El govern espanyol diu que la sentència del TC sobre l’amnistia fiscal “no té cap tipus de conseqüència”

El secretari d’Estat d’Hisenda sosté que els magistrats censuren l’ús del decret llei per dur-la a terme però avalen la regularització

ACN Madrid.-El secretari d’Estat d’Hisenda, Enrique Fernández de Moya, ha afirmat aquest dijous que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que declara inconstitucional l’amnistia fiscal que el govern espanyol va posar en marxa el 2012 només incideix en “l’instrument” utilitzat pel seu executiu per dur a terme la regularització, és a dir, l’ús d’un decret llei, però avala les regularitzacions. “No té cap tipus de conseqüència”, ha dit en referència al fet que el TC no anul·la les regularitzacions que s’han fet fins ara. Segons Fernández de Moya, la sentència “no discuteix en cap moment les regularitzacions” i, en tot cas, “avala” el procés. “El que discuteix és l’instrument normatiu que s’ha utilitzat”, ha dit en declaracions als passadissos del Senat, però “el govern [espanyol] ha fet el que havia de fer”.

El govern espanyol minimitza d’aquesta manera la sentència malgrat que el Constitucional ha conclòs que l’amnistia “va afectar” de manera substancial “el deure” general de tots els ciutadans “de contribuir al sosteniment de les despeses públiques” d’acord a la seva riquesa i mitjançant un sistema tributari just.El TC critiquen obertament la decisió del govern de Rajoy de posar en marxa una mesura que “en comptes de servir a la lluita contra el frau fiscal” s’aprofita d’aquest “sota el pretext de l’obtenció d’uns ingressos que es consideren imprescindibles davant un escenari de greu crisi econòmica suposa l’abdicació de l’Estat davant la seva obligació de fer efectiu el deure de tots a concórrer al sosteniment de les despeses públiques”. Segons els magistrats, l’amnistia va legitimar “com una opció vàlida la conducta dels que, de forma insolidària, van incomplir el seu deure de tributar d’acord a la seva capacitat econòmica” en “col·locar-los finalment en una situació més favorable que la dels que van complir voluntàriament i en termini la seva obligació de contribuir”.

Enviar