Meteora publica l’obra primerenca i inèdita de Jaume Fuster ‘Poema dit de la Redempció’
El manuscrit original de 18 pàgines es trobava entre l’arxiu literari de l’autor a la Biblioteca de Catalunya
ACN Barcelona.-L’editorial Meteora acaba de publicar una obra inèdita de l’escriptor Jaume Fuster, escrita el 1967. Es tracta d’un treball primerenc anomenat ‘Poema dit de la Redempció’, que en opinió de l’editor Jordi Fernando conté tot “l’ideari literari” que després es veuria reflectit en la seva trajectòria com a novel·lista. L’original de 18 pàgines escrit a màquina va ser localitzat pel filòleg Àlex Martín Escribà entre els molts papers de l’autor que la seva vídua, l’escriptora mallorquina Maria Antonia Oliver, va cedir a la Biblioteca de Catalunya l’any 2006. Escribà el va oferir a l’editorial, que “ràpidament” va acceptar, tant pel seu valor filològic com pel literari: “S’hi veuen totes les tendències que interessaven a l’autor i els referents d’aquell jove Fuster que ja es preocupava per temes socials o la Barcelona dels barris”, apunta.
Els assistents al festival literari Barcelona Poesia van poder gaudir dissabte de la lectura col·lectiva de ‘Poema dit de la Redempció’, l’obra inèdita de Jaume Fuster que publica aquest mes de maig l’editorial Meteora. El Verger del Museu Marès va acollir la primera presentació pública d’aquesta obra de joventut de l’escriptor barceloní, escrita als 21 anys i que ha romàs oculta durant 5 dècades, des del 1967.La publicació de l’obra es deu, en primer lloc, a la seva troballa entre els molts “papers” del seu arxiu literari, a la Biblioteca de Catalunya des de l’any 2006. L’artífex de la descoberta és el filòleg, especialista en novel·la negra i professor de la Universitat de Salamanca, Àlex Martín Escribà, quan examinava l’arxiu. “Ell va redescobrir aquest poemari i va veure que tot i ser una obra de joventut tenia prou elements per ser considerada una obra digna de ser publicada”, recorda l’editor de Meteora Jordi Fernando en declaracions a l’ACN.“Un manuscrit que parla d’un noi de la postguerra, dels seus orígens familiars d’arrels pageses, dels amors, desamors i els records d’infantesa, de l’adolescència i la vida a la Barcelona de barri de la dècada de 1960, aquella dels desoris polítics, tan pecaminosos i sòrdids ‘al caliu de la ginebra’ com atractius pel goig del ‘jazz, \/ provar la sort del pòquer \/ i fumar en pipa’. Aquell espai que pocs anys després es convertiria en l’escenari principal de les seves novel·les on va fer tota una crònica de la societat que l’envoltava (...)”, escriu Martín Escribà al pròleg del llibre.El poema consta d’uns 830 versos i tres incisos de l’autor que ratifiquen la seva unitat com a obra: ‘Pròleg per a puristes i crítics’, ‘Petita digressió pera puristes i crítics’ i ‘Epíleg per a puristes i crítics’. Al parer de Fernando això prova la “vocació d’unitat” de l’obra i “demostra que comença i acaba amb el que hem trobat”. L’interès de Meteora en publicar el llibre va ser immediat, explica l’editor. D’una banda, pel “valor filològic” de la troballa i per la feliç coincidència de poder-lo publicar coincidint amb els cinquanta anys de la seva creació. De l’altra, per donar a conèixer entre els lectors “aquell Jaume Fuster que inicialment volia ser poeta però que va acabar sent un gran novel·lista”“Tot el que surt en aquest poema des del punt de vista de l’ideari literari després es va veure reflectit en les seves novel·les”, sosté Fernando. “Un cop llegit, vam creure que no només era prou digne sinó que ja s’hi veuen totes les tendències que en aquell moment preocupaven Fuster, sobretot els seus referents –que esmenta-“, i “aquell Jaume Fuster que ja es preocupava per la Barcelona dels barris, pel tema social, i una sèrie de coses que després es veurien al llarg de la seva obra”, fa notar l’editor. A propòsit d’aquesta troballa, Jordi Fernando, aprofita per recordar que l’arxiu literari de Jaume Fuster és extens, i pot ser un tresor per a investigadors. “Segons el que m’explica l’Àlex Martín, allà hi ha molt a fer”, diu Fernando, que lamenta que són pocs els que s’hi han “entretingut” en els més de deu anys que fa que està dipositat a la Biblioteca de Catalunya. “Caldria que els estudiosos s’ho plantegessin”, suggereix l’editor.






