Un jutjat d'Andorra admet a tràmit una querella contra quatre presumptes implicats en l'Operació Catalunya'

L'entitat Drets i l'Institut de Drets Humans d'Andorra actuen com a acusació popular amb l'argument que s'han comès "crims d'estat" per "xantatge, coaccions i amenaces"

ACN Barcelona.-El col·lectiu de juristes Drets i l'Institut de Drets Humans d'Andorra han detallat aquest dimarts la querella presentada com a acusació popular contra quatre presumptes implicats en l'anomenada l''Operació Catalunya', en la suposadament el ministeri d'Interior va maniobrar il·lícitament per obtenir informació que podria perjudicar polítics catalans. Els querellats són antics membres de la policia espanyola i l'agregat del ministeri d'Interior de l'ambaixada d'Espanya a Andorra. Se'ls atribueixen els delictes "d'amenaces, coaccions, xantatges i extorsió" contra ciutadans andorrans, fet que qualifiquen de "crim d'estat". La querella està admesa a tràmit a la Batllia d'Instrucció número 2 d'Andorra i s'ha demanat al seu titular accions perquè els implicats declarin, tenint en compte que dos dels quatre tenen immunitat diplomàtica. "Estem parlant de funcionaris espanyols que entren en un altre país i duen a terme uns presumptes delictes per aconseguir unes proves que per la via legal no haguessin pogut aconseguir", ha assenyalat Agustí Carles, advocat i membre fundador de Drets.

La querella, presentada al gener i admesa a tràmit el passat 22 de març, demanava que declaressin el comissari Marcelino Martin-Blas, cap de la Unitat d'Afers Interns, i Celestino Barroso, agregat del ministeri de l'Interior de l'ambaixada espanyola a Andorra. El passat 23 de maig es va ampliar la querella –petició admesa de manera automàtica-, al llavors comissari Eugenio Pino, responsable de la Direcció Adjunta Operativa de la policia espanyola (DAO) i impulsor de la Unitat de Planificació Estratègica i Coordinació i de la Brigada d'Anàlisi i Revisió de Casos (BARC). Jubilat des del juny del 2016, l'exnúmero 2 del cos policial espanyol va rebre del llavors ministre Jorge Fernández Díaz la medalla de Plata al mèrit policial, amb dret a rebre de manera vitalícia 15% del sou que percebia. L'altre nom adjuntat és de l'exinspector en cap, Bonifacio Díaz Sevillano, actualment agregat a l'ambaixada de Mèxic. Es dóna el cas que tant Barroso i Díaz tenen la immunitat diplomàtica. I aixecar aquesta immunitat és un dels reptes amb els que treballen ara Drets i l'IDHA. Per endavant, un complicat entramat entre jutjats i estaments policials i diplomàtics. L'advocat de l'IDHA, Alfons Clavera ha detallat que el jutge –o 'batlle' com es diu a Andorra-, instructor haurà de fer la petició al ministeri d'Exteriors andorrà, que a la vegada haurà de fer la petició d'aixecament de la immunitat al ministeri espanyol.Entre d'altres, es remeten al tractat Internacional de Viena del 1961 de col·laboració entre països i també Tractat de bon veïnatge, d'amistat i de cooperació entre els estat espanyol, andorrà i francès, que data del 1993. "Ara ho posarem a prova", ha indicat Agustí Carles, advocat i membre fundador de Drets sobre l'efectivitat de l'acord internacional. Per la seva banda, el president de Drets, Sergi Blázquez, ha comentat que si col·laboren els querellats que no tenen aquesta immunitat –de fet, Martin Blas ja s'ha negat a declarar una vegada-, es podria demanar una ordre de crida i cerca internacional.Agustí Carles ha valorat, per contra, la bona disposició del titular de la Batllia d'Instrucció número 2 d'Andorra d'anar més enllà amb els fets de l'Operació Catalunya relacionats amb Andorra. "És un primer pas", ha destacat. L'origen de la querella El desencadenant de la querella va ser la denúncia de tres ciutadans andorrans contra els membres dels cossos i forces de seguretat perquè estaven sent amenaçats i extorsionats. Un era l'accionista majoritari de l'antiga Banca Privada d'Andorra (BPA), Higini Cierco, el conseller delegat de l'entitat i Banco Madrid, Joan Pau Miquel, i la secretària del Consell d'administració de BPA Rosa Castellón. Entre els mesos de maig i juny del 2014 haurien rebut amenaces per part dels quatre agents policials amb l'objectiu d'obtenir informació de suposats comptes bancaris a Andorra de polítics catalans independentistes.Entre aquests, els expresidents de la Generalitat, Artur Mas i Jordi Pujol i el president d'ERC i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras. Van denunciar els fets al setembre del 2016, concretant les trucades telefòniques rebudes i les trobades presencials en el que els membres del cos policial els haguessin pressionat per obtenir aquesta informació financera i confidencial sota l'amenaça de perjudicar l'ens bancari. De fet, al març del 2015, la BPA i Banco Madrid van haver de ser intervingudes. La presidenta de l'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA), Elisa Muxella, assegura que el país veí ha estat perjudicat per l'acció dels funcionaris implicats en l'Operació Catalunya. "És un greuge a la sobirania andorrana i als drets fonamentals dels ciutadans andorrans", ha assegurat. "Que vagin a un país estranger a coaccionar una sèrie de persones no crec que això s'hagués fet a Alemanya, per exemple", ha afegit.IDHA i Drets no descarten ampliar la querella citant a declarar com a testimonis l'excap de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, l'advocat José Maria Fuster i Fabra i a Mas i Junqueras, en qualitat de perjudicats en l'operació. Tot i que les entitats han optat per començar les accions judicials a Andorra perquè ja hi havia una causa oberta arran de la denúncia d’Higini Cierco, no descarten presentar una nova querella a l'Audiència NacionalEn declaracions davant de la seu del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Drets i l'Institut de Drets Humans d’Andorra, han comentat el seu conveni de col"laboració per treballar conjuntament a la causa davant l'interès comú "de defensar els drets i llibertats dels ciutadans dels seus respectius països i fer aflorar les maniobres de les clavegueres de l’Estat espanyol".

Enviar