David Carabén: "El rock forma part d'una altra època"

Mishima publica 'Ara i res', el seu vuitè disc, que manlleva el títol d'un vers del poeta Joan Vinyoli

ACN Barcelona.-Mishima publica aquest divendres el seu vuitè disc, 'Ara i res' (TRIS\/Warner Music Spain), que manlleva el títol d'un vers del poeta Joan Vinyoli. Tres anys després del seu últim disc, la banda trenca un silenci que Carabén explica per la necessitat de "viure una mica la vida per alimentar noves cançons". "Si només estàs de gira, en un moment poc realista, t'arrisques a aproximar-te a la metamúsica", ha bromejat. El grup torna a gravar a Noyant-la-Gravoyère, a l'estudi del productor Peter Deimel, i abandona progressivament l'abstracció per entrar en una fase més figurativa, en la qual "el tu i el jo està més clar". "Som més narratius", ha reblat en una entrevista amb l'ACN. Potser per aquest motiu, Carabén mira enrere i entreveu l'efecte pel pas dels anys: "el rock forma part d'una altra època"

Durant l'entrevista amb l'ACN, David Carbén ha explicat que prové d'una generació que a la dècada dels 90 tenia 20 anys. Els àlbums de rock, recorda, eren el recurs dels joves a l'hora de construir la seva identitat. "Avui en dia els estímuls culturals són infinits i fan que no només passi per les bandes de rock", ha advertit. Precisament el pas del temps és el que Mishima aborda transversalment al llarg del disc amb cançons com 'Menteix la primavera', en què una parella consolidada veu l'arribada de la primavera –un "esclat de passions"- com una amenaça, posant en dubte el popularment establert. Una vegada més, les lletres de Mishima constaten "molta porositat" entre la vida i l'obra. "El tipus de cançons que m'han agradat sempre i la música popular que escolto amb més devoció es relaciona amb la vida d'una manera immediata i inclou necessàriament l'alteritat, l'altre, allò que no ets per endevinar qui ets", ha reiterat. Per Carabén, escriure cançons no és més que "parlar d'una altra manera".Evolució sonora que cerca l'equilibriMishima va trobar la seva "identitat sonora" amb els discos anteriors gravats amb el productor Paco Loco. "La creació de murs de so buscava confondre els estímuls instrumentals i generar una atmosfera de sons sobreposats per simular l'ànima", ha afirmat Carabén.Gravar a l'estudi Black Box els ha permès "evolucionar" i escriure "en una línia més clara". El so és ara més realista i concret i el grup ha guanyat "en definició i agressivitat", a l'hora que és "menys suggestiu", expliquen. "Amaguem menys coses", ha asseverat el cantant.El canvi de paradigma, però, també respon a la maduresa musical dels integrants, que han après a "convocar les muses" a través de la tècnica. "Ara extrec melodies i paraules de manera més despreocupada", ha dit. Així, al principi les cançons sortien fruit d'una "febre" per la qual "et deixes endur, com ebri". Després un músic passa a escriure cançons "més fredes" per acabar trobant l'equilibri: "algunes s'inicien com un joc i altres quasi com a projecte intel·lectual". El músic, "necessàriament infidel"Preguntat pel paral·lelisme entre el cinema o la literatura -a qui Carabén deu gran part de la seva inspiració- i la música, l'ànima de Mishima ho té clar. "Un cineasta o un escriptor ha de ser molt fidel a la idea inicial, a un mateix. El músic és necessàriament infidel, perquè la música està feta a partir del canvi".

Enviar