquesta legislatura per tal de recuperar el terreny perdut amb la crisi, millorar el sistema i transformar-lo per encarar els tres grans reptes de futur: el demogràfic, el cultural i el tecnològic. En el capítol de les restauracions que necessita el sistema, Comín s’ha referit al que es va perdre amb la crisi i que va afectar la universalitat, els temps d’espera, els drets dels treballadors i les inversions. Pèrdues que ara poden ser millorades, per exemple, amb el pla de xoc contra les llistes d’espera, el pla de garantia de l’estabilitat laboral o el pla d’equipaments tecnològics. Pel que fa a les millores del sistema, el conseller ha categoritzat les mesures impulsades d’ençà de la seva presa de possessió en tres grans eixos: equitat, qualitat i sostenibilitat. En aquest sentit, Comín ha emfatitzat que encara “és possible fer un sistema més equitatiu, més sostenible i de major qualitat”, i ha citat actuacions que persegueixen aquest objectiu central, com ara l'orientació de l’atenció a la salut mental cap a un enfocament més comunitari, el programa de ‘big data’ PADRIS per enfortir la recerca o el nou model de finançament de l’atenció primària.En aquest àmbit ha remarcat la seva aposta per la "publificació" del sistema, ja previst des de fa anys en la llei però que es reforçarà properament prioritzant clarament les entitats públiques i sense afany de lucre en la prestació dels serveis sanitaris concertats. Segons ell, "quant més se separin les decisions clíniques del lucre, millor aniran les organitzacions sanitàries; les decisions que no són clíniques no cal que se separin tant". Segons ell, cal intentar "no contaminar una decisió clínica o assistencial amb un motiu que no sigui estrictament mèdic".A banda, per millorar la sostenibilitat del sistema, vol fomentar la participació ciutadana, però també la dels professionals, que haurien de ser presents en la governança i la gestió dels centres sanitaris on treballen. "L'autogestió és una condició per a l'èxit d'un sistema basat en el coneixement" com el que vol ser el sistema català.Pel que fa a les transformacions del sistema, el conseller ha reiterat la importància que aquest afronti els canvis estructurals i de paradigma que planteja el present i el futur: l’augment de l’esperança de vida i de l’envelliment, el canvi cultural que suposa que el pacient tingui més informació i demani tenir més pes en les decisions en salut, o el canvi tecnològic que ja és una realitat i una eina a aprofitar. "Catalunya ha de poder aspirar a ser la Finlàndia de la salut en els propers anys", ha emfatitzat Comín a mode de reflexió. "Quan surti el PISA de la salut, d'aquí dos anys, Catalunya ha d’estar a dalt perquè pot ser-hi", ha dit. El conseller ha emmarcat aquestes mesures en el context històric en què s’ha desenvolupat el sistema públic de salut des de 1980. "L’hem construït respectant les reformes anteriors i això ha fet que sigui un edifici de qualitat, sota els fonaments de la prosperitat i de la igualtat", ha valorat. En aquest sentit, ha dit que actualment el sistema sanitari públic aporta més sostenibilitat social a Catalunya que no pas el sistema públic educatiu. Tot i això, també ha admès que hi ha més consens polític al voltant del sistema sanitari que no pas en el sistema educatiu, que a nivell estatal ha tingut nombroses lleis. En acabar la conferència, ha tingut lloc una taula rodona en la qual ha participat el director del CatSalut, David Elvira, el director general de l’Hospital Clínic, Josep Maria Campistol, i la gerent de l’Institut Guttmann, Roser Fernández. Durant la seva intervenció el director del CatSalut ha destacat que el principal repte que ha d’afrontar el sistema sanitari en el futur és la fragilitat de la societat, que té una doble cara: biològica i social. “La mirada de la salut del 2017 no pot obviar l’envelliment i la cronicitat”, ni ignorar l’afectació social que s’ha accentuat amb la crisi, ha dit Elvira, tot assenyalant l’impacte que això té en l’àmbit de l'assistència primària o de les urgències.






