directe ! a La República. N. 4126. Divendres, 13 de novembre de 2026 12:49 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


doble fletxa Divendres, 26 de maig de 2017 11:21 h

L'impacte de les llars monoparentals en el sector immobiliari incrementarà el preu dels pisos, segons els economistes

Els habitatges ocupats per una sola persona suposaran el 28% del mercat català a l'any 2036, segons una projecció de l'Idescat

ACN Barcelona.-El 2036 les llars monoparentals suposaran el 28,5% del mercat de l'habitatge català, amb un creixement del 32,67% en relació amb la situació actual, segons una projecció de l'Idescat. Les llars monoparentals són les que més creixeran en aquests pròxims vint anys mentre que les llars amb tres persones només augmentaran un lleuger 3,3% i les de 4 persones es reduiran en un 7,18%. L'impacte de les llars monoparentals impulsarà un creixement de la demanda de pisos tot i mantenir-se la mateixa població i provocarà un important desajust especialment en el mercat de l'habitatge de la capital catalana i de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'informe indica que el Baix Penedès és la comarca on hi haurà l'increment relatiu més alt del nombre de llars mentre que la Terra Alta és on disminuirà més.

Joan Rafols, economista i president de la comissió d'Economia Territorial i Urbana del Col·legi d'Economistes, adverteix que els planificadors del mercat de l'habitatge haurien de tenir en compte el fenomen de l'aparició de les famílies monoparentals en el mercat de l'habitatge. Per aquest economista és un error que davant la crisi, i l'estancament dels cens demogràfic, es pensi que no cal construir pisos nous. L'economista posa sobre la taula una dada. Si bé el 1970 la composició mitjana d'una llar era de 4 persones per pis, ara aquesta mitjana està per sota de 2,5 persones. Rafols alerta que aquestes xifres suposen que el 1970 per allotjar a 1.000 persones calia de 250 habitatges i en l'actualitat en necessites de 400 pisos. El creixement de les llars monoparentals es fa especialment rellevant en els territoris on més densitat de població hi ha com és el cas de Barcelona ciutat i l'àrea metropolitana de la capital catalana formada per 36 municipis. De fet, les dades de l'Idescat indiquen que el 64% de les noves llars, tres de cada cinc, es concentra a l'àrea metropolitana de Barcelona. Rafols és contundent al dir que ''la variable que explica la demanda d'habitatges no és el creixement de la població sinó l'increment del nombre de famílies o de llars'' que ve condicionat per l'impacte de les famílies monoparentals. L'economista subratlla que aquestes xifres van en contra de l'opinió general dels especialistes del mercat de l'habitatge que asseguren que en aquesta conjuntura de crisi i de perspectives d'estancament del cens demogràfic no cal dissenyar una política d'habitatge que prevegi un pla de construcció de nous pisos i més disponibilitat de sòl urbanitzable. Rafols assegura que l'aparició de les famílies monoparentals o la reducció del nombre de persones per llar manté la seva tendència sense tenir en compte si la conjuntura és de crisi econòmica o de bonança. Per tant, diu aquest economista, cal dissenyar una política d'habitatge que atengui les necessitat de construcció d'habitatges nous en les comarques que ho requereixin. L'estudi de l'Idescat assenyala que en termes relatius, la comarca on augmentarà més el nombre de famílies, especialment per l'efecte del fenomen de les monoparentals, és el Baix Penedès, amb un augment fins el 2026 del 8,25% del nombre de llars, el percentatge més alt de tot Catalunya, seguit de la Selva, amb el 8,18%, Segrià el 7,99%, Gironès, el 7,15%, Garraf el 6,97% i l'Alt Penedès el 6,86%. La mitjana de creixement del nombre de llars a Catalunya fins el 2026 serà del 5,83% segons l'Idescat. En xifres absolutes, la demanda de noves famílies que necessitaran d'un pis a la ciutat de Barcelona fins el 2026 és de 44.337 famílies, cosa que suposa prop de 4.500 habitatges nous a l'any, només de demanda de noves famílies i sense tenir en compte la renovació d'habitatge vell per nou, puntualitza Rafols. A Barcelona ciutat, el 2016 es van iniciar només 1.233 habitatges cosa que en els pròxims anys provocarà un fort desajust entre la demanda i l'oferta en el mercat de la capital catalana i de l'àrea metropolitana que impulsarà els preus a l'alça. Rafols adverteix que a Barcelona no n'hi ha ni un pam per construir nou habitatge i poc sòl urbanitzable en l'àrea metropolitana de Barcelona per tant la nova construcció per cobrir aquesta nova demanda s'ha trobar més enllà dels 36 municipis que formen part d'aquesta primera corona i s'ha de buscar en la segona corona o en la regió metropolitana. En aquest moment, a Barcelona el 30% de les famílies està formada per una sola persona i això suposa una ''pressió molt forta'' en el mercat de l'habitatge que els planificadors de la política d'habitatge ho han de tenir en compte. Rafols creu que aquesta realitat no es té en compte i això fa que estigui ''mal vist'' reclamar un increment d'habitatges nous en un entorn de crisi.Si a Barcelona ciutat s'observa un desajust en el mercat de l'habitatge per la manca de construcció de nous habitatges, 1.233 iniciats el 2016 per contra dels 4.500 nous que es requereixen a l'any només per la demanda de les famílies monoparentals, en el conjunt de Catalunya aquest desajust també es repeteix perquè el 2016 es van iniciar 8.317 pisos per contra dels més de 20.000 que es necessiten anualment els pròxims 20 anys només tenint en compte el nou perfil de les famílies. En l'horitzó del 2026 el nombre de llars augmentarà a totes les comarques excepte en sis on la previsió de l'Idescat és d'un decreixement. Així, la comarca on es preveu una disminució més alta del nombre de llars és la Terra Alta, -3,38%, seguida de l'Alta Ribagorça (-2,98%), les Garrigues (-0,75%), Ribera d'Ebre (-0,68%), Ripollès (-0,41%) i Alt Urgell (-0,12%). En sentit contrari, les comarques on augmentaran més el nombre de llars per sobre d ela mitjana catalana (5,83%) són el Baix Penedès (8,25%), seguit de la Selva (8,18%), Segrià (7,99%), Gironès (7,15%), Garraf (6,97%), Alt Penedès (6,86%), Tarragonès (6,7%), Barcelonès (6,49%), Baix Camp (6,29%), Pla d'Estany (6,22%), Vallès Oriental (6,09%), Vallès Occidental (5,92%) i Maresme (5,88%).



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.