L'Agència Tributària fa tretze registres a Badalona contra l'economia submergida en la venda de productes xinesos
El dispositiu es fa de manera simultània a 61 punts d'onze comunitats de tot l'Estat i mobilitza uns 370 funcionaris
ACN Badalona.-L'Agència Tributària duu a terme des de les deu del matí d'aquest dijous una operació contra l'economia submergida de productes xinesos en diversos polígons industrials de l'estat espanyol. En el cas de Catalunya, els inspectors fan registren a tretze locals del polígon Badalona Sud, un dels principals epicentres de distribució de productes xinesos de l'àrea metropolitana de Barcelona. Durant els escorcolls, el personal de l'Agència Tributària té el suport dels Mossos d'Esquadra. L'operació, anomenada 'Dragón', ataca tota la cadena del producte, des de la seva importació, distribució i posterior venda. Arreu de l'Estat, l'Agència Tributària fa un total de 61 registres en naus industrials d'onze comunitats i ha mobilitzat uns 370 funcionaris.
A més del polígon Badalona Sud, els registres es porten a terme en altres punts clau per a la introducció de mercaderia asiàtica a l'Estat com Cobo Calleja a Fuenlabrada (Madrid) i al Carrús a Elx (País Valencià).El dispositiu d'entrada i registre, que s'allargarà almenys durant tot aquest dijous, compta amb la participació de més de 370 funcionaris de l'Agència Tributària, incloent personal de l'àrea d'Inspecció, Equips de Frau Organitzat de l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF), Unitats d'Auditoria Informàtica i agents de Vigilància Duanera, amb la col·laboració en determinades zones de la policia espanyola, Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra.Les actuacions s'han iniciat per personació de la Inspecció Tributària a les seus dels obligats tributaris amb la finalitat d'accedir directament a la documentació i informació comptable i auxiliar real, inclosos els sistemes electrònics de processament de la informació. En tractar-se d'actuacions de caràcter administratiu, no impliquen detencions. Beneficis declarats 20 vegades inferiors als del sector L'operació ‘Dragón’ té el seu origen en el coneixement, per part de l'Agència Tributària, a partir de nombroses inspeccions i investigacions efectuades els últims anys dels esquemes de l'activitat en ‘B’ que s'utilitzen al sector de la importació, distribució i venda de productes asiàtics i que van dur a la determinació d'enfocar el control d'aquestes activitats des d'una òptica global. En aquest sentit, ha estat rellevant l'aportació de la ONIF en la clarificació de la complexa mecànica defraudatòria existent en aquest sector, i en particular les experiències adquirides en l'operació del novembre del 2014 denominada ‘Juguetes’, en relació amb les mecàniques d'introducció i importació de mercaderies sense declarar o declarant a baix cost, per mitjà d'intermediaris especialitzats. En concret, les societats afectades per l'operació ‘Dragón’ declaraven un marge d'explotació (beneficis sobre xifra de negocis) que amb prou feines arribava a l'1,7% de mitjana, 20 vegades inferiors als benvolguts per al conjunt del sector, atès que les recerques prèvies determinen que el marge real en l'activitat d'importació i distribució d'aquest tipus de productes ronda el 40%. Moltes d'aquestes empreses realitzaven operacions milionàries i ampliaven el seu negoci mentre declaraven pèrdues de manera sistemàtica. Al seu torn, en inspeccions prèvies a altres empreses del sector que es van analitzar com a antecedents d'aquest operatiu, es va poder comprovar que el 70% de totes les vendes i compres eren en ‘B’, proporció pràcticament coincident amb la de l'ús d'efectiu. Comptes ‘pastera’ i factures falses Les investigacions prèvies han permès constatar l'existència d'un intens moviment d'efectiu que és ingressat en comptes bancaris que els investigadors denominen ‘pastera’, ja que serveixen d'instrument perquè diferents empresaris del sector, sense necessitat d'estar connectats entre si, enviïn importants remeses d'efectiu, tant als seus proveïdors a Xina com a altres comptes dels propis empresaris al seu país d'origen. També, els investigadors havien comprovat, a partir de l'estudi de les compres de particulars i minoristes en aquests polígons, l'existència d'una doble operativa d'aquestes empreses en relació amb la seva facturació. D'una banda, quan els seus clients no els exigien factura, directament venien en ‘B’ i, d'altra banda, quan realitzaven vendes a botigues i negocis que declaraven correctament, compensaven el ‘sobrecost’ dels impostos generats per aquestes vendes ‘oficials’ mitjançant l'apilament de factures falses per incrementar fictíciament els seus costos. Compres massives en efectiu Alhora, en alguns dels polígons objecto d'aquesta actuació s'ha detectat que nombrosos empresaris minoristes i distribuïdors acudeixen personalment a carregar mercaderia amb els seus cotxes particulars o petites furgonetes, realitzant en efectiu una part significativa dels pagaments i eludint així el que seria una activitat comercial ordinària, amb comandes seguides d'enviaments al client i posterior pagament bancari d'aquestes comandes. La raó d'aquesta forma de procedir és l'avantatge que obtenen aquests clients en el preu dels productes, que en part és conseqüència del baix preu inicial en la importació però que especialment es deu a la falta de pagament dels impostos directes i especialment de l'IVA que grava aquestes operacions. Així, no és estrany, segons apunta el Ministeri d'Hisenda, que els pagaments es produeixin en efectiu fins i tot per imports superiors al màxim de 2.500 euros que admet la normativa. Aquesta situació ha portat al fet que, juntament amb el dispositiu principal desplegat a l'interior dels locals objecte dels registres i inspeccions, se sumi un segon dispositiu de control paral·lel, mitjançant el qual s'identifiquen els transports de mercaderies que tenen per origen i destinació el polígon, a fi de verificar la possible existència de mercaderies comprades o venudes en ‘B’ i activitats il·lícites en el transport. Amb tots aquests antecedents, i després de sis mesos d'investigacions, es va iniciar el dispositiu d'entrada i registre de l'operació ‘Dragón’, que afecta 61 locals de les societats inspeccionades en onze comunitats autònomes, entre els quals 13 a Catalunya, concretament al polígon Badalona Sud. Els altres registres es fan a Andalusia (11), Aragó (1), Astúries (1), Balears (2), Canàries (3), Castella i Lleó (4), Extremadura (1), Galícia (7), Madrid (8) i el País Valencià (10). Els investigadors de l'Agència Tributària estimen que els polígons afectats per les actuacions distribueixen més del 50% de totes les mercaderies que entren a l'Estat procedents de Xina en diversos segments dels sectors del tèxtil, calçat, joguines, petit parament i papereria, entre altres. Hisenda destaca que l'objectiu d'aquestes actuacions no pretén ser exclusivament la regularització puntual de les empreses inspeccionades, sinó també conscienciar d'una forma permanent als empresaris del sector que aquesta forma irregular de funcionament no pot continuar i que l'Agència Tributària ha iniciat una campanya de seguiment global de les declaracions fiscals en aquest àmbit.De fet, si bé aquesta operació s'inclou en el pla de control del frau del 2017, un objectiu rellevant, segons el Ministeri, és també evitar que aquesta forma d'actuar persisteixi, induint als empresaris del sector a uns millors comportaments fiscals. Per a això, Hisenda ha assenyalat que està previst inspeccionar addicionalment altres comerços del mateix àmbit per poder verificar la seva forma de facturació i cobrament, aprofitant l'experiència prèvia de l'operació ‘Dragón’ en relació amb diverses magnituds de l'activitat, com les seves ràtios reals, estructures de costos, maneig de l'efectiu, canals d'aprovisionament i mètodes de pagament a professionals i treballadors. Hisenda apunta que l'evolució del comportament tributari d'aquest àmbit en els propers trimestres serà pres en consideració a l'hora de definir futurs plans de control.






