L'exjutge Elpidio Silva diu al Parlament que el PP no vol investigar l''Operació Catalunya' perquè la coneixia

El periodista Ernesto Ekaizer diu que els populars volen "copar" tots els càrrecs claus de l'administració per blindar-se davant possibles casos de corrupció

ACN Barcelona.-El jutge inhabilitat Elpidio Silva ha assegurat aquest dimarts al Parlament que si cap jutge investiga la denominada 'Operació Catalunya' és perquè el Ministeri de l'Interior i la fiscalia no han portat el cas al jutjat ja que el govern espanyol coneixia el cas i n'és responsable. Per a l'exjutge, "el principal interessat que s'investigui a fons penalment és l'exministre de l'Interior i el govern: si tot és un 'pufo' periodístic, que les gravacions són falses, que és un muntatge contra un govern legítim, si no ho fan, qualsevol s'ho pot qüestionar, i si la fiscalia no ho fa, algú hauria de presentar una querella per investigar el que va passar", ha explicat. "Quan algú es posi sol davant l'estat, li diran 'vaig a per tu' i 'tinc mecanismes fora de la llei, que els munto jo'", ha afegit. "Hi ha presumpció d'innocència, però si no s'investiga és perquè no hi ha innocència", ha reblat.

En la seva compareixença a la comissió d'investigació sobre l''Operació Catalunya', Silva, inhabilitat 17 anys per prevaricació en empresonar l'exdirector de Caja Madrid Miguel Blesa, s'ha centrat bàsicament en criticar durament l'estructura de l'estat espanyol, que veu hereva del franquisme. "Si a algú que ha estat 40 anys al desert, li dones aigua bruta, se la beu", ha dit, en referència a les suposades mancances que, segons ell, té la Constitució del 1978. En aquest sentit, ha criticat sobretot la falta de divisió de poders. "L'estat espanyol és un règim, no totalitari, però sí de tall autoritari. No és pròpiament una democràcia sòlida, estem en el postfranquisme", ha asseverat. Sobre el poder judicial ha dit que és un "ritual", i ha lamentat la politització del Consell General del Poder Judicial i la poca autonomia de la fiscalia.Concretament sobre l'Operació Catalunya ha dit que s'ha utilitzat la llei contra enemics polítics, i que és molt preocupant que investigacions policials no es portin davant dels jutjats immediatament. Això suposa que determinats policies "de confiança" van actuar fora de la llei i això podria derivar en investigacions contra els independentistes però també contra altres suposats enemics de l'estat. Aquestes dures afirmacions li han valgut crítiques de PP i Cs.A la comissió també ha comparegut el periodista Ernesto Ekaizer que ha comparat el paper de la policia espanyola en aquest cas amb la policia de l'antiga RDA, la Stasi, i amb la 'cacera de bruixes' contra suposats comunistes dels anys 50 als Estats Units. Segons ell, l''Operació Catalunya' també es va preparar abans de l'arribada al poder del PP, el 2011. Ekaizer ha dibuixat als diputats un esquema de l'estructura de poder involucrada en aquesta operació, centrada en el Ministeri de l'Interior però també amb la participació colateral de l'Oficina Antifrau dirigida per Daniel de Alfonso i de dues empreses privades de seguretat, entre elles l'agència de detectius Método 3, que haurien estat utilitzades pel Ministeri per algunes funcions encara més extraoficials. De fet, ha qualificat De Alfonso com a "agent doble". Ekaizer ha explicat que Fernández Díaz hauria pressionat l'exfiscal general de l'estat Eduardo Torres Dulce perquè investigués el fals compte a Suïssa de l'aleshores alcalde de Barcelona Xavier Trias. Sobre el suposat coneixement que tenia Rajoy de la trama policial, Ekaizer no l'ha assegurat 100% però ha recordat que el propi Fernández Díaz ho va dir a De Alfonso en les converses gravades, i que l'exministre i el president tenen una relació "personal i intensa".En tot cas, el periodista ha assegurat que actualment el PP vol intentar "copar" tots els càrrecs claus de l'administració política, judicial, policial i fiscal per blindar-se davant de possibles futurs casos de corrupció. Ekaizer també s'ha enfrontat amb la diputada del PP Esperanza García, que li ha retret que no hagi aportat gairebé cap novetat respecte la seva compareixença de febrer del 2015 en la comissió d'investigació del Parlament sobre corrupció. "No aporta fets, només opinions", li ha dit, i ha afegit que ha estat el govern popular qui ha fet aflorar els comptes a Andorra de la família Pujol. No obstant, Ekaizer ha dit que justament la politització de la investigació l'ha posat en risc, com quan es va aportar un llapis de memòria d'origen dubtós o es va publicar a la premsa l'existència dels comptes, cosa que va permetre als Pujol regularitzar la situació amb Hisenda. A més, ha recordat que tant PP com PSOE van pactar amb CiU en l'època de Pujol i potser ja coneixien aquests comptes. Antecedents des del 2010Per la seva banda, dos representants de l'entitat jurídica Drets, Sergi Blázquez i Agustí Carles, també han posat en dubte la democràcia espanyola. Carles ha fet un exhaustiu repàs cronològic de l'Operació Catalunya, que tindria antecedents des del 2010, quan la Banca Privada d'Andorra (BPA) va comprar el Banco Madrid, passant pel dinar de la Camarga o els acords en matèria fiscal entre Andorra i l'estat espanyol. Carles ha insinuat que l'estat va pressionar als Estats Units i a Andorra per intervenir la BPA i obtenir dades compromeses dels comptes de la família Pujol Ferrusola, cosa que va provocar la indignació dels germans Cierco, responsables del banc, i que ha tingut com a conseqüència diversos girs en algunes investigacions judicials basades en informacions aportades per ells. Segons Carles, Mariano Rajoy coneixia les maniobres policials contra polítics catalans, ja que "quatre policies no podien tancar un banc".Per a ell, alguns informes policials atribuïts a la UDEF en realitat no ho eren, sinó que eren responsabilitat de certs comandaments policials que actuaven sota les ordres de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz. La UDEF "no va voler jugar, perquè hauria judicialitzat la investigació", ha dit, i això no hauria convingut al PP. El grup de JxSí ja ha anunciat que traslladarà a la fiscalia les conclusions de la comissió d'investigació.Querella a Andorra contra funcionaris espanyolsAquest dimarts al migdia, Drets i l'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA) han detallat la querella presentada com a acusació popular contra quatre presumptes implicats en l''Operació Catalunya'. Els querellats són antics membres de la policia espanyola i l'agregat del ministeri d'Interior de l'ambaixada d'Espanya a Andorra. Se'ls atribueixen els delictes "d'amenaces, coaccions, xantatges i extorsió" contra ciutadans andorrans, fet que qualifiquen de "crim d'estat". La querella està admesa a tràmit a la Batllia d'Instrucció número 2 d'Andorra i s'ha demanat al seu titular accions perquè els implicats declarin, tenint en compte que dos dels quatre tenen immunitat diplomàtica. La querella, presentada al gener i admesa a tràmit el passat 22 de març, demanava que declaressin el comissari Marcelino Martin-Blas, cap de la Unitat d'Afers Interns, i Celestino Barroso, agregat del ministeri de l'Interior de l'ambaixada espanyola a Andorra. El passat 23 de maig es va ampliar la querella –petició admesa de manera automàtica-, al llavors comissari Eugenio Pino, responsable de la Direcció Adjunta Operativa de la policia espanyola (DAO) i impulsor de la Unitat de Planificació Estratègica i Coordinació i de la Brigada d'Anàlisi i Revisió de Casos (BARC). Jubilat des del juny del 2016, l'exnúmero 2 del cos policial espanyol va rebre del llavors ministre Jorge Fernández Díaz la medalla de Plata al mèrit policial, amb dret a rebre de manera vitalícia 15% del sou que percebia. L'altre nom adjuntat és de l'exinspector en cap, Bonifacio Díaz Sevillano, actualment agregat a l'ambaixada de Mèxic. Es dóna el cas que Barroso i Díaz tenen immunitat diplomàtica i aixecar aquesta immunitat és un dels reptes amb els que treballen ara Drets i l'IDHA. Per endavant, un complicat entramat entre jutjats i estaments policials i diplomàtics. El jutge --o 'batlle' com es diu a Andorra-- instructor haurà de fer la petició al ministeri d'Exteriors andorrà, que a la vegada haurà de fer la petició d'aixecament de la immunitat al ministeri espanyol.Entre d'altres, es remeten al tractat Internacional de Viena del 1961 de col·laboració entre països i també Tractat de bon veïnatge, d'amistat i de cooperació entre els estats espanyol, andorrà i francès, que data del 1993. El president de Drets, Sergi Blázquez, ha comentat que si col·laboren els querellats que no tenen aquesta immunitat –de fet, Martin Blas ja s'ha negat a declarar una vegada-, es podria demanar una ordre de crida i cerca internacional.Agustí Carles ha valorat, per contra, la bona disposició del titular de la Batllia d'Instrucció número 2 d'Andorra d'anar més enllà amb els fets de l''Operació Catalunya' relacionats amb Andorra.L'origen de la querella El desencadenant de la querella va ser la denúncia de tres ciutadans andorrans contra els membres dels cossos i forces de seguretat perquè estaven sent amenaçats i extorsionats. Un era l'accionista majoritari de l'antiga Banca Privada d'Andorra (BPA), Higini Cierco, el conseller delegat de l'entitat i Banco Madrid, Joan Pau Miquel, i la secretària del Consell d'administració de BPA, Rosa Castellón. Entre els mesos de maig i juny del 2014 haurien rebut amenaces per part dels quatre agents policials amb l'objectiu d'obtenir informació de suposats comptes bancaris a Andorra de polítics catalans independentistes.Entre aquests, els expresidents de la Generalitat, Artur Mas i Jordi Pujol, i el president d'ERC i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras. Van denunciar els fets al setembre del 2016, concretant les trucades telefòniques rebudes i les trobades presencials en el que els membres del cos policial els haguessin pressionat per obtenir aquesta informació financera i confidencial sota l'amenaça de perjudicar l'ens bancari. De fet, al març del 2015, la BPA i Banco Madrid van haver de ser intervingudes. La presidenta de l'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA), Elisa Muxella, assegura que el país veí ha estat perjudicat per l'acció dels funcionaris implicats en l'Operació Catalunya. "És un greuge a la sobirania andorrana i als drets fonamentals dels ciutadans andorrans", ha assegurat. "Que vagin a un país estranger a coaccionar una sèrie de persones, no crec que això s'hagués fet a Alemanya, per exemple", ha afegit.IDHA i Drets no descarten ampliar la querella citant a declarar com a testimonis l'excap de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, l'advocat José Maria Fuster i Fabra i a Mas i Junqueras, en qualitat de perjudicats en l'operació. Tot i que les entitats han optat per començar les accions judicials a Andorra perquè ja hi havia una causa oberta arran de la denúncia d’Higini Cierco, no descarten presentar una nova querella a l'Audiència Nacional espanyola.

Enviar