TV3 analitza el fenomen de la ‘postveritat’ amb un documental dirigit per Montserrat Besses

‘Sense ficció’ estrena dimarts ‘Veritats de mentida’, al qual seguirà un debat televisat dins del festival Docs Barcelona

ACN Barcelona.-TV3 estrena aquest dimarts un documental de producció pròpia dedicat a analitzar el fenomen de l’anomenada ‘postveritat’, o el que és el mateix, la proliferació de notícies falses i la manipulació de l’opinió pública mitjançant les xarxes socials. ‘Veritats de mentida’, un documental de Montserrat Besses realitzat per Marc Rodríguez i en què han treballat conjuntament els serveis informatius de la cadena i el departament de Nous Formats, s’emetrà dimarts al programa ‘Sense ficció’, i a continuació s’oferirà en directe el debat interactiu ‘Veritats compartides’ que tindrà lloc al CCCB dins del Docs Barcelona. L’audiovisual es demana quina és la relació de la societat actual amb la veritat i la mentida, què ha fa possible la supervivència dels anomenats “fets alternatius”, i quin hauria de ser el paper dels mitjans de comunicació en aquest context.

“Si l’hem fet és per ajudar la ciutadania a tenir esperit crític i ajudar-la a intentar discernir entre la veritat i la mentida”, explica el cap d’informatius de TV3, David Bassa, en referència a ‘Veritats de mentida’. El documental de producció pròpia de la televisió pública s’endinsa en l’anomenada ‘postveritat’, els seus mecanismes, conseqüències i també les vies per combatre-la. L’audiovisual recorre a una quinzena de veus expertes en l’àmbit del periodisme i la comunicació, com el president de The New York Times, Mark Thompson, el cap d’informatius de la televisió pública alemanya (ZDF), Peter Frey, o el periodista polític de The Washington Post, Ed ‘O’Keefe, el filòsof José Antonio Marina i el professor de Comunicació i Social Media de la UOC, Ferran Lalueza, entre altres. A través del seu testimoni i de la feina periodística dels seus autors, el documental es pregunta quines són les implicacions de la ‘postveritat’, de la proliferació de notícies falses i la seva capacitat per manipular l’opinió pública, ja sigui amb fins polítics o econòmics. Interessos ideològics i econòmicsEls interessos ideològics i econòmics són els que mouen les notícies falses a les xarxes o a les pàgines de notícies sensacionalistes, constata el documental. En són exemples la política comunicativa del president Donald Trump i els seus “fets alternatius” (falsedats o interpretacions esbiaixades de la realitat, en paral·lel als seus atacs constants a la premsa per difondre, suposadament, “notícies falses”), o les notícies dubtoses però cridaneres que reprodueixen pàgines sensacionalistes però també mitjans generalistes pels beneficis econòmics en forma de publicitat.L’allau informatiu que s’esdevé gràcies a l’univers de les xarxes socials i la immediatesa informativa a què estan sotmesos els mitjans de comunicació són terreny abonat per a “les mitges veritats, les mentides, les manipulacions i les notícies falses”, diu la directora del documental, Montserrat Besses. Per la periodista, en aquests moments “ningú té mecanismes per quedar-ne fora; l’allau és tan gran que resulta molt difícil de combatre”.I és que des del moment en què “qualsevol pot ser un informador des del seu telèfon intel·ligent”, com apunta David Bassa, la circulació d’informacions falses o de les quals simplement no es coneix l’origen és immensa.Malgrat tot, el documental també apunta conclusions sobre com el periodisme que es vol rigorós ha d’afrontar el fenomen. En aquest sentit, els ‘fact checking’ (o comprovació dels fets) comencen a estendre’s entre determinats mitjans de comunicació, i també per part de plataformes de mitjans o periodistes preocupats per la veracitat de les informacions que poblen la xarxa i els mitjans sense haver-se contrastat. El documental, a més, posa en qüestió la pretesa llibertat amb què els ciutadans configuren avui la seva dieta informativa -gràcies a la ingent quantitat de plataformes informatives i xarxes socials-. En aquest sentit, trenca el tòpic d’un univers d'informació i contraposa la idea de bombolles o cercles alimentats pels algoritmes informàtics (de Google, Faceboock o Twitter) en base a les nostres pròpies cerques i rutines digitals, que redunden un tipus de relacions a les xarxes, de notícies seleccionades i de visions sobre els fets. ‘Veritats de mentida’ s’emetrà dimarts al programa ‘Sense ficcio’. TV3 dedicarà una programació especial a la ‘postveritat’ i per això, després del documental, emetrà el debat interactiu que s’estarà celebrant en directe al CCCB en el marc del festival Docs Barcelona. Aquest debat (‘Veritats compartides’) serà conduit per la mateixa Montserrat Besses i el periodista Pere Bosch, comptarà amb diversos periodistes i professionals de la comunicació i la docència, en interacció amb els telespectadors a través de les xarxes.

Enviar