El Govern recupera el fons documental de Gonzalo de Reparaz, confiscat a l’Arxiu de Salamanca

El llegat d’aquest geògraf i periodista establert a Barcelona durant la Guerra Civil es dipositarà a l’ICGC

ACN Barcelona.-L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) custodiarà el fons documental de Gonzalo de Reparaz Rodríguez-Báez, un geògraf, historiador i periodista establert a Barcelona durant la Guerra Civil. El seu llegat va ser confiscat i dipositat a l’Arxiu de la Guerra Civil a Salamanca i, després d’anys de lluita, la seva família l’ha aconseguit recuperar. Un fet que, segons el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull “retorna a la família, però també al conjunt del país, una part de la seva memòria”. Rull també ha subratllat “la intensitat política” i el “compromís amb la democràcia” del llegat de Reparaz, que va ajudar a “explicar la causa catalana a d’altres indrets d’Europa”.

“Avui solemnitzem un acte que no hauria de ser solemnitzable”, ha lamentat Rull durant la presentació del fons documental aquest dilluns a l’ICGC. El conseller ha agraït “la confiança” de la família Reparaz en el Govern de la Generalitat i ha aprofitat per “convidar la ciutadania a visitar i a fer seva una part de la història” que va ser “confiscada i guardada sota clau” a l’Arxiu de Salamanca fins que “. Un situació que, “paradoxalment”, s’ha pogut resoldre gràcies a “la lluita judicial” de la família. Rull ha insistit en la voluntat del Govern de “projectar-se cap al futur des de la democràcia” i ha. canviar “després d’anys de lluita judicial”.Rull també ha destacat “la intensitat política de primera magnitud” del fons de Reparaz, ja que el geògraf i periodista també va “a explicar la causa catalana i l’existència d’un territori amb una llengua pròpia a d’altres punts d’Europa”. En el seus escrits, i com a resultat del seu contacte amb nombroses personalitats catalanes de l’època, “hi ha un compromís amb la democràcia, amb la llibertat i amb Catalunya, en el sentit més ampli del terme”, ha insistit Rull.Una de les nétes de Gonzalo de Reparaz Rodríguez-Báez, Maria del Carmen Reparaz, ha valorat la recuperació del fons que tindrà també una còpia digital a l’Arxiu Nacional de Catalunya. La donació s’afegirà a una altra que la família va fer l’any 2005 amb el llegat del seu pare, el també geògraf Gonzalo de Reparaz Ruiz. “Hem aconseguit unir finalment els dos arxius”, ha explicat Maria del Carmen Reparaz, afegint que la família “tanca així un cercle inconclús”. L’historiador Josep Cruanyes ha recordat la lluita judicial de la família per recuperar el fons i com, el novembre passat, gràcies a una sentencia favorable del Tribunal Suprem, ell mateix i Maria del Carmen Reparaz van “carregar les caixes dalt d’un camió” i van traslladar-les de l’Arxiu de Salamanca fins a l’ICGC. Tot i això, ha lamentat que aquesta recuperació “té un punt agredolç”, ja que encara hi ha moltes famílies a qui el Tribunal Suprem ha reconegut el dret de recuperar el seu llegat i que encara no ho han aconseguit. “Si el govern de l’Estat pensa que això és un tema acabat, s’equivoca”, ha afegit. Cruanyes ha lamentat que “el dret a la restitució d’un fet històric” i la legitimitat de voler recuperar “una requisa feta durant la dictadura” no pot dependre del criteri subjectiu de les administracions. “Espero que el govern de la Generalitat mai interpreti la llei d’aquesta manera”, ha reblat .Reparaz, testimoni de la història política i europea del segles XIX i XXGonzalo de Reparaz va ser un geògraf, historiador, periodista, escriptor i diplomàtic. El 1880 va deixar la seva ciutat natal, Porto, i es trasllada a Madrid, on es va relacionar amb els cercles africanistes, liderats per l'intel·lectual aragonès Joaquín Costa. Paral·lelament, es forjà com un destacat periodista, especialitzat en temes de geopolítica, molt sovint "al servei dels polítics de la Restauració", especialment durant la Guerra de Cuba.A principis del segle XXX, Gonzalo de Reparaz va ser enviat a París com a assessor de l'ambaixador d'Espanya en les negociacions del repartiment del territori del Marroc amb el govern francès. El 1908 el van traslladar a Tànger com a Comissionat Especial per a supervisar l'ocupació del Marroc. Més endavant, el 1913 decidí anar-se'n a l'Amèrica del Sud, primer a Brasil i, més endavant, a Argentina, on va exercir de periodista "clarament germanòfil", durant tota la Primera Guerra Mundial.El 1919 Reparaz va tornar a Europa per instal·lar-se a Suïssa, on reinicià les relacions amb els cercles polítics espanyols. En aquesta època, i sota l'auspici de Francesc Cambó, treballa en l'acció d'internacionalització del fet català.

Enviar