Pedro Sánchez, l'home que ha derrotat l'aparell socialista en nom de les bases

El líder dels socialistes espanyols supera set mesos de batalla en solitari

ACN Madrid.-Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 1972) ha recuperat les regnes del partit després d’una dura batalla de set mesos que l’ha enfrontat –gairebé en solitari- a la vella guàrdia del partit que el va destronar. Afiliat al PSOE des dels 21 anys, ha fet de la perseverança en el ‘no és no’ de l’apel·lació al vot de la militància la base del seu lideratge. Malgrat tenir en contra tot l’aparell orgànic dels socialistes espanyols –des del grup parlamentari al Congrés a exlíders del PSOE com Felipe González i Alfredo Pérez Rubalcaba- Sánchez ha mantingut la seva candidatura i la seva aposta per una entesa amb les forces d’esquerres per destronar el PP. La seva victòria es llegeix com un revés de la militància a l’abstenció dels socialistes que va fer possible que el líder del PP, Mariano Rajoy, reedités el seu govern.

Sánchez torna a la cúpula del PSOE i culmina la seva trajectòria al sí del partit. El moment contrasta amb els seus inicis a la formació, quan va haver d’esperar per assumir càrrecs institucionals o quan la presentació de la seva tesi doctoral va reunir la plana major del partit. Va créixer políticament sota l'empara de José Blanco, forjant els inicis de la seva carrera política al voltant a l'exministra Trinidad Jiménez, quan era responsable a l'ajuntament de Madrid. I des de llavors, ha ensopegat tres cops amb la mateixa pedra: entrar a les institucions. Fins a tres cops se'n va quedar a les portes i la renúncia de companys de files com els exministres Pedro Solbes (2009) i Cristina Narbona (2013) va permetre que es convertís en diputat. Ras. I diputat revelació, per la premsa parlamentària, en la seva primera etapa al Congrés. Partidari de la reforma constitucional federal, va obtenir més avals que Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias a les primàries del 2014 i va rebre el vot favorable del 49% de la militància. Dues eleccions després com a cap de llista –mínim històric socialista el 26-J-, la pugna constant amb Podem pel vot d'esquerres, els pactes amb C's i les tensions internes, el van situar a l’epicentre de les crítiques dels barons. La seva primera prova de foc electoral van ser les eleccions del 20-D com a cap de llista del PSOE: 90 diputats que van caure com una llosa Ferraz. Davant de la renúncia de Rajoy per falta de suports, Sánchez va sotmetre's a l'hemicicle en una doble investidura fallida, pactada amb C's, que va desembocar en segones eleccions el 26-J: 85 escons, el pitjor resultats de la història del PSOE.Des de llavors, ha mantingut el seu 'no' a Mariano Rajoy i ha descartat l'abstenció dels socialistes per no caure en una "legislatura de xantatge". La seva caiguda al Comitè Federal de l'1 d'octubre de 2016 va precedir l’abstenció del PSOE a la investidura de Mariano Rajoy i la creació d’una gestora que –mesos després d’aquell Comitè Federal- va acabar convocant les primàries dels socialistes. Amb el lema “Sí és Sí” Sánchez va recórrer l’Estat a la recerca del suport de la militància, que l’ha acabat avalant de nou. El líder del PSOE haurpa de decidir ara com actua respecte a uns quadres que el van foragitar, començant pel Grup Parlamentari al Congrés, que es va abstenir. De moment, el seu portaveu a la cambra baixa, Antonio Hernado, ja ha dimitit

Enviar