El TSJC diu que la inviolabilitat parlamentària no empara "la potestat de vulnerar l'ordre constitucional"

La magistrada que instrueix la causa contra diversos membres de la Mesa del Parlament desestima la petició d'arxivament de les defenses

ACN Barcelona.-La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que instrueix la causa contra diversos membres de la Mesa del Parlament per permetre dues votacions sobre el procés sobiranista ha desestimat la petició de les defenses d'arxivar el cas. L'advocat de Carme Forcadell i Anna Simó havia invocat el principi d'inviolabilitat parlamentària per demanar que el procés judicial s'aturés. Però la magistrada Maria Eugènia Alegret cita en una interlocutòria d'aquest dilluns afirmacions del propi TSJC i del Tribunal Constitucional que asseguren que aquesta inviolabilitat no empara "la potestat de vulnerar l'ordre constitucional" ni tampoc genera "zones immunes a l'imperi de la llei".

En un escrit de quatre pàgines, Alegret recorda que ja va desestimar la petició al principi de la instrucció i ara ho torna a fer al·legant que la causa no se segueix per cap delicte d'opinió, sinó pels delictes de prevaricació i desobediència greu al TC "en donar curs a iniciatives parlamentàries ja declarades inconstitucionals". A més, la magistrada cita la interlocutòria del mateix TC del passat mes de febrer on donava trasllat a la fiscalia per si volia querellar-se contra Forcadell, Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet i finalment Joan Josep Nuet per haver permès que en el debat de política general es votés una moció a favor d'un referèndum independentista unilateral. Així, en aquell escrit el TC assegurava que l'autonomia parlamentària "no pot servir de pretext perquè la cambra autonòmica arribi fins l'extrem d'arrogar-se la potestat de vulnerar l'ordre constitucional".La interlocutòria de la magistrada instructora també cita un escrit de la sala del TSJC que va admetre a tràmit la querella de la fiscalia contra, inicialment, quatre dels membres de la Mesa. En aquell escrit, el TSJC citava jurisprudència del Tribunal Suprem del 2006 així com del TC del 1985, 1988 i 1990, que assegurava que "la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària no empara qualsevol actuació dels parlamentaris, sinó només les seves declaracions de judici o voluntat, opinions i vots, i no ha estat establerta per generar 'zones immunes' a l'imperi de la llei". A més, recorda la magistrada que "tot privilegi ha de ser interpretat estrictament", i afegeix que tampoc té raó l'informe del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, adjuntat al recurs de la defensa, on es fa referència a la llibertat d'expressió. Segons Alegret, aquesta llibertat no està compromesa per aquest procediment judicial. També ha rebutjat una resolució del Parlament perquè "per iniciar o seguir una causa penal contra algun dels seus membres no és necessària l'autorització de la cambra".

Enviar