El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya neix reclamant un nou model de gestió basat en la demanda
L'òrgan vol participar en la planificació, disseny i avaluació de l'obra pública del país
ACN Barcelona.-L'Associació Catalana d’Empreses d’Enginyeria i Consultoria Independents de Catalunya (ASINCA), la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), Foment del Treball Nacional i la Fundació Cercle d’Infraestructures han formalitzat aquest divendres la constitució del Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya (CAIC) que vol fomentar una gestió de les obres públiques basada en "l'eficiència i la transparència". El Consell vol servir d'instrument perquè la societat civil participi en "el disseny, planificació, proposta i avaluació" de les infraestructures, en col·laboració amb les administracions públiques. El CAIC ha iniciat el seu camí reclamant "un nou model de gestió de les infraestructures basat en la demanda" i en l'anàlisi cost-benefici de les obres.
El conveni ha estat signat a la seu de Foment del Treball pels presidents de cadascuna de les entitats concurrents, Josep Túnica (ASINCA), Joaquim Llansó (CCOC), Joaquim Gay de Montellà (Foment) i Pere Macias (FCI). Aquest acte de constitució ha comptat amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, la tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz i el secretari general d’Infraestructures del Ministeri de Foment, Manuel Niño.El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya es constitueixen com un "òrgan col·legial que té per objecte l’anàlisi, avaluació, deliberació i proposta d’iniciatives i polítiques públiques en l’àmbit de les infraestructures a Catalunya, des de la més estricta independència de criteri". En aquest sentit, el Consell vol signar convenis amb les diferents administracions públiques que actuen a Catalunya per avaluar sota criteris de rendibilitat econòmica, social i ambiental, les infraestructures que es planifiquin.El Consell reclama una inversió pública basada en una licitació recurrent per part de les administracions indexada en un percentatge del PIB català, i amb una planificació a mig i llarg termini. La inversió, entre els tres nivells d’administració presents a Catalunya, hauria d’estar a l’entorn dels 5.000 milions d’euros anuals, la qual cosa equival al voltant del 2,3 % del PIB català. L'òrgan també proposa "prioritzar les infraestructures en funció de la seva demanda" i del seu cost-benefici.






