Justícia vol exigir "un nivell de productivitat mínim" als funcionaris després que s'hagin "adaptat a treballar menys"

Patrícia Gomà afirma que l'"equació" no encaixa si han augmentat els recursos humans i ha disminuït la litigiositat i, en canvi, el nombre d'assumptes resolts també ha baixat

ACN Barcelona.-La secretària de Relacions amb l'Administració de la Justícia, Patrícia Gomà, ha plantejat aquest dilluns exigir "un nivell de productivitat mínim" al personal de l'Oficina Judicial després d'apuntar que s'han "adaptat a treballar menys" en els últims anys. Gomà ha argumentat que si han crescut els recursos humans en l'administració de justícia i ha disminuït el nombre de casos, és a dir, la litigiositat, l'"equació" no encaixa si també ha baixat la productivitat. Gomà ha fet aquestes declaracions en la presentació de l''Informe sobre l'estat de l'administració de justícia a Catalunya', que posa de manifest que la litigiositat va continuar el 2015 la tendència a la baixa iniciada el 2009 i que "el nombre d'assumptes resolts per jutge o magistrat acumula una caiguda del 25,8% en els darrers sis anys".

L'informe elaborat per la càtedra 'Observatori Social i Econòmic de la Justícia', del Consell de l'Advocacia Catalana i la Universitat Autònoma de Barcelona, assenyala que en els darrers anys ha crescut el nombre de jutges i magistrats. El 2015, hi havia destinats un total de 865 jutges i magistrats: un jutge degà, 649 dels ordres civil i penal, 49 del contenciós administratiu, 81 del social, 30 jutges d'adscripció territorial i 55 en expectativa de destí adscrits com a reforç. Ara bé, Catalunya encara es manté per sota de la mitjana espanyola. El 2004 la ràtio era de 9,1 jutges per cada 100.000 habitants a Catalunya i, si bé el 2015 havia augmentat fins a 11,5, encara era inferior a la mitjana espanyola, de 12,6. Catalunya ocupa actualment la tretzena posició entre les comunitats autònomes. A la Unió Europea la ràtio és, segons l'estudi, de 15 jutges i magistrats per cada 100.000 habitants, un nivell que només assoleix Astúries a l'estat espanyol.Tendència a la baixa de l'activitat judicialUna altra de les conclusions de l'estudi és que Catalunya té una "taxa de litigiositat relativament baixa amb una dinàmica descendent" que afecta totes les jurisdiccions, ha destacat el catedràtic de dret processal, Manuel Cachón. Un total d'1.237.491 d'assumptes van arribar als jutjats catalans el 2015, un 6,2% menys respecte al 2014. El 72,2% dels assumptes van ingressar a la jurisdicció penal; un 21,6% a la civil; un 4,9% a la social i un 1,3% a la contenciosa administrativa. Els assumptes ingressats al 2015 representen 164,8 per cada 1.000 habitants, 10,6 menys que l'any anterior. A l'estat espanyol, la taxa de litigiositat se situa en 179,7. Andalusia és la que va enregistrar una major taxa, amb 209,4 assumptes per cada 1.000 habitants, seguida de Madrid (202), Canàries (196,7) i Balears (194,2). A l'altre extrem apareix el País Basc (122,8) i La Rioja (123,5). Baixa la taxa de pendència, però també la productivitatL'informe també certifica que, per cinquè any consecutiu, el nombre d'assumptes resolts supera el d'ingressats, fet que ha permès anar reduint la taxa de pendència, és a dir, els assumptes pendents a finals de cada any. El 2015 es van resoldre més assumptes (1,29 M) dels que havien ingressat (1,24 M). Ara bé, l'estudi posa de manifest que aquesta reducció de l'estoc acumulat d'assumptes "no es deu a un increment en l'eficiència de l'administració, sinó que la caiguda en l'ingrés d'assumptes està sent més intensa que la caiguda en el nombre d'assumptes resolts". Davant aquesta radiografia, Gomà ha afirmat que si s'haguessin "mantingut les ràtios de productivitat, seríem capaços d'eixugar aquesta pendència amb més celeritat i situar els jutjats en una situació millor". De tota manera, la secretària de Relacions amb l'Administració de la Justícia ha puntualitzat que les càrregues de treball són molt elevades, sobretot en algunes jurisdiccions, com la civil, i que en els darrers anys ha augmentat la complexitat d'alguns assumptes. Preguntada pels periodistes, Gomà ha assenyalat que les administracions implicades han de buscar maneres per establir unes ràtios que permetin exigir un mínim de productivitat als funcionaris judicials i avançar així en la reducció de la pendència, un "forat negre" per resoldre als jutjats de Catalunya.No s'havia pronunciat en la mateixa línia el president del Consell de l'Advocacia Catalana, Carles McCragh. En la seva intervenció, McCragh ha reconegut que la majoria de les causes "s'eternitzen", però ha defensat que "els professionals del món de la justícia –jutges, fiscals, advocats, procuradors,...– estan treballant de valent per millorar la situació". "Si volem una justícia justa, propera, ràpida i eficaç necessitem retallar tempos i millorar personal i mitjans", ha afirmat. Gomà també ha assenyalat que perquè Catalunya s'equiparés a la mitjana espanyola de jutges i magistrats s'haurien de crear uns setanta òrgans judicials nous i ha afirmat que ara com ara és "impossible" per al Departament de Justícia assumir la dotació de recursos que implicarien. El Ministeri de Justícia decideix els òrgans judicials que es creen, però és el Departament qui els hauria de dotar. 620 dies per resoldre una demanda en primera instànciaAltres dades que mostra l'informe presentat aquest dilluns al Palau Macaya és que la durada mitjana dels procediments a Catalunya el 2016 va ser de 38,9 dies per admetre a tràmit una demanda; 128,9 dies entre l'assenyalament i l'acte; 620,4 dies des de la presentació de la demanda fins a les sentències de primera instància i 577,3 fins a les de segona instància, segons l'enquesta realitzada als advocats catalans. En un 25% dels casos, l'acte assenyalat es va acabar suspenent. En el cas de la jurisdicció penal, la instrucció més antiga en què intervé l'advocat té una durada acumulada mitjana de 2.248,5 dies (6,2 anys).

Enviar