Adam Zagajewski, Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2017
La seva cura per la imatge lírica i la vivència íntima del temps "inspiren una de les experiències poètiques més emocionants de l'Europa hereva de Rilke i Antonio Machado", segons el jurat
ACN Barcelona.-El poeta i assagista polonès Adam Zagajewski ha obtingut aquest dijous el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2017. El jurat destaca que la seva poesia, així com les seves reflexions sobre la creació i el seu intens treball memorialístic, "confirma el sentit ètic de la literatura i fa que la tradició occidental se senti única i diversa en el seu accent natiu polonès, alhora que reflecteix les pèrdues de l'exili". Afegeix que "la cura per la imatge lírica, la vivència íntima del temps i el convenciment que després d'una obra artística encoratja el fulgor, inspiren una de les experiències poètiques més emocionants de l'Europa hereva de Rilke, Miłosz i Antonio Machado".
Adam Zagajewski (Lwów, Ucraïna, 1945) és un poeta, novel·lista i assagista graduat en Filosofia i Psicologia per la Universitat Jagiellonica, a Cracòvia, i un dels més poetes contemporanis polonesos més populars, adscrit a l'anomenada Generació del 68 o de la Nova Ona, formada per autors decidits a comprometre's políticament en les seves obres, com Kornhauser, Kipska, Krynicki o Baranczak. Zagajewski va crear dos dels principals lemes d'aquest grup: Powiedz prawde (Vaig dirla veritat) i Mow wprost (Parla clar). Exiliat a Alemanya, París i EUA successivament, el 2002 va tornar a Cracovia, on resideix. És coeditor de la revista literària Zeszyty literackie, que es publica a París, ha estat professor a la Universitat d'Houston i en l'actualitat ho és en la de Chicago.En la dècada dels 70 es va unir al grup de dissidents de Cracòvia, 'Teraz' (Ara). El 1972 va publicar el seu primer poemari, 'Komunikat' i posteriorment la novel·la 'Cieplo zimno' (Calent i fred). Difonia les seves idees a la revista clandestina 'Zapis', un dels principals mitjans de l'oposició democràtica polonesa. Després va publicar 'Sklepy miesne' (Carnisseries) i, perseguit pel règim comunista, es va exiliar a París e 1982 i va publicar la novel·la 'Cienka kreska' (Traç) i el poemari 'List. Oda do wielosci' (Lletra. Oda a la pluralitat). En el seu següent assaig, 'Solidarnosc i samotnosc', 1986 (Solidaritat i solitud, 2010), Zagajewski va exposar les seves tesis sobre el compromís polític dels escriptors. El 1988 va viatjar als Estats Units, on va treballar com a professor visitant al Creative Writing Program de la Universitat de Houston.Amb el poemari 'Plótno' (1990) va evolucionar cap a la contemplació poètica, lluny de la combativitat de les seves primeres obres. Ell mateix va afirmar sobre aquest canvi que “la poesia està en una altra part, més enllà de les immediates lluites partidistes, i fins i tot més enllà de la rebel·lió –àdhuc la més justificada– contra la tirania”. La seva decidida posició per la llibertat i la cerca de la bellesa té un fidel testimoniatge en la seva obra, de gran fondària humana i fina sensibilitat estètica. Entre els seus temes recurrents hi ha la nit, els somnis, el temps, l'eternitat, el silenci i la mort o “la poètica de la imperfecció de la vida”. Per Zagajewski, a més, la poesia ha de conjugar “ironia i èxtasi” i el poeta és algú “conscient de la història”.Algunes obres seves posteriors són l'assaig 'Dwa miasta', 1991 (Dues ciutats, 2006), els poemaris 'Ziemia ognista' (Terra de foc, 2004), 'Trzej aniolowie', 1998 (Tres àngels), 'Pragnienie', 1999 (Desig, 2005), 'Anteny', 2005 (Antenes, 2007), 'Niewidzialna reka', 2009 (Mà invisible, 2012), el llibre de memòries 'W cudzym pieknie', 1998 (En la bellesa aliena, 2003) i la recopilació d'assajos 'Obrona zarliwosci', 2002 (En defensa del fervor, 2005). L'última obra publicada a Espanya és 'Reller a Rilke' (2017).Zagajewski ha obtingut nombrosos guardons, entre aquests el premi literari de la Fundació Kościelski (1975), Premi Tucholsky (1985), Premi de la llibertat del PEN Club francès (1987), Premi Internacional de literatura Neustadt 2004 i Lifetime Recognition Award del jurat del Premi Griffin Poetry el 2016, entre d'altres. El 1999 va ser escollit membre de l'Acadèmia d'Arts de Berlín i el 2012 va rebre el títol de doctor honoris causa per la Universitat Jagellonne de Cracòvia.






