El cardiòleg Borja Ibáñez guanya la XII edició del Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica

El físic Romain Quidant rep el primer Premi Fundació Banc Sabadell a les Ciències i l'Enginyeria

ACN Barcelona.-El cardiòleg Borja Ibánez ha estat guardonat amb el XII Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica. El jurat ha reconegut la seva "innovadora" contribució a la lluita contra les malalties cardiovasculars i, en especial, a les relacionades amb un infart agut de miocardi. Paral·lelament, el físic francès Romain Quidant, que des del 2002 treballa a l'Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona (ICFO), ha guanyat el primer Premi Fundació Banc Sabadell a les Ciències i l'Enginyeria, per les seves investigacions en el camp de la nanofotònica, que estudia la interacció de la llum amb quantitats de matèria nanomètriques, entre les quals destaquen les seves pinces 'nano', que permeten, amb la força de la llum, "atrapar objectes molt petits i manipular-los d'una manera no invasiva". Els dos premis estan dotats amb 50.000 euros i tenen com a objectiu reconèixer la trajectòria de joves investigadors.

El cardiòleg madrileny Borja Ibáñez dirigeix un grup d'investigació al Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) i és cardiòleg intervencionista a l'Hospital Universitari Fundación Jiménez Díaz. A més, és cap del grup recentment creat CIBER de malalties cardiovasculars (CIBERCV).El cardiòleg ha estat guardonat gràcies als seus treballs en les malalties cardiovasculars i, en particular, als realitzats en pacients que han patit un infart agut de miocardi. A tall d'exemple, una de les teràpies que han estat estudiant és la modulació dels receptors d'adrenalina. "Hem descobert recentment que els receptors d'adrenalina i les cèl·lules inflamatòries circulants juguen un paper molt important amb el dany que es produeix al cor" quan les persones pateixen un infart, ha apuntat Ibáñez."Hem vist que si podem bloquejar aquests receptors d'adrenalina de forma molt precoç durant un infart, la mida final de la quantitat de múscul cardíac que queda danyada és molt més petita que si no bloquegem aquests receptors", ha afegit el cardiòleg.En aquest cas, amb dos pacients idèntics que estiguessin patint un infart agut en el mateix moment, i només se li apliqués el tractament a un d'ells, la quantitat final de múscul cardíac, que es contrau durant molt temps quan passa l'infart, que es quedaria danyada de forma irreversible, seria "molt més petita", que no pas amb el que no se li ha donat el tractament, ha assenyalat Ibáñez. Per tant, a llarg termini, el cor, que per naturalesa ha de bombejar sang, tindrà més força en el pacient que se li ha reduït aquest dany durant l'infart.Ibáñez ha destacat que, un dels altres beneficis d'aquest tractament, és que es donen uns fàrmacs que ja fa anys que s'usen, tot i que no s'usaven amb aquestes finalitats. Per tant, són "molt segurs", ha aclarit.El cardiòleg ha subratllat que els resultats del primer assaig són "molt prometedors", ja que hi ha hagut una reducció de quasi el 25% del teixit danyat en pacients que han patit un infart agut de miocardi.Paral·lelament, el seu equip està començant un estudi més gran on volen comprovar si aquesta teràpia no només produeix menys danys al teixit del cor, així com que a llarg termini "la supervivència és major" en les persones que el reben, ha ressaltat el madrileny.Primer Premi Fundació Banc Sabadell a les Ciències i l'EnginyeriaEl físic francès Romain Quidant ha rebut el primer Premi Fundació Banc Sabadell a les Ciències i l'Enginyeria. Aquest nou premi, que compta amb la col·laboració de Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), neix amb l'objectiu de reconèixer a joves investigadors, residents a l'Estat, en disciplines científiques i està dotat amb 50.000 euros.Quidant treballa des del 2012 a l'Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona (ICFO) en el camp de la nanoplasmònica. Des del 2008 també és professor de l'Institut de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). La seva línia d'investigació se centra en l'estudi de les propietats òptiques de les nanoestructures, conegudes com a nanoòptiques."Quan la llum interactua amb nano objectes sorgeixen unes propietats òptiques que no existeixen a una escala major", ha apuntat el físic. Unes característiques que els permeten desenvolupar "una caixa d'eines única per solucionar problemes científics", segons ha afegit.Una de les aplicacions que han desenvolupat són unes pinces 'nano' que, amb la força de la llum, permeten atrapar i moure partícules tan petites com les molècules i els virus sense modificar-les, amb enormes aplicacions en biomedicina.

Enviar